El que va ser diputat per Solidaritat Catalana per la Independència amb Joan Laporta, Alfons López Tena, ha canviat radicalment de plantejament des que va quedar fora del Parlament, el 2012, i a mesura que avançava el Procés ha arribat a la conclusió que “la gent no volia la independència, volia estar entretinguda”. Ara fins i tot ha deixat d’expressar-se en català a Twitter –on és molt actiu– i ha optat per l’anglès. I, sobretot, és extremadament crític amb tota la classe política catalana, des d’ERC i Junts per Catalunya fins a Primàries, i no estalvia referències dures fins i tot a Carme Forcadell, de la qual considera que és una “Ayuso catalana”, com també ho són, segons ell, Laura Borràs i Dolors Sabater. Destil·la totes aquestes crítiques en una entrevista al portal El Tribú.
Al llarg de la conversa, assegura que el resultat del Procés ha sigut que “el règim clientelar i semi-mafiós de Convergència i Esquerra s’ha consolidat. Han estat capaços de transformar-se per mantenir allò que realment els importa, els pressupostos i els càrrecs”. Hi afegeix que ” a més, s’ha infantilitzat la societat catalana i s’ha creat una divisió profunda. Aquesta infantilització s’expressa en un victimisme basat en el fracàs. Fracassar et legitima perquè et fa víctima”. I de Primàries Catalunya afirma que “fan tard” i que participen d’un engany: “Es basen en l’engany de dir que l’1 d’octubre era un referèndum d’independència i que el poble es va manifestar desbordant la classe política. La ‘gran fita’ de l’1 d’octubre es deu a Puigdemont i Junqueras. Com poden dir, d’una banda, que la gran fita és l’1 d’octubre i, per l’altra, dir que no s’ha de votar els seus promotors, sinó a ells? Electoralment és letal, que és el que ha passat, a banda de ser deshonest”, etziba.
Si després d’això no hi ha protestes violentes ni una exigència de responsabilitats als partits independentistes per part dels ciutadans és perquè “la gent no volia la independència, volia estar entretinguda. D’aquí les seves referències a Ítaca, concretament la versió casolana de Lluís Llach, que diu que no importa el resultat, sinó el camí. I això és el que la gent va votar i continua votant”.
I es mostra especialment crític amb Oriol Junqueras, que ataca individualment: “És el més cínic de tots. Junqueras té el mateix objectiu que tots els altres, però al seu cas s’hi sumen una sèrie de mancances personals que el fan especialment, diguem-ne, ansiós. I deixem-ho en ansiós. A partir d’aquí, tot ho fa en funció de col·locar-se ell. I així com alguns altres personatges del Procés actuen amb una certa elegància, Junqueras ho fa com un latin king“, afirma.
8 
