La vista del recurs de cassació d’aquest migdia a la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que inhabilita el president Quim Torra ha estat concisa, tècnica i alhora amb un alt contingut polític. Sobretot, en l’al·legat de la defensa presentada pel binomi dels advocats Gonzalo Boye i Isabel Elbal. La sala, presidida per un dels magistrats del procés, Andrés Martínez Arrieta, que amb prou feines ha pres alguna nota, s’ha retirat a deliberar després d’una hora densa durant la qual les parts han emfatitzat els arguments dels seus recursos i informes. Boye, però, no ha volgut deixar escapar l’oportunitat d’exposar a la sala de vistes un dels seus arguments predilectes enfocats als recursos a Europa. “Torra està assegut aquí perquè és el president d’una minoria nacional”, ha conclòs. Tota una declaració d’intencions.

La vista ha començat amb puntualitat de Manuel Marchena, a la sala de plens del Suprem. Des de protocol del tribuanl no tenien clar que comencés a l’hora perquè abans hi havia dues vistes, sobre dos casos de prevaricació. A més, les estrictes normes per la COVID no permetien que hi hagués més de 16 persones dins de la sala, a una distància controladíssima per part dels agents del CNP encarregats de la seguretat de l’alta magistratura. De fet, el president Torra només ha pogut entrar acompanyat del vicepresident del Govern, Pere Aragonès, assegut dos metres a la seva esquerra, i per la consellera de Presidència, Meritxell Budó, en un altre banc enmig de la sala. Gabriel Rufián, Marcel Mauri, Elisenda Paluzie, Laura Borràs o Antoni Castellà han acompanyat la comitiva del president fins a la porta principal del Suprem, que és la que ha utilitzat el president de la Generalitat per entrar-hi, un privilegi que només tenen les autoritats. 

El president Torra no ha parlat. Normalment, a les vistes de recurs de cassació, taxadíssimes en temps i forma i sense dret a rèplica ni dúplica, el sentenciat no hi assisteix. A més, és poc habitual que se celebrin perquè el procediment és escrit, però la transcendència jurídica i mediàtica d’alguns casos obliga a fer excepcions, com ha estat el cas d’aquest matí.

El Tribunal està format per, a més d’Arrieta, el ponent Juan Ramon Berdugo, Antonio del Moral i Vicente Magro –tots dos del judici del Procés– així com Susana Polo. Arrieta ha començat fort amb una ironia directa a Boye. “A la vista del seu dens recurs, li demano si en tindrà prou amb vint minuts”, li ha preguntat. L’advocat del president, que firma un recurs de 307 pàgines, s’ha ajustat al temps per emfatitzar els eixos del seu recurs. Així ha destacat la vulneració del principi de legalitat, del principi de ‘non bis in idem’, les qüestions prejudicials, el principi de proporcionalitat, vulneració de la tutela judicial efectiva i la parcialitat del tribunal. “La condemna és per tres paraules -Llibertat presos polítics- que són una crítica millor, pitjor o fins i tot ferotge, a la feina d’aquest tribunal”, ha etzibat el lletrat.

Minoria nacional: el camí a Estrasburg

Boye ha desgranat amb rapidesa els arguments exposats en el recurs però n’ha subratllat el picant que fa temps que utilitza en l’estratègia jurídica internacional del procés, el concepte “minoria nacional”.  La base de la fórmula de Boye és que és molt diferent interpretar el dret a través dels tractats de la Unió Europea i de garanties dels drets fonamentals a interpretar el dret en relació a la doctrina del respecte de les minories nacionals.

L’advocat opina que cal orientar l’estratègia judicia en relació a l’article 2 del Tractat de la Unió Europea, que emmarca el respecte a les minories nacionals. La idea és, com ja va fer en la vista del TSJC, prepara el camí per anar a Estrasburg. “Hem de creuar els Pirineus perquè el dret europeu també és el nostre”, ha advertit al Tribunal per reclamar que pregunti al Tribunal de Justícai de la Unió Europea (TJUE) abans de dictar sentència. “Torra és aquí assegut perquè és un representant d’una minoria nacional”, ha clamat. Val a dir, que aquesta idea també és un dels nuclis de pensament del nucli de Waterloo i, en concret, del cap del foreing office de Carles Puigdemont, Josep Lluís Alay.

