En Marc Bosch (Mataró, 1973) és alcalde de Dosrius per ERC. Però des d’ahir, és, tristament, un càrrec electe apallissat per la brutalitat policial de l’Estat. Té contusions per tot el cos. És el preu que ha pagat per defensar la democràcia i intentar demanar a la Guàrdia Civil que no carregués contra els veïns i veïnes que pretenien exercir el seu dret de vot. Malgrat la brutalitat de la repressió, aquest alcalde, també investigat per la Fiscalia per haver donat suport al referèndum, no recularà ni un mil·límetre: “Els cops de porra m’han esperonat encara més a construir aquest nou país. Aquesta gent no venia a parlar, venia a trepitjar-nos”, assegura.
Vostè és un dels gairebé 900 ferits i contusionats que s’han comptabilitzat com a balanç de la brutalitat policial espanyola durant la jornada de l’1-O. Vostè i 17 veïns més de Dosrius i Canyamars han acabat a l’hospital per les càrregues de la Guàrdia Civil en dos dels col·legis electorals del municipi. Com van succeir els atacs?
Cap a migdia vam rebre l’avís que la Guàrdia Civil, que havia muntat un campament amb una cinquantena de furgonetes en un pàrquing d’una fàbrica que hi ha abans d’arribar a Dosrius, venia cap al col·legi electoral. Al matí ja havien anat al nucli urbà de Canyamars, que forma part del municipi, i van fer càrregues policials ferint una desena de veïns. En saber que venien, els membres de la mesa van amagar l’urna a la cuina de l’escola, i quan van arribar els guàrdies civils en formació, amb escuts, porres i martells, alineats com si fossin una legió romana, van creuar tot el pati en formació. Hi havia un centenar de persones a l’escola, que ens vam ubicar a la porta del menjador per protegir l’urna. Quan s’estaven acostant, vaig avançar-me a parlar amb ells per evitar les càrregues. Tenia la intenció d’identificar-me com a alcalde i preguntar-los si tenien ordre judicial i, si ens requerien les urnes, que com a mínim no fessin mal a ningú. Però no vaig tenir temps, només vaig poder dir que era l’alcalde del municipi. Aleshores em van empènyer i va començar la càrrega contra la gent.
Es va identificar com a alcalde, i acte seguit el van apallissar?
Efectivament. Per a ells, el fet que fos l’alcalde no només no era un factor per aturar-se a parlar, sinó que era un al·licient. Vaig rebre cops de porra per tot el cos. No sóc dels més afectats, hi ha gent amb traus al cap, vam acabar deu persones del poble a urgències, no vull cap mena de protagonisme respecte a la resta de veïns. Vaig veure odi en la cara dels policies que em van colpejar.
Han apallissat un càrrec electe expressament.
Sí. Tinc contusions al cap, al clatell, a l’espatlla esquerra, un parell a l’esquena, la cuixa dreta, el genoll dret, la cama esquerra i el turmell dret. Pel fet d’haver-me identificat com a alcalde s’hi van recrear més, fins al punt que em van caure les ulleres, i quan les volia recuperar, un Guàrdia Civil em va mirar fixament als ulls va posar el peu i les va trepitjar com si fos una cigarreta. Odi pur.
Ho ha denunciat ja als Mossos d’Esquadra?
Encara no he presentat la denúncia perquè ens organitzarem entre tots els afectats. Ahir vam rebre atenció mèdica 10 persones de Canyamars i 8 de Dosrius, però aquest dilluns el CAP era ple de gent que tenia cops de porra, i hem fet una crida a la gent que si té mal vagi al metge. Estem demanant noms i telèfons per presentar una denúncia col·lectiva. I com a ajuntament de Dosrius, presentem una denúncia per danys materials d’instal·lacions municipals, van rebentar la porta de la cuina i han provocat destrosses.
Finalment es van endur l’urna?
Sí, els nostres veïns estan entre els 770.000 vots robats per la policia espanyola. És una ràtzia bàrbara de saqueig i robatori. Teníem una participació molt alta, i em consta personalment que gent que no tenia previst votar ho va acabar fent. I va votar sí.
Que hi hagués càrregues policials a Dosrius va ser totalment aleatori, o creu que respon a alguna raó? Per exemple, van destrossar el col·legi electoral on suposadament havia de votar el president de la Generalitat. En presència de mitjans de comunicació de tot el món, per cert.
