L’exconseller de Cultura i actual director internacional de Projectes Culturals de la Generalitat, Lluís Puig, creu que les paraules de denúncia de l’escriptor Marc Artigau sobre l’existència de “presos polítics” i un Govern “legítim” a l’exili són “d’una altíssima dignitat”. En una entrevista amb l’ACN, Puig demana “no caure en normalitzar la situació” a Catalunya i carrega contra el candidat a l’alcaldia de Barcelona Manuel Valls per la seva indignació davant les paraules d’Artigau. “Si a algun senyor li molesta el que es pot dir perquè no suporta la llibertat d’expressió que s’aixequi i se’n vagi a sopar a casa i que calli, per decència, per vergonya”, afirma l’exconseller de Cultura sobre la reacció de Valls.
“Aquest vespre jo he sentit tristesa, ràbia i vergonya després d’ aquest discurs i d’aquesta demagògia… pobre Josep Pla.. Prou!”, va piular Valls després del discurs de l’escriptor en recollir el Premi Pla per la seva novel·la ‘La vigília’. Segons alguns testimonis, durant el lliurament del guardó Valls també va dir a la delegada del govern espanyol, Teresa Cunillera: “Com permets això?”. En declaracions a l’ACN, Puig recorda a Valls que ha estat representant polític a França, “un país on el lema és Fraternitat, Llibertat, Igualtat i Justícia”. “Si se n’ha oblidat d’això, jo no el vull en el meu país”, assegura l’exconseller a l’exili.
Accions del departament
El director internacional de Projectes Culturals de la Generalitat explica que durant la primera etapa en el càrrec es van coordinar les accions culturals que ja existien mentre que l’objectiu dels primers mesos del 2019 és detectar quines són les “mancances”. “Ens vam centrar a endreçar i unificar les accions culturals internacionals del departament i reagrupar les xarxes internacionals de les quals formava part”, diu. “Sense gairebé que ho sabéssim nosaltres, el departament de Cultura ja forma part de més de 50 xarxes internacionals, ara es pot dimensionar molt més el que està fent”, afegeix. Sobre les mancances que cal treballar, Puig apunta, per exemple, la necessitat de formar part de xarxes internacionals importants i “més coordinació” en xarxa associativa amb les entitats catalanes a l’estranger més enllà dels casals.
Segons relata, cada dilluns participa de forma telemàtica en la reunió del consell de direcció del departament. Tot i que admet que és una situació “raríssima”, matisa que la feina i coordinació amb la consellera Laura Borràs “no és tant que hi hagi d’haver un comandament bicèfal” sinó que es tracta d’una “dualitat” en el marc d’una relació “molt estable”. “La consellera està present en molts actes i jo procuro estar present en altres, a través d’Skype o vídeos pregravats”, diu, destacant que si bé és una situació “anòmala” fa que puguin “gairebé duplicar” aquesta part de feina. Precisament aquest dimecres Borràs serà a Brussel·les, on es reunirà amb Puig per abordar les noves línies del pla del departament.
Crítiques als socialistes i ‘no’ als comptes espanyols
En l’entrevista, Puig afirma que vol “entendre’s amb tothom” menys amb aquells que van aplicar el 155 i no s’han retractat. “Del PSC cap a la dreta són els que tenen els nostres companys a la presó, jo no podria seure a la taula amb aquesta gent, no podria”, assenyala. Admet que tot i que no pot “oblidar” sí que pot “perdonar a partir d’un canvi d’actitud”. Un canvi que, segons ell, no s’ha produit: “Ara mateix no són dignes ni de mirar-los a la cara”. En aquest sentit, si bé admet que pot haver-hi “diferents punts de vista”, manté que la posició del PDeCAT “és molt ferma” i “ho serà”. “Una cosa és que ajudessim a enderrocar el govern de Rajoy i l’altra pensar que regalarem un pressupost a Sánchez perque segueixi dient que la justícia es imparcial. No té cap sentit”, argumenta.
