La defensa del president d’Aigües de Catalunya, David Madí, ha demanat anul·lar la investigació del cas Voloh per presumptes irregularitats a l’hora d’ordenar les escoltes telefòniques que van iniciar la causa, i que al seu parer es van justificar amb “una primera hipòtesi policial sense cap mena de fonament objectiu”. La lletrada Olga Tubau, que defensa Madí, ha presentat al jutge instructor un recurs d’apel·lació, que ha pogut consultar Europa Press, en el qual demana anul·lar la interlocutòria que l’agost del 2019 que va ordenar les escoltes telefòniques a Madí, Xavier Vendrell i Xavier Vinyals per haver prescindit de diverses normes procedimentals que han produït indefensió i una presumpta vulneració del dret fonamental al secret de les comunicacions, per la qual cosa reclama anul·lar tota la causa.
L’escrit, que s’ha presentat al jutjat d’instrucció 1 de Barcelona, assenyala que la nul·litat d’aquesta interlocutòria comporta la nul·litat de totes i cadascuna de les actuacions de pròrroga i intervenció sobre altres investigats que conté la peça, incloent les que van ordenar els escorcolls del 27 d’octubre, quan la Guàrdia Civil va fer una vintena de detencions. L’advocada critica que l’informe de la Guàrdia Civil en el qual es basa l’autorització per dur a terme les intervencions telefòniques se centra en el fet que els investigats suposadament volien fer servir criptomonedes per desviar fons públics. Per Tubau, és una conclusió que “no tan sols no disposa de cap element probatori que la defensi, sinó que el tall de la conversa que s’ha analitzat n’és ‘un indici racional’ perquè l’única cosa que planteja, i això es desprèn de la literalitat de la conversa, és la possibilitat que la Generalitat accepti el pagament en criptomonedes” i no hi ha cap al·lusió a desviar diners públics.
La investigació es va obrir com una peça separada de la causa que des del 2016 investiga els desviaments de fons a la Diputació de Barcelona, i la lletrada critica que la Guàrdia Civil, després de quatre anys d’instrucció, “no té ni un sol element objectiu i concret que li permeti sostenir que algun d’aquests fons públics han entrat en el circuit de les criptomonedes”. A més, recorda que la Fiscalia va emetre un informe contrari a aprovar la intervenció telefònica que demanava la Guàrdia Civil, perquè va considerar que no complia les condicions legals per prendre aquesta mesura: “O el que és el mateix, aquestes intervencions vulnerarien, si s’autoritzés, el dret fonamental al secret de les comunicacions”, assenyala la defensa.
Malgrat l’informe del fiscal, el jutge instructor va aprovar les escoltes i va qüestionar “com pretén el ministeri fiscal que pugui progressar la investigació d’un fet il·lícit que, per essència, es fa de manera secreta respecte de les autoritats policials i judicials”. En aquest sentit, la defensa de Madí sosté que es podrien haver pres altres mesures com per exemple fer un seguiment de les subvencions per obtenir indicis delictius abans d’autoritzar la intervenció telefònica de tres persones.