No ho sé, suposo que han anat a fer mal a tot el país. Potser se’m pot acusar de bona fe, però no pensava que hi haguessin atacs a la ciutadania durant el referèndum. Jo era dels que pensava i deia que passarien coses fins el 30 de setembre i a partir del dia 2, però estava convençut que el dia 1 l’Estat no actuaria. També pensava que si hi havia incidents seria a les ciutats i no als pobles…
La repressió ha estat generalitzada al país, i a persones de tota condició i edat.
No tinc la més mínima idea de quina justificació troben a la seva estratègia.
El govern espanyol diu que tot és una mentida, que només hi ha 4 ferits -i 437 policies i guàrdies civils- i que les càrregues han estat proporcionals. Vostè, com un dels afectats, què en pensa?
Que a Espanya s’han acabat l’Estat de dret i la democràcia. Estan mentint i manipulant des de fa molt de temps, però afortunadament cada vegada més gent se n’adona. Fa trenta anys, els independentistes érem molt poca gent. La violència de les darreres setmanes ha sumat molta més gent a la idea que viurem molt millor en una república democràtica que no pas en un estat que no respecta els drets fonamentals. L’estratègia de l’Estat no s’entén de cap manera, els enfonsa encara més. Quatre ferits? Jo ahir vaig passar moltes hores a urgències amb una desena de veïns més. Rajoy i el seu govern menteixen compulsivament i fan el ridícul, només cal que es mirin una televisió internacional o llegeixin un diari estranger per adonar-se que només els mitjans madrilenys es creuen les seves mentides.
Vostè és un dels 712 alcaldes als quals la justícia espanyola ha intentat atemorir amb imputacions per diversos delictes relacionats amb una decret de suport al referèndum. Ha passat l’1-O i són pocs els que van ser portats davant d’un jutjat. A vostè, per exemple, no l’han cridat a declarar.
És una altra estratègia d’escampar la por. Van decidir un atac massiu per intentar paralitzar el referèndum, conscients que no hi ha base legal per imputar cap delicte en un decret polític ni tampoc pel fet de cedir locals. Som a l’Europa del segle XXI. Volien que estiguéssim en tensió i reculéssim, però no tenen capacitat per citar-nos a tots! També han pressionat funcionaris amb cartes, han posat les policies locals i els mossos contra les cordes, els mitjans de comunicació… I al final, hem votat!
De moment, la Comissió Europea ha fet un petit gran pas endavant avisant Rajoy que la violència no pot ser en cap cas una arma política, si bé ha mantingut que el referèndum català no és legal. Què n’espera, d’Europa?
Els més europeistes de l’Estat sempre hem estat els catalans, ens sentim molt decebuts perquè creiem que Europa hauria de ser un intermediari. Tenim un Estat que ens reprimeix judicial i policialment, i aquesta suposada Europa moderna, democràtica i dels ciutadans hauria d’estar al nostre costat. Esperaria un posicionament més clar de la UE, perquè ja no es pot ser equidistant davant de la violència brutal contra els ciutadans.
No només és el PP i C’s. El PSOE insisteix que la unitat territorial està per sobre de qualsevol altra consideració.
M’ha indignat més Pedro Sánchez que Rajoy, perquè del PSOE n’esperava alguna cosa més. Aquí hi ha uns assetjadors i uns assetjats, no hi ha grisos.
Quan va veure que una munió d’agents de la Guàrdia Civil es precipitaven sobre la gent, va tenir por?
No, en cap moment.
El fet que hagi estat víctima de la brutalitat policial, no el fa pensar que potser l’Estat acabarà esclafant els ciutadans demòcrates?
Estic baldat físicament, però amb la moral més alta que mai. Hem començat una feina i l’acabarem, no perquè siguem uns herois o uns temeraris, sinó perquè la ciutadania ens ho demana. És una revolució ciutadana i els càrrecs electes tenim un mandat, dur el país a una república catalana. Diumenge va quedar confirmat amb els resultats del referèndum. Podia anar a votar tothom, també els del no. Els que no ho hagin fet perquè pensaven que era il·legítim, ha perdut una oportunitat d’or d’expressar-se. Els cops de porra m’han esperonat encara més a construir aquest nou país. Aquesta gent no venia a parlar, venia a trepitjar-nos.