PDeCAT i eleccions europees
L’exconseller de Cultura i membre de la comissió encarregada de trobar l’encaix del PDeCAT i La Crida, es mostra “segur” que la relació entre les dues formacions “anirà bé”. Vaticina que el PDeCAT “seguirà sent un partit que ocuparà un espectre important de la societat de Catalunya” i que “aquells que vulguin formar part del PDeCAT i La Crida” ho podran fer. “A cada convocatòria electoral es podrà arribar als acords que convingui”, diu a pocs dies que es reuneixi la direcció executiva del PDeCAT a Waterloo el pròxim dia 14. Sobre la possible fórmula o el nom de cara les eleccions europees, Puig reconeix que no sap “com s’hi ha d’anar”. “Sabem que hi havia un hipotètic bloc on podíem anar, que és amb BNG, Bildu i ERC, i sabem que en aquest bloc no ens hi volen, per tant s’haurà de fer un altre bloc”, lamenta. Segons ell, una llista unitària “suma més”, especialment en els comicis europeus en què la circumscripció única és tot l’estat espanyol. “Jo no em cansaré de demanar-la”, conclou.
Internacionalització del judici de l’1-O
Un dels propòsits dels membres del Govern Puigdemont a l’exili és la internacionalització del judici de l’1-O. Segons explica Puig a l’ACN, la idea és que diferents advocats de prestigi internacional puguin tenir un seguiment “al màxim” del dia a dia del judici. “Només fer que coneguts juristes internacionals vegin les barrabassades que s’hauran de fer o dir al judici ja haurien de fer caure la cara de vergonya a algú”, diu. Denuncia que en la fase actual de la causa s’han saltat “procediments i garanties” per part del món jurídic i de polítics. “Per tant, la nostra tasca serà ampliar, amplificar, el que passi el dia a dia d’aquest judici a les més altes instàncies internacionals”, conclou. Puig admet que desconeix si es permetrà o no que hi hagi observadors internacionals però confia en què sigui així. “El que passi dins de la sala se sabrà per vergonya d’alguns que d’aquí uns anys hauran d’ajupir la cara”, indica.
Viatge a Perpinyà
Dissabte passat Puig va aparèixer públicament per primer cop des que va exiliar-se a Bèlgica en un acte a la Catalunya Nord, a Perpinyà. Segons explica, la participació a l’acte del Consell per la República (CpR) no va ser una decisió que fes sol sinó que va ser consensuada en el si del CpR. “Tots vam estar d’acord que evidentment era un repte, que havíem de trencar aquella closca d’ou en un moment donat”, diu sobre trepitjar un territori francès i que és tan pròxim a Catalunya. “Sabem els riscos que hi ha i els que no i com hem de procurar fer aquests viatges”, apunta, indicant que cal “arriscar”. “Estem molt còmodes a Brussel·les i a Waterloo […] però no podem oblidar que hem de seguir explicant a més països d’Europa quina és la nostra situació i la situació a què s’afrontarà encara l’altra part del govern empresonada des de fa uns mesos espantosos”, assevera. Així, afirma que hi haurà més viatges com aquest. “En falten molts. No són 28 països a la UE? Ens en falten i estem treballant-hi, n’hi haurà”, insisteix.
Consell per la República
Sobre el Consell, Puig assegura que el registre ciutadà, al qual s’han apuntat prop de 55.000 persones, anirà “a més”. “Sabem que no pararem de fer-la créixer”, diu sobre la xifra, que assegura que és “el rodatge inicial” i que valora positivament tenint en compte que “no s’ha fet cap campanya ni s’ha destinat un euro de publicitat”. Amb tot, reconeix que el ritme de treball de l’entitat és “lent”. D’una banda, per la complexitat de les tecnologies que s’estan desenvolupant però també pels recursos amb els que compten. A més, destaca que s’està pensant “en la màxima amplitud” de sensibilitats perquè s’hi integrin també Òmnium, la CUP i “algú de l’entorn” de Catalunya Sí Que Es Pot, ICV o Podem.
