Lluís Puig: "Méndez de Vigo em va parlar amb el tarannà d'aquesta Espanya canyí, rància i casposa"

Entrevista al conseller de Cultura a l'exili

 

A Brusel·les, el 9 de febrer hi feia un fred que pelava i, a més, queien volves de forma intermitent. L'avantatge és que al Barri Europeu tot està molt a prop i el Lluís Puig i la resta de consellers catalans a l'exili compten amb un petit despatx per a celebrar les seves reunions i fer els seus tràmits. Després, acompanyat del corresponsal de TV3 Xavi Coral, un altre terrassenc, ens vam anar a escalfar una mica en un forn de pà cafeteria que es troba a la vora per a poder parlar reposadament durant una hora de tot allò que suposa a nivell personal i emocional l'exili, a més del moment polític actual. I incidint en aquells aspectes culturals que no per semblar menys urgents són menys importants per a entendre globalment el que està passant. Puig, una persona planera que gaire bé és a la política per accident, va accedir al càrrec el passat 5 juliol com el darrer en arribar a l'Executiu i va poder exercir el seu càrrec de forma efectiva escassament quatre mesos. Des d'aquesta perspectiva, però també de la d'un gestor cultural durant tota la seva vida a partir de la dansa i la cultura popular, el conseller ens explicava aquelles coses que no sempre són titulars.

 

Tenia prou contactes per a poder espavilar-se a Brusel·les?

 

"Quan a l'arribar parteixes de zero, el fet de tenir algunes amistats que de seguida em van acollir en cases i em van ajudar a bellugar-me, m'ho va fer més fàcil dins del conflictiu que representa. També és veritat que els cinc membres del Govern vam fer una pinya molt forta i de seguida també vam començar a trobar suports d'altres persones, de qui mantindrem l'anonimat per la gent que encara té ganes de represàlies. Ens van ajudar molt i molt. Ahir o abans d'ahir, feiem els cent dies d'exili i han estat cent mensualitats gaire bé. Ens han passat tantes coses en cent dies que sembla que hagin passat un grapat de mesos! La qüestió és que estem cada cop més ben adaptats a nivell de logística, de mobilitat i de poder desenvolupar més feina".

 

Els contactes era amb gent de la cultura?

 

"Tota la vida he treballat amb cultura. No sé si la faig gaire bé, però no sé fer res més. Tota la vida ho he fet des d'entitats i de forma no professional. I, després, també des d'una empresa privada com a professional i des de l'administració pública com a professional. I poc m'imaginava fer-ho des de l'òptica política. Les persones a qui coneixia de Brusel·les, de Bèlgica, i dels països de l'entorn, de França, Luxemburg, Holanda, són gent relacionada amb el món de la cultura".

 

Com interpreten el que està passant a Catalunya, tot i que ho pot condicionar el fet de conèixer-lo?

 

"Estan esgarrifats! Estan esgarrifats que polítics, per a complir el que han dit que es faria en un programa electoral, estiguin tancats a la presó i n'hi hagi d'exiliats. I més des d'un país com Bèlgica, que té un sistema jurídic molt garantista… De mica en mica, la nostra presència aquí està ajudant molt perquè caiguin aquestes màscares. Està clar que, a tota Europa, tots els Estats disposen d'unes garanties de drets humans. I la gent ha vist les garrotades de l'u d'octubre. Això a la gent, aquí, li ha impactat moltíssim. I totes les notícies que van apareixent de passos jurídics, cada cop fa que sigui més esgarrifós. Aquí cada dia som notícia, tristament. Quan la gent veu que es crida a declarar mestres perquè a l'escola han parlat d'un tema que ha passat al carrer, la gent del món de l'ensenyament s'esgarrifa. I quan va a declarar un mecànic perquè no ha volgut arreglar un cotxe (de la Guàrdia Civil), també s'esgarrifen. I ara sembla que també investigaran el músics perquè toquen per a la llibertat i per la pau amb cançons com sempre s'havien cantat. Ni Franco havia perseguit els cantautors! Havien mirat de censurar algunes lletres, però s'estan superant algunes de les actituds més dures del final del franquisme, que vam viure alguns que tenim una certa edat".

 

Tot això que està dient, i en d'altres entrevistes, creu que el pot arribar a perjudicar en la seva defensa davant del jutge Llarena del Tribunal Suprem coneixent les seves interlocutòries?