Tot plegat, una manera d’exposar un dels arguments principals del recurs: la manca d’imparcialitat tant del TSJC com de la sala del Suprem que ha de resoldre el recurs. Ara bé, Boye ha insistit que malgrat les seves sospites espera que els magistrats dictin una “resolució conforme a dret”.

Álvarez de Toledo, Otegi i Betancor

Hàbil en l’exposició, el lletrat defensor ha volgut recordar a la sala el nom de Cayetana Álvarez de Toledo, exnúmero dos del PP, que va acusar al pare de Pablo Iglesias de terrorista. “No va passar res perquè tenia immunitat parlamentària, de la qual gaudeix sempre”, ha constatat per comparar-ho amb un acte polític com seria mantenir una pancarta. També ha brandat la primera sentència d’Estrasburg sobre Arnaldo Otegi, per assenyalar la parcialitat del tribunal tot i saber que tocava el voraviu a la magistratura amb un cas on s’hi van enganxar els dits.

Ha entrat en el fons del cas negant que mantenir una pancarta malgrat l’ordre de la Junta Electoral Central, sigui una conducta tipificada al 410 del Codi Penal, pel qual ha estat condemnat el seu client. “Va ser un acte polític”, ha reblat. Per argüir el posicionament ha recordat una sentència del mateix tribunal del 2013 on es deixava clar que l’autoritat no era superior i en limitava les competències. Boye no se n’ha pogut estar de citar el nom d’Andrés Betancor , el vocal de la Junta Electoral Central que cobrava un sou de Ciutadans tot i resoldre recursos del partit. Una carta que no ha fet gens de gràcia al tribunal.

Acabada la seva intervenció ha estat el torn de l’acusació popular. L’encarregada de posar veu a Vox ha estat Marta Castro, que ha disparat a discreció contra el que ha titllat una qüestió de “marqueting polític” i ha negat el caràcter polític de la sentència. Castro ha titllat “d’aberrant” que es justifiqui la desobediència emparant-se en la llibertat d’expressió política. Per la seva banda, la fiscal de sala Pilar Fernández Valcarce no s’ha embolicat en una gran dissertació al·legant que ja ho havia explicat en el seu recurs. Tot i això ha recalcat tres “qüestions essencials” per negar la “parcialitat dels magistrats”. La fiscal ho tenia clar: en període electoral la JEC podia ordenar a Torra treure la pancarta perquè vulnerava la imparcialitat institucional.

Una setmana

Boye, tot i demanar l’aplicació de l’article 887 de la Llei d’Enjudiciament Criminal, no ha tingut permís del Tribunal per fer cap dúplica ni rèplica. Arrieta ha aixecat la sessió i ha retirat la sala a deliberar. Tot i que la rumorologia apuntava que aquest migdia es podia avançar la decisió i en una setmana remetre la sentència, com en el cas de La Manada, fonts del Suprem ho descarten. El càlcul és una setmana. El ponent, el magistrat Berdugo, també és el ponent del cas la Gurtel, i per tant, la prioritat és una altra. Ara bé, les mateixes fonts assenyalen que el “cas Torra no té tanta complexitat jurídica com perquè es dilati l’escriptura de la sentència definitiva”.

Comentaris

    La minoria nacional de Torra .... Desembre 06, 2020 | 22:54
    .... es redueix a una persona que viu a Waterloo i a ell mateix. La resta d'espanyols empadronats a Catalunya, és a dir tots els catalans menys dos, li importen a Torra un ou i mig rovell de l'altre.
      La minoria nacional de Torra .... Desembre 06, 2020 | 22:54
      .... es redueix a una persona que viu a Waterloo i a ell mateix. La resta d'espanyols empadronats a Catalunya, és a dir tots els catalans menys dos, li importen a Torra un ou i mig rovell de l'altre.

Nou comentari