M. Ampurdanès (Arran): "Cal estar disposats a assolir un clima de confrontació directa més intens"

La portaveu d'Arran parla en aquesta entrevista sobre la lluita del moviment independentista al carrer i el pols d'ANC i Òmnium amb altres organitzacions per controlar-lo

 

Mar Ampurdanès és la portaveu de l'organització juvenil de l'esquerra independentista Arran. Ens cita una tarda de febrer als jardins de les Tres Xemeneies al Poble Sec de Barcelona. L'elecció del lloc no és gratuïta —ens recorden— i té un sentit: les tres imponents xemeneies de l'antiga central elèctrica de La Canadenca són el símbol d'una gran fita del moviment obrer català per la vaga que hi va haver entre febrer i març del 1919. Però lluny de fets pretèrits que formen part dels llibres d'història, Arran ha concedit aquesta entrevista a 'El Món' per valorar la situació actual del país i la fita no assolida encara de la República. L'organització planteja mètodes de lluita no sempre compresos i en ocasions fins i tot condemnats. Ampurdanès defensa les darreres accions de l'organizació, com l'atac al diari 'Crónica Global', perquè consideren que hi ha una violència encara més greu, la que empara el feixisme que reneix i la violència de l'Estat contra un poble pacífic i organitzat l'1 d'octubre.

 

Què ha passat a Arran després de l'1 d'octubre? Hi ha un abans i un respecte a com s'observa l'evolució dels fets?

Creiem que abans de l'1 d'octubre una peça clau era l'organització popular i que ara mateix ho segueix sent. O fins i tot ho és encara més perquè vam tenir uns Comitès de Defensa del Referèndum, que en van garantir la celebració, i ara seran els Comitès de Defensa de la República els que permetran que aquesta es materialitzi. Perquè ja hem vist que si hem d'esperar que ho facin només les institucions no tenim gens clar que podem assumir la implementació d'aquesta República.

 

En algun moment hi vau confiar en què les institucions apliquessin el resultat de l'1-O?

Sempre hem defensat que aquest projecte naixia de la gent i que seria la única que garantiria que arribés a bon terme. Tot i així, sí que esperàvem que les institucions anessin de la mà d'aquesta gent, en el sentit que obeïssin els mandats que sortissin de les urnes de l'1-O i dels clams dels carrers. Mai hem confiat en què fos així, i per tant, sempre hem insistit en què calia pressionar, perquè és evident que certs passos no s'haurien fet.

 

Fa poc vau fer una declaració en la qual asseguràveu que l'independentisme no tenia suficient capacitat per implementar la República. Què volíeu dir amb això?

Més enllà de percentatges de suport o de quantitats, el que volem explicar és que calen uns objectius i full de ruta clars, i que tothom estigui disposat a donar les passes necessàries per implementar aquesta República. Creiem que tots aquests elements ara mateix no hi eren, no en tant de quantitat sinó en tant de tenir clar què anàvem a fer i també un projecte a llarg termini ben definit.

 

Aquestes darreres setmanes heu fet accions controvertides perquè hi ha un element de violència, vosaltres mateixos els definiu com atacs. Sense complexos defenseu aquestes accions, però enteneu que hi hagi incomprensió quan les justifiqueu?

Sempre hem defensat que, davant diferents contextos i situacions, calen formes de lluita i reivindicació diferents, i que, per tant, totes per nosaltres poden ser vàlides si s'utilitzen com toca, en el moment que toca. També hem explicat que els darrers mesos s'han dut a terme diferents accions que fa molt temps no haguéssim pensat que tinguessin l'acceptació social que tenen avui dia. Per tant, això per nosaltres és molt positiu perquè suposa una certa gimnàstica revolucionària i una cultura política entre les classes populars que abans no es donava. Considerem que, com ja hem dit molts cops, les accions pacífiques tenen les seves limitacions i en certs moments cal estar disposats a assolir un clima de confrontació directa més intens.

 

És això el que sobta, però hi ha alguna línia roja? Arran en té alguna?

En qualsevol cas, mai s'ha atacat a persones físicament. Sempre han estat accions que pretenien assenyalar per posar un tema sobre la taula i a vegades les nostres eines són les que són. No tenim el control de grans mitjans de comunicació, no podem arribar com ho poden fer altres partits o entitats. I a través d'accions molt concretes, que assenyalen llocs concrets o temàtiques, aconseguim que es posin sobre la taula i es debatin.

 

Llavors, s'entén que una línia roja és no atacar físicament una persona en una acció...

