“Madrix”, districte federal

La comunitat que abriga la capital de l'Estat vota en una jornada de polarització política.

“Ho sembla, però no és una festa, és com viure a Madrix”, descriu l’Ana una madrilenya d’adopció que té l’esperança que Más Madrid doni la campanada i aturi els peus a la dreta. Una opinió diferent d’en Pedro, que defensa la política d’Isabel Díaz Ayuso que “ha fet de Madrid un territori diferent de la resta d’Espanya”. Dues veus confrontades que afegeixen al detall la batussa electoral que viu la Comunitat de Madrid que aquest dimarts arriba a la meta d’una intensíssima campanya electoral. Una situació a la qual s’arriba per una estranya carambola després d’un fiasco de moció de censura a… Múrcia. L’exemple irònic de l’Espanya radial.

Madrid sembla avui un dissabte. Una mena de semifestiu després de la seva particular diada, on els premiats pel govern de la comunitat premien alhora els polítics madrilenys que preguntaven a Rússia pel preu de les vacunes en un acte oficial. Mare de Déu, la carnisseria que faria la biosfera espanyolista capitalina i colonial si ho hagués fet un president de la Generalitat. Però així és, Madrid mana i la resta obeeix. Sense contemplacions. Madrid ho és tot i ho xucla tot. Mentrestant Teruel es buida, Astúries es precaritza i Catalunya debat una suposada “estratègia conjunta a Madrid”. Com si a la capital del BOE els importés gaire que decideixin a les oníriques reunions del Parc de la Ciutadella.

La capital de l’Estat –que, de fet, és l’Estat– viu una jornada de cues llargues. Molt llargues. Sort que fa bo. “Ara faig cua per la vacuna i quan acabi aniré a votar”, comenta en conversa amb El Món la Carmen, a les portes del centre de salut del carrer Alamea. A tocar hi ha un col·legi electoral amb una cua llarga de votants amb mascaretes partidàries. Un avi amb la bandera republicana de morrió i un altre, jove, amb una bandera d’Espanya visible per evitar que la Covid entri o surti de la seva boca. A l’institut San Isidro, a Lavapiés, la cua és més esponjada. “Tres de cada quatre vots se’n van cap a Mas Madrid”, comenta la Teresa, una catalana empadronada al barri que a les 9 del matí, abans d’anar a treballar, ja hi era.

A la una del migdia la participació ja era del 28,44%. Una xifra lleugerament superior a la dels comicis de 2019 a la mateixa hora, que va ser del 26,14%, segons dades de la Comunitat. Poden votar 5.112.658. Qui no hi participarà és la Patricia, una jove que passeja un gos lleig per la plaça del Cascorro. “Jo no penso anar a votar, no participaré d’aquesta farsa”, argüeix. Al capdavall, no li preocupa gens ni mica, però gens, que continuï governant la dreta. En tot cas, és la ciutat on el trifachito es va fer la foto, una gran i ostentosa foto, a la plaça Colón, el diumenge abans de començar el judici del Procés. Per cert, un judici en què l’acusació de l’Estat la va articular el candidat de Ciutadans, l’advocat de l’Estat Edmundo Bal. Tot queda a casa. La Maria, que acompanya el seu marit ,Damián, a votar, insisteix que “a Ayuso la votaran els sospitosos habituals més els hostalers”. “L’eslògan de les canyes ha funcionat”, detalla tot recordant que la frase de la candidata popular: “La llibertat és prendre unes canyes”. Curt i al peu.

La jornada té els tòpics habituals i amb certes reminiscències catalanes. Ayuso serà com serà, però aplica el protocol que va idear la Generalitat el passat 14F i que van convertir en heroi Ismael Peña López, l’encarregat de la logística electoral per part del Govern. Una de les coses més sorprenents, però, és seguir la jornada a través de la ràdio pública Ondamadrid. L’alcalde, José Almeida, hi apareix enraonant pel mòbil amb una camaraderia extraordinària amb els tertulians, en directe i sense filtres. Les comparacions amb casa nostra del que suposaria això serien odioses. A més, comenten la “magnífica campanya que ha fet Mónica Garcia de Más Madrid”. Tots l’aplaudeixen, com aplaudien Ayuso. Ara bé, no se sap si estan contents perquè la metgessa candidata ho ha fet bé o perquè manlleva vots a l’enemic número u de la dreta político-social, Pablo Iglesias.

Però no tot és agror política al Madrid electoral: a la pastisseria Riojana, venen el pastís de la “Comunitat”. Melmelada vermella i les estrelletes pintades, la bandera creada per un dels monstres de la Transició, Joaquín Leguina. Era socialista, però el seu nacionalisme l’ha convertit. També diu la llegenda que Madrid era d’esquerres. En tot cas, Madrid ha esdevingut en una mena de districte federal, on la pandèmia ha estat l’impuls que li mancava a la seva megalomania i al seu desig de ser la gran metròpoli capital i, a sobre, paradís fiscal. Madrix, una realitat paral·lela.

Comentaris

    DesDelBrasil 04/05/2021 7:01 pm
    Hi ha un vident brasiler que l'any passat va anunciar una altra pandèmia amb el Virus de Marburg (pitjor que l'Èbola) i que tindria l'origen a Madrid. I va dir que seria el 2023. Apa. Una mica més de paciència i caldrà preparar murs per quan fugin en massa de la ciutat perseguits pel virus.
    Ricard 04/05/2021 4:23 pm
    Madrid, on viuen els "cosmopolites" castellans "de tooooota Espanya" que de tan "cosmopolites" que són només saben parlar castellà, i tenen tota "Espanya" al seu servei i a les seves ordres. No m'estranya que siguin ara "nacionalistes" i "diferents". No produeixen ni un cargol però saben gastar tots els diners dels DEMÉS amb insuperable mestratge, votant molt més a la dreta que la resta de ciutadans amb passaport "espanyol". Llibertat? Si, per a ells, però no per als demés, que els demés són menys que ells.
      Juan Ripolles 04/05/2021 4:33 pm
      Et refereixes al CUPO VASCO oi ? que el paguem els Catalans !!!
    ciutadà 04/05/2021 4:23 pm
    A Madrid son tan rucs com el que va dissenyar la figura de l'os i l'arboç. En fotografia potser n'havia vist algún, d'os. Però vist com s'imagina un arboç, d'aixó no.
      Ramon 04/05/2021 7:19 pm
      Jo no crec pas que els madrilenys siguin rucs. Els que voten PSOE o Podemos, t'ho compro bastant. Però a mi els altres no m'ho semblen pas.

Nou comentari