 

"Quan llegim les interlocutòries del senyor Llarena per a no deixar sortir els que estan en presó preventiva, sabem que allà ja diu la sentència final de judici. Estan escrivint sentències abans que acabi la fase d'instrucció! I jo, que no sóc de dret, sé que fins que no s'acaba la instrucció no comença un judici. I que, fins que no s'acaba el judici, no hi ha una sentència. Els arguments per a no deixar sortir de la presó preventiva, són sentències de supòsits que no fos cas que algú tornès a delinquir! Un jutge no pot donar per fet un delicte abans que acabi el judici. I ho diuen amb tota impunitat i tota tranquil·litat! I el que volem fer és explicar aquests documents a tot el món judicial, almenys europeu del nostre entorn… Això passava a l'Edat Mitjana: tu no ets una bruixa! Tot i així, et cremarem per a purificar-te! Moriràs a la foguera per si de cas!… Algun dia aquests jutges hauran de respondre a a aquestes interlocutòries davant d'altres instàncies, que esperem que els avergonyeissin professionalment perquè estic segur que el 98% dels jutges espanyols són gent honrada, honesta i que fan la seva feina… No és tota la justicía espanyola, sinó aquests Tribunals de Comptes, del Suprem, que estan blindats".

 

Se sent condemat i per això no té la intenció de tornar?

 

"Em sento condemnat abans de tornar a entrar a Espanya… Estem conveçudíssims i, a més, hi ha el despit o les ganes de venjança per haver estat a fora. És que em sento així".

 

I, per tant, no té cap intenció de tornar?

 

"No, amb la situació jurídica actual puc ben assegurar que no".

 

Es mou per tota la Unió Europea menys per Espanya…

 

"He començat a bellugar-me, a sortir una mica de Bèlgica… En algun cas, ho he fet públic i ho seguirem fent públic perquè hem d'anar eixamplant aquesta relació: Holanda, Luxemburg, França… Després d'anar a Holanda, vaig fer la broma que no em van regirar el maleter del cotxe. Quasi ens ho hauríem d'afagar amb un punt còmic el desplegament policial perquè no fos cas que el president entrès amagat en un maleter d'un cotxe. És una cosa dels tebeos del 'Pepe Gotera y Otilio'.

 

Vostè ara disposa d'un espai per a viure sol…

 

"Sí, per a rebre gent i tenir família o amistats allotjats… Hem anat millorant la logística".

 

 

A nivell econòmic, com l'afecta?

 

"Tenim un tracte d'exconsellers que, per llei, ens donen una paga no contributiva durant divuit mesos. És una ajuda econòmica i així anem tirant. No estem aquí en hotels de luxe, ni anem a balnearis ni a grans festes. Vivim amb el just i necessari".

 

I després d'aquests divuit mesos?

 

"Si sabès com estarem d'aquí a divuit mesos, ara mateix firmava un paper en blanc. El després és molt curt en aquestes circumstàncies. Perquè estem centrats completament en la sessió del Parlament que s'ha de fer la setmana vinent (la del 12 de febrer), amb una resolució parlamentària, amb uns pactes amb ERC i la CUP. Amb poder desplegar una sèrie d'itineraris, que ja s'han explicat políticament. Aquest és el futur, ara. El futur després d'aquestes properes tres setmanes és molt lluny i no ens el podem plantejar fins a l'u de març".

 

No descarta fins i tot poder continuar sent conseller?

 

"Això és un tema que, legalment, desconec… No és que passi de la qüestió, però no m'amoïna excessivament. Perquè seré i faré el que millor pugui fer. I amb el que es vulgui comptar amb mi. Aquí vam venir uns quants a treballar amb fidelitat al president i ho seguirem fent. Quin nom, quin càrrec, no ho sé… Primer vaig renunciar a l'acta de diputat, conscientment per a que els nostres vots no fessin perillar una majoria al Parlament. I, si haig de renunciar a altres coses, renunciaré. Pel procés i pel bé del procés. Sí que pensem i somniem coses a llarg termini, però sabem que hem de superar aquestes setmanes".

 

No té por que aquesta estratègia del govern espanyol a nivell polític i judicial pugui acabar dividint l'independentisme i que no hi hagi acord?

 

"Podria passar. Però jo sóc optimista. No hem arribat tan lluny per a trencar-nos per un whatsapp. O perquè a algú se li escapi una frase on no tocava… des del principi de tots aquests anys, a l'independentisme hi ha hagut gent des del més antisistema fins al més centrista. Si és que encara hi ha dretes i esquerres. Sempre ha estat transversal i sempre ha estat carregat de discussions. Perquè, lògicament, cadascú des de la seva opció les veu diferents. I, malgrat això, hem arribat fins aquí. I això és el que no entenen. Encara critiquen pensant que és un procés que depèn de l'Artur Mas i de quatre burgesos de la dreta catalana que, per amagar el tres per cent de comissions d'obra pública i del Palau, estan muntant aquest pollastre. Que encara estiguin amb aquest discurs, vol dir dues coses: o que són molt rucs i no entenen la realitat, o que no tenen altre discurs millor que fer que aquest. No hi ha altra explicació. Perquè, dins de l'independentisme, hi ha gent des del més extrem antisistema que respecto i ens entenem fins al més centrista que no sé qui és ara de Junts per Catalunya o del PDCAT. És lògic que hi hagi diferents visions i diferents formes d'adjectivar objectius o estratègies".