Això mai ho hem fet a Arran.

Respecte l'atac a 'Crónica Global' heu rebut algun tipus de denúncia? Les conseqüències legals de les vostres accions les calculeu?

El que creiem és que hi ha certes accions que són necessàries per assenyalar i fer discurs. No es pot posar al mateix nivell de violència el trencar un vidre i no valorar la violència que suposa emparar el feixisme a través dels mitjans de comunicació o d'altres accions, com les pròpies que comet l'Estat a través de les actuacions policials davant d'un poble totalment pacífic i organitzat l'1 d'octubre. Per tant, creiem que és trampós titllar de violència només les accions que fem —que físicament s'entenen com a tal—, quan per part de les institucions i de certs mitjans de comunicació o poders públics també s'està exercint.

 

Temeu que la imatge que ofereixen de vosaltres certs mitjans e Madrid com a radicals i violents aboni actuacions de l'Estat contra vosaltres?

Tota acció que hem fet és amb un objectiu polític concret i sempre es valora prèviament. I el que creiem és que, si hi ha tanta obsessió en perseguir la gent organitzada és perquè els fa por el que pugui aconseguir aquesta gent i perquè estem fent trontollar certs fonaments de l'Estat que, si no féssim bé la nostra feina o no els suposés tan problema no anirien a atacar-nos. En aquest sentit, no lamentem que sigui així, sinó que considerem que és posar en valor la nostra feina perquè toca precisament els seus privilegis i per això reaccionen d'aquesta manera.

 

Molta gent des de l'independentisme no troba útil el vostre mètode d'acció.

Sempre hem dit que dins de l'independentisme tota forma de lluita ha de tenir-hi cabuda i hi ha molts sectors representats, on cadascú pot trobar la seva manera de participar políticament i que consideri més adient. Nosaltres mai hem renegat de formes de lluita que no eren de l'independentisme més transversal o que s'entengui com a tal, i igual que altres plataformes com pot ser la PAH poden fer un 'escrache' per demanar que s'aturi un desnonament, nosaltres podem fer-ho pel tema del procés i no ha de ser aquesta qüestió la que veti utilitzar una forma de lluita diferent.

 

Arran ha apuntat que l'independentisme ha d'eixamplar la seva base i penetrar en sectors de les classes populars que s'identifiquen com a espanyols.

De fet creiem que la feina d'eixamplar l'independentisme entre les classes populars no és res que ara ens inventem. És evident que fa anys que s'intenta fer, però que potser en els darrers mesos, fixant l'atenció en moviments més tàctics o en què feia o deixava de fer el govern, hem oblidat explicar per què som independentistes i quin projecte hi ha al darrere, quina és la República que volem i explicar-li a aquesta gent per què la República li donaria unes millors condicions materials que les que li dona l'Estat espanyol. I explicar que no és una qüestió de bandera, que ets sentis més identificat amb un partit o un altre o que et sentis més català o menys sinó reflexionar també sobre quin és el projecte que hi ha al darrere de tot. Al cap i a la fi, la República que nosaltres defensem no és una on les classes explotadores segueixin explotant la classe treballadora, siguin catalans o espanyols, sinó que comporta un canvi molt més profund que és el que hem d'aconseguir explicar a aquesta gent.

 

Això tampoc està molt clar, en el sentit que l'independentisme és un tot bastant heterogeni, on hi ha liberals, socialistes, comunistes, per tant diversitat ideològica. A aquestes classes populars no els pots traslladar un projecte de República perquè no sabem si serà socialista o una democràcia liberal...

En tot cas, sí que hi ha certs elements que és evident que ens diferenciarien com a República del que és l'Estat espanyol perquè són elements que han estat centrals en el debat i que tots els partits polítics independentistes han reivindicat com a propis, com podria ser una separació de poders real, per exemple. Nosaltres igualment creiem que hem d'explicar el nostre projecte propi, però passi el que passi hi ha hagut un canvi de cultura política en el poble català que ja permet avançar i enfocar la construcció d'un nou Estat de manera diferent. Creiem que, un cop la gent ha vist que amb la seva força pot reivindicar el seu dret a decidir, per què ens hauríem de quedar només en decidir si som republicans o no. També volem decidir el nostre model sanitari, com funcionaran les escoles d'aquest país. A més creiem que, en aquest sentit, un empoderament popular també repercutirà despr´res en com es constituirà la nova República.

 

Confieu que en el resultat d'un futur procés constituent condueixi a una República de fesomia socialista? Perquè també podria donar com a resultat una democràcia liberal...

