Dia 23 de juny. Revetlla de Sant Joan. En el recompte del mòdul 1, els funcionaris de la presó de Can Brians no senten la veu de resposta d’un pres peculiar. Es tracta d’un ciutadà nord-americà que es troba en presó preventiva des del 3 d’octubre del 2020. Esperava l’extradicció als Estats Units, país que el reclamava per un delicte d’evasió fiscal, i posteriorment, per unes diligències sobre criptomoneda. Era John McAfee, l‘home que va comercialitzar un dels antivirus per a ordinadors més famosos, prolífics i eficients. S’havia suïcidat després de mesos de presó i de recursos tombats. Segons assegura el seu advocat, Javier Villalba, en declaracions a El Món, era un cas d’una aplicació “extraordinàriament rigorosa de la llei”. De fet, en diferents recursos, el lletrat havia qualificat la presó de “parapolítica” davant els magistrats de l’Audiència Nacional que mantenien engarjolat l’empresari informàtic. Un cas que ha aixecat tota mena de suspicàcies i una investigació del Síndic de Greuges de Catalunya.
El mateix dia 23, el departament de Justícia informava: “Professionals de vigilància i els serveis mèdics de la presó han intervingut de manera immediata per practicar-li maniobres de reanimació, però finalment els metges n’han certificat la mort”. Havien fet tard. McAfee feia temps que reivindicava la seva llibertat provisional amb la proposta de diverses alternatives, al·legant l’edat de 75 anys, la poca gravetat dels delictes i sobretot les malalties, a més reclamar poder preparar la seva defensa amb els advocats espanyols, catalans i nord-americans.

El malson va començar a l’aeroport del Prat el 4 d’octubre de l’any passat. Ell i dues persones més es dirigien cap a Istanbul i al control de sortides internacionals McAfee, que portava passaport britànic, va ser interceptat per una ordre de detenció i extradició de la Interpol emesa pels Estats Units per delicte fiscal. Immediatament va passar a disposició judicial de l’Audiència Nacional a través de videoconferència des del jutjat de guàrdia del Prat de Llobregat, i va ingressar a la presó de Brians sense fiança per ordre del magistrat de guàrdia José de la Mata. Ja no n’ha sortit.

La detenció es va realitzar per un delicte d’evasió fiscal emesa el 15 de juny del 2020. McAfee viatjava per Europa sense problemes, només en va trobar en arribar a Espanya. La detenció va ser immediata i va començar un via crucis judicial a l’Audiència Nacional, que no va permetre la seva sortida de la presó malgrat aportar proves de les seves condicions de salut i del contracte d’arrendament que acreditaria el seu arrelament. “Indubtablement el manteniment d’aquest home a la presó és una manca d’humanitat, d’aplicació rigorosa de la llei, amb certa crueltat; jo no he vist cap futbolista passar ni una nit a comissaria per acusacions de delicte fiscal molt més importants que la del meu client”, defensa el lletrat Villalba.
“No entenem aquesta extrema rigorositat en l’aplicació de la presó preventiva, no ho entenem”, conclou Villalba. “Ni tan sols s’ha acceptat aplicar la doctrina Mendoza, el cas d’un traficant de marihuana, un cas doctrinalment famós perquè els Estats Units passaven de les condicions imposades per l’Audiència Nacional en al seva extradició”, comenta l’advocat. “Tenia deu càrrecs que s’han reduït a tres, que tenien un recorregut limitat”, comenta el defensor. De fet, recorda un informe dels funcionaris de presons de Brians que haurien ajudat a la seva llibertat provisional. En aquest entorn, l’advocat recorda dues interlocutòries dictades per l’Audiència Nacional sobre McAfee, una del 15 de desembre del 2020 i una segona del 14 de gener del 2021. Totes dues tombaven la petició de llibertat.
En els recursos presentats, l’advocat al·legava que els “motius de la sol·licitud d’extradició podrien ser considerats de parapolítics”. La resposta de l’Audiència Nacional va ser que es podia constatar una “sostracció prèvia de l’acció de la justícia i la negativa manifestada al lliurament”, quan precisament s’havia bellugat per sis països de la UE sense problemes. Els magistrats també van considerar que no tenia “prou arrelament” perquè el contracte de lloguer d’un habitatge aportat era del gener del 2020, és a dir, nou mesos abans de la seva detenció. Els togats també interpretaven que les malalties al·legades no eren prou per deixar-lo en llibertat. I, en les vistes de les peticions, fonts properes al cas asseguren que el ministeri fiscal “es va oposar a la llibertat controlada per una polsera telemàtica perquè un home que ha estat capaç de fabricar un bon antivirus també pot desactivar aquests mecanismes”. Per tant, mantenien la presó provisional fos quina fos la gravetat dels delictes pels quals els Estats Units el reclamaven.
El cas i el suïdici ha despertat recels i la investigació del Síndic continua. Els advocats estan amatents, perquè el suïcidi, a la vista de com es trobava el seu client, era possible. “La cruesa i la rigorositat de l’aplicació de la llei clamen al cel”, insisteix l’advocat que recorda el procés d’habeas corpus –detenció il·legal– que volia dur a terme. “S’han d’aclarir moltes coses, no s’entén aquesta manca d’humanitat cap una persona que ha fet tantes coses per la seguretat de tots”, emfatitza l’advocat. La investigació continua. Els dubtes persisteixen sobre un suïcidi que pot tenir moltes lectures.