 

Si al final es tornen a convocar eleccions, seria una història guanyadora o perdedora?

 

"Crec que si no hi ha més remei, el millor és tornar a fer eleccions. I les vegades que faci falta. Estic convençut que els 2.100.000 votants augmentaran. Estic seguríssim. Però perquè els de la banda contrària no paren de fer crèixer independentisme. No és tant que nosaltres estiguem augmentant els socis del nostre club. És que els altres ho estan fent tan malament que encara generen més rebuig. Com podem parlar malament dels mitjans públics d'informació de Catalunya, TV3 i Catalunya Ràdio, quan amb dades es demostra que són els més plurals? Això hi ha gent que ho entén. La gent veu quan es cita a declarar mestres o un xicot que fa hip hop perquè diu allò que diu la premsa: que teníem un rei que anava a matar elefants, que encara no sabem com s'ha enriquit tant. Per fer una cançó de rap, has d'anar davant d'un tribunal? La gent va entenent que aquest model de societat no la volem".

 

No pot haver-hi un cansament per part de la societat catalana, que faci que es passi a l'abstenció?

 

"Si tornem a eleccions i hi torna a haver-hi un 80% de participació i ells es comprometen a que tota la gent de l'exterior rebi els papers per a votar, l'independentisme seguirà creixent. Estic convençudíssim. Per què? Perquè és la nostra única eina. Ja no dic arma, dic eina. Quan tens una eina per a llaurar bé la terra, la domines molt bé. I la democràcia és la nostra eina. I estem fent aquest procés en democràcia. No estem fent crides a arrencar llambordes al carrer ni a cremar contenidors. Per tant, la nostra eina és la que s'entén al món i és la que s'entén a Catalunya. I, si hi ha d'haver més eleccions, potser d'entrada algú dirà quin rotllo haver de tornar a votar. Però sabem que la gent es tornarà a il·lusionar".

Com està afectant al món de la cultura el 155?

"Està fent molt mal… Els professionals que depenen de les arts escèniques han tingut una disminució important en la venda d'entrades de concerts o obres de teatre. En el món audiovisual, també està fent molt mal el fet que ja abans de l'estiu s'anul·lès la taxa per a la connexió a internet a les operadores. Va representar que desapareguessin de cop i volta setze milions d'euros, que per a les productores d'èxit audiovisual de Catalunya eren imprescindibles. Quan a TV3 i el departament de Cultura havien baixat tant els recursos, aquesta taxa havia estat una bombolla d'oxígen. Hi ha una preocupació important perquè estem a febrer del 2018. I encara no ens han tret les mans de sobre del pressupost ni podem tornar a legislar. Si s'allarga aquest 155 o s'allarga fins a noves eleccions, aquest 2018 farà mal. No a la cultura. A tot. A l'agricultura, a la investigació, a la recerca i a totes les àrees de la societat… Estan fent mal al país. Fins ara, només es dedicaven a no complir amb les inversions que deien que farien. Ara, a més, fan mal".

 

Com és una jornada seva diària?

 

"El que tenim fixe son els dimarts al matí les sessions del Govern. És a dir, com a mínim tenim una reunió de Presidència amb els quatre consellers. I, si una setmana cal, n'hi ha més… Cada setmana, tinc reunions que em demanen o busco amb temes de llengua o cultura sobretot. Vaig eixamplant la base de començar a parlar amb agents culturals de fora de Bèlgica també. I, de Catalunya, no hi ha setmana que no tingui una, dues, tres visites d'agents de la cultura. Quan et ve algú des de Catalunya a parlar, no estàs mitja hora. Estàs una o dues hores i si convé anem a dinar o a sopar. I fas també una part de convivència i de relació… I també procuro viure i veure alguna cosa de la cultura de Brusel·les i dels entorns perquè he trobat coses interessantíssimes".

 

 

Per exemple?

 

"Fa poc vaig a anar a una estrena a Anvers del director del Ballet Nacional, amb una producció amb el grup A Filetta de polifonia corsa: sis cantants de polifonia corsa amb tres ballarins de contemporani, que va ser un èxit espatarrant. Quatre dies, amb les entrades esgotades, en una sala de mil persones. I dius, ostres, això a Catalunya no ho tenim encara! Ni el públic, ni el nivell de producció. I, quan jo preguntava el perquè de tant de públic, em deien que des de Maurice Béjart la gent coneix el nom dels directors, dels coreògrafs. A Catalunya, quanta gent hi ha que conegui noms de directors i coreògrafs de dansa? Aquest és un petit diferencial. Aquí la dansa, a Bélgica, sempre ha estat un element important".