Nosaltres en tot cas treballem perquè així sigui [socialista]. Com hem fet també per socialitzar el missatge de la República i la independència com a eina. Creiem que és molt important remarcar que el problema que tenim dins de l'Estat espanyol és estructural, no és un problema del PP que es pugui canviar com certs sectors diuen amb un canvi de partit al govern. Hi ha qüestions estructurals de l'Estat espanyol de les quals ja ens alliberaríem directament en una nova República. I la nostra feina és seguir mobilitzant la gent per no confiar en què, un cop la República estigui constituïda les institucions catalanes siguin les que gestionin millor la vida de la classe treballadora, sinó seguir sent nosaltres mateixes les que ens organitzem perquè així sigui.

 

Pel tipus d'organització que sou i accions que feu, Arran es troba amb molts conflictes en el seu dia a dia?

Per part dels mitjans de comunicació, evidentment a aquells que interessa condemnar l'acció ho fan. Quan toques certs interessos, qui els representa reacciona contra tu. Per part de la resta d'agents polítics jo crec que cadascú respecta les formes d'actuar de la resta. En tot cas, caldria posar en relleu que quan va començar la campanya de "L'organització és la clau de la victòria", el passat 27 de març, quan vam assenyalar la seu del PP posant adhesius dient que era un partit d'herència franquista, corrupte, que no ens deixaria votar l'1 d'octubre, tots els partits polítics de l'espectre català van condemnar l'acció i fins i tot el Parlament de Catalunya ho va fer. Cal posar una una mica en valor que temps després s'ha vist que això no era així, que la violència és la que han utilitzat ells en forma de cops de porra davant de gent pacíficament organitzada i que al final nosaltres només proposàvem posar al centre del debat per què el PP no permetria que el poble català s'empoderés i s'alliberés de l'Estat espanyol.

 

Ampurdanès durant l'entrevista amb 'El Món'
Ampurdanès durant l'entrevista amb 'El Món' | JORDI BORRÀS

 

En aquests moments, 12 militants d'Arran a Mallorca han estat citats a declarar per una acció contra el turisme a les Illes. En quins processos legals esteu immersos ara?

Hi ha diferents imputats per accions que s'han dut a terme, la majoria d'elles han sortit als mitjans de comunicació. L'acció de Palma del turisme, per exemple. Per l'acció a la seu del PP hi ha sis persones imputades, per les quals el PP demana un total de 36 anys de presó i de fet hi ha molts casos oberts amb gent implicada. Nosaltres volem despertar una cultura de solidaritat antirepressiva perquè no hi hagi presos o imputats de primera i segona categoria. Tot el suport als presos polítics que estan dins de presons espanyoles per les seves idees, però també certes persones organitzades des del carrer, que potser no ocupaven càrrecs d'alta responsabilitat, mereixen tot el suport per la resta de persones que compartim aquesta lluita contra l'Estat espanyol i la seva forma de repressió.

Sentències no n'hi ha hagut encara?

No.

 

Quan podrien ser les primeres?

 

De moment, per les campanyes respecte el procés no tenim dates de judici.

 

Aquesta persecució per vies legals dificulta que la gent s'impliqui en la vostra organització o és gent molt conscienciada amb el que feu a qui realment no li importa? Com us prepareu per aquest escenari de persecució judicial?

És sempre complicat, evidentment per l'organització i per les companyes perquè al final la repressió no repercuteix només en la persona imputada o represaliada sinó en tot el seu entorn. Arran és una organització coneguda per les seves pràctiques polítiques, per tant qualsevol persona que entri sap en quins paràmetres treballem i, d'altra banda, si sabent que ens enfrontem a penes de presó o a processos judicials deixéssim d'actuar al final haurien guanyat, haurien aconseguit que, a través de la judicialització de la nostra tasca, deixéssim d'actuar i, al cap i a la fi, són molts anys de lluitadores que no han deixat d'organitzar-se per molt que la repressió actués. Creiem que, al contrari, en suport i reconeixement a les persones que pateixen la repressió hem d'estar encara més organitzades i complicar més que desarticulin l'organització popular.

 

El vostre sistema de funcionament és clandestí? Com us organitzeu? Com treballeu? Qui pren decisions? Qui està al capdavant? Hi ha algú? No?

Nosaltres tenim ara mateix més de 60 assemblees arreu dels Països Catalans que s'organitzen en pobles o barris. És a través d'aquestes assemblees que es tiren endavant les campanyes on es decideixen accions a fer i és tota la militància qui té veu a l'hora de decidir el rumb de l'organització.

