La Sala Penal del Tribunal Suprem ha acordat que no procedeix la llibertat d’Oriol Junqueras ni demanar el seu suplicatori a el Parlament Europeu arran de la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea. Res. Cap ni una de les peticions de la seva defensa després de l’artilleria que li va subministrar el TJUE avalant la seva immunitat.
Els magistrats consideren que ha estat condemnat en ferm a la pena de 13 anys de presó i, per tant, que aquesta condemna comporta l’exclusió de la condició d’eurodiputat que li va reconèixer el tribunal europeu. En aquest sentit, indica que la immunitat de desplaçament reconeguda pel TJUE no era un ‘blindatge’ enfront de la sentència que va finalitzar a el procés.
Per altra banda, la sala Penal amb la presidència de Manuel Marchena, rebutja que hi hagi cap causa de nul·litat del judici, que va acabar un dia abans que Junqueras fos proclamat europarlamentari electe, o de la sentència condemnatòria dictada en la peça principal. A més, el Suprem eleva més la suspensió de l’execució de la pena de 13 anys d’inhabilitació imposada també a Junqueras. Amb aquesta decisió, el Suprem impedeix Junqueras assistir a la sessió de l’europarlament el proper dilluns a Estrasburg.
Penat i no en presó provisional
El tribunal recorda que Junqueras no està ja sotmès a una mesura cautelar de presó, sinó que està complint una pena imposada per una sentència ferma, la validesa i eficàcia no han estat neutralitzades. “L’esforç argumental de l’Advocacia de l’Estat falla quan, després de reconèixer la inatacabilitat de la sentència dictada per aquesta Sala, suggereix que deixi sense execució el compliment de la pena de presó i negociï amb el Parlament Europeu els termes de la llibertat de moviments a que podria acollir el senyor Junqueras”, recull la interlocutòria.
La Sala afegeix que, tot i portant a les seves últimes conseqüències el raonament de la defensa i prescindint de la condició de penat Junqueras, la mateixa sentència del TJUE no estableix un mecanisme automàtic de llibertat per l’electe que es troba en presó preventiva, sinó que deixa en mans de tribunal nacional la possibilitat de manteniment d’aquesta mesura, tramitant amb celeritat un suplicatori.
Res de llibertat
El tribunal rebutja així l’argument de la defensa que la sentència del TJUE hagi declarat que és obligada la immediata llibertat de qualsevol reclús i l’autorització del seu desplaçament a Brussel·les, i que només en el cas en què fos autoritzada la suspensió de la immunitat, podria la Sala tornar a activar la mesura cautelar deixada sense efecte. “Això suposaria acceptar amb normalitat que qualsevol condemnat per delictes d’especial gravetat obtingués una insòlita oportunitat d’eludir la pena de presó en el moment exacte en que la seva condició d’electe fora acordada”, diu l’acte.
Estirada d’orelles a l’Advocacia de l’Estat
D’altra banda, la interlocutòria recorda que la petició de l’Advocacia de l’Estat de mantenir la immunitat estava condicionada al fet que el mandat de Junqueras no fos anul·lat per la Junta Electoral Central ( «fins que no es produeixi l’anul·lació de l’mandat d’acord amb l’article 13 de l’Acta electoral» ), i el Suprem indica que es dóna la circumstància que aquesta anul·lació ja s’ha produït, arran de l’acord de data 3 de gener de 2020 de la Junta.
“Tots els arguments exposats per l’Advocacia de l’Estat per justificar la llibertat controlada o supervisada del senyor Junqueras –en un insòlit i atípic exercici de funcions concertades entre aquesta Sala i el Parlament Europeu-, se subordinen al fet que la Junta Electoral Central no anul·li el seu nomenament arran de la condemna a la pena de 13 anys de presó i inhabilitació dictada en aquesta causa. No obstant això, aquesta resolució ja ha estat dictada i comunicada a aquesta Sala i a el Parlament Europeu, desplegant l’eficàcia que li és pròpia “, diuen els magistrats.
“Es tracta a més -afegeix la interlocutòria- d’una decisió els efectes deriven directament, no de la seva discutible caràcter constitutiu, sinó del que preveu legalment en els preceptes abans citats”. “L’anul·lació de l’mandat no és conseqüència de la decisió de la Junta Electoral Central”, subratllen els magistrats. De fet, recorda que a la JEC li correspon declarar, mitjançant la corresponent resolució, aquest efecte. “Però es tracta de l’efecte d’una condemna a pena privativa de llibertat que converteix el penat, ope legis, en incompatible per a l’exercici de la funció parlamentària”, suscriu el tribunal del procés. “La resolució datada el dia 3 de gener no s’avança al que hauria d’haver declarat aquesta Sala. Per contra, el pressupost determinant de la incompatibilitat cal situar-lo en el dictat de la nostra sentència de 14 d’octubre de 2017”, conclouen.