 

Hi ha una homogeneïtat en totes aquestes assemblees? Algú marca el camí?

Hi ha punts de trobada de totes les assemblees on es posa en comú el que s'ha decidit i a partir d'aquí es defineixen les línies conjuntes.

 

Vau atacar una comissaria espanyola a Terrassa en el marc d'una nova campanya contra el feixisme? Fins on arribarà aquesta campanya?

La campanya continuarà. En breu hi haurà notícies de mobilitzacions amb les quals culmina la campanya i consistirà en diferents accions que es faran de manera deslocalitzada arreu dels Països Catalans. Perquè també volíem posar l'èmfasi en què l'auge del feixisme no s'està produint en exclusiva al Principat, ni molt menys. Al País Valencià a i a les Illes també l'estan patint i, en aquest sentit, és una campanya que es podrà treballar arreu del territori i esperem que hi hagi diferents notícies.

 

Com veieu la lluita entre ERC i JxCat per la investidura de Puigdemont? Sembla que estan intentat evitar l'inevitable.

Sí. D'una banda, ens sembla que de cara al poble estan jugant amb la voluntat de la gent. Al final, és tirar la pilota a la teulada de l'altre a veure qui acaba carregant amb la culpa que aquest procés no tiri endavant. Pel que fa a la investidura, nosaltres creiem que, sigui quin sigui el candidat, ha de ser transparent amb el seu full de ruta i quines són les mesures que pretén prendre per materialitzar la República. Quan veiem que hi hagi algú disposat a tirar endavant i assumir la repressió que pugui comportar això —perquè sabem que hi serà i seria ingenu no esperar això per part de l'Estat espanyol—, doncs donarem el suport necessari, si veiem que realment hi ha la intenció de tirar-ho endavant, sigui aquest Puigdemont o un altre candidat que es pugui explorar.

 

Com va viure Arran el dia després de la declaració de la República?

Tots aquests suposats dies històrics que han acabat en res sí que generen certa decepció, però nosaltres tampoc havíem dipositat unes esperances plenes en què fossin les institucions les que, a través d'un pas concret, ens portessin a la República de forma definitiva. Per tant, la nostra reacció davant de tots aquests episodis era incentivar encara més la mobilització al carrer. Perquè creiem que només a través de fer una pressió real des de tots els barris i pobles el nostre Govern es veuria forçat a tirar endavant el que el poble li estava demanant. Però, de totes maneres, era la gent que havia de prendre el control de la situació. Per tant sí que esperàvem o exigíem que el Govern respongués al que la gent li estava demanant.

 

El darrer "dia històric" va acabar amb l'ajornament de la investidura de Puigdemont. Al Parc de la Ciutadella hi va haver enfrontaments amb els Mossos. L'ANC va fer una crida a mantenir una lluita pacífica. Hi ha un cert pols pel control de l'independentisme al carrer?

Creiem que ha arribat un punt en què ANC i Òmnium poden tenir un certa por a perdre l'hegemonia i el que és el control de l'independentisme al carrer perquè els està desbordant, perquè és massa gent i ja no poden decidir al mil·límetre on es mobilitza a les masses, quin dia i a quina hora. Sí que veiem, en aquest sentit, que quan hi ha un cert moviment —perquè la idea no surt d'ells— que s'escapa una mica del seu control el tallen. Creiem que en certa part sí que hi ha la justificació que no seran ells els que impulsin certes mobilitzacions violentes, perquè veiem que els seus líders han acabat a la presó per fer això, però que, un cop és el propi poble mobilitzat el que decideix dur a terme una acció o quedar-se davant del Parlament, el màxim error que poden cometre aquestes organitzacions és demanar a la gent que marxin a casa. Per part nostra, en canvi, la reacció seria donar tots els ànims a la gent a arribar fins on vulgui, al cap i a la fi no estar subordinats a ningú per decidir a quin nivell volem arribar amb les nostres reivindicacions.

 

L'1-O us ha consolidat, en el sentit de si us ha fet créixer en nombre de militants?

Som més de 60 assembles a tots els Països Catalans. Durant l'1-O i posteriorment hi ha hagut un augment de la militància i creació d'alguna assemblea més. Ara volem fer feina forta per cohesionar tota aquesta gent i perquè molta gent que ha entrat pel procés treballi també al final com a organització socialista i feminista que som. Perquè sempre hem dit que els tres eixos són indestriables i per nosaltres una lluita va de la mà de l'altra.

 

Comentaris