 

I als Països Baixos, en general…

 

"A Holanda, no cal dir-ho també: el Nederlands Dans Theater… És un tema de culturització. Si no s'inverteix, no es recull. Si no se sembra, no arriba mai la collita".

 

HI ha molts ballarins catalans que treballen aquí des de fa molts anys…

 

"Aquí, qualsevol equipament cívic, cultural, municipal, es belluga amb pressupostos d'un milió d'euros anuals. Això a casa nostra és impensable!".

 

Ara mateix, la programació del Mercat de les Flors, amb el 155, està en perill?

 

"Doncs, és un dels equipaments amb els que no hi he parlat. Tot i l'amistat que tinc amb l'Àngels Margarit, la directora actual… Està en perill tot quan reclamen els diferencial de l'IVA dels últims quatre o cinc anys d'entre el deu i el 21%. Està en perill el Festival Temporada Alta de Salt i Girona. Estan en perill molts equipaments. Està en perill TV3… Aquesta persecució a través d'Hisenda de la cultura està posant en perill moltes coses".

 

Si continuès fent de conseller de cultura des d'aquí, els seus interlocutors a Madrid no li agafarien el telèfon…

 

"Tampoc l'agafaven fins ara! Si la novetat ha de ser aquesta, no em vindrà gaire d'aquí… Ara diré una primícia. La gran conversa amb el ministre de Cultura (Iñigo Méndez de Vigo) va ser a la manifestació pels atemptats terroristes de l'agost, quan vaig anar a saludar-lo. Ja que ell no demanava per mi. I em va dir: "¡bueno, ya quedaremos para hacernos vinos y hablar de todo esto!". Amb aquest tarannà d'aquesta Espanya canyí, rància i casposa que no ens agrada. Jo no haig de quedar amb ningú per a "tomar unos vinos y arreglar todo esto" i que després, al cap de quatre dies, et faci retornar les obres de Sixena del Museu de Lleida. Això no és fer política… Jo no sé què podria fer si haguès de fer de conseller de Cultura des de Brusel·les. Però segur que seria dialogar i treballar molt, colze a colze amb tothom".

 

Sobre el tema de Sixena, el retorn de les obres segons vostè en aquestes circumstàncies va ser voluntari o per deixadesa per part del Méndez de Vigo?

 

"No, de deixadesa, de res. Se'ls va informar de tot i en tot moment des del departament de Cultura del que passava. I ells ho van fer-ho conscientment. També és veritat que, al final, ens van deixar que presentéssim els recursos que encara queden per fer. Perquè és que, si no, ja anàvem a Europa. No  és que ens fessin un favor deixant-nos presentar els recursos fins arribar a Cassació. Si ens prohibien això, ja ens donaven permís per anar a tribunals europeus. El que és igual, perquè ho haurem de resoldre als tribunals espanyols i, després, continuar a Europa. Perquè han obert un meló, una caixa plena de trons i de pòlvora, que no ha de sentar jurisprudència. Si no, això desmantella el sistema museogràfic des del Museu del Louvre de París fins a l'egipci de Torí. Es demunten tots els museus del món!".

 

 

En condicions normals, continuant com a conseller a Barcelona, el tema de la Sixena encara estaria en via judicial…

 

"Clar, no hi havia sentència ferma! Quedava recorregut presentant recursos. I haguéssim seguit amb la mateixa postura. Tot i que ara també ens demanen jutgant-se per desobediència i possessió indeguda! Possessió indeguda, quan el departament de Cultura no és propietari d'aquestes obres! Les tenia un consorci d'un museu de Lleida. És una demostració flagrant de la persecució política que també se'n feia d'aquest tema. De la manera que estan les obres ara a Sixena, duraran quatre dies. Perquè no compleixen les condicions: els hi han posat llums al damunt que faran saltar les pintures en quatre dies…".

 

Està content per la decisió de la jutgessa de no retornar els murals que són al MNAC?

 

"Sortosament! Si no, això haguès estat un assassinat a unes obres d'art. Esperem que el seny es vagi imposant de mica en mica".

 

Malgrat tot, quan els alcaldes catalans van venir a Brusel·les vostè va fer una intervenció en castellà agraïnt el suport de gent de la resta de l'Estat…

 

"Afortunadament. Els catalans no tenim cap problema amb els espanyols, siguin d'Andalusia, de Galícia, del País Basc, de Múrcia o d'on siguin. El problema no és amb les persones. El problema és amb aquest Estat central. Encara no ha acabat de voler fent-se tot el mal que vol fent-se i ja està començant a amenaçar d'altres comunitats autònomes. En el fons, volen destruir el sistema democràtic actual a Espanya. I darrera Catalunya, en vindran d'altres. I ho estan dient. Estan començant a aparèixer símptomes, amb Balears, amb el País Valencià..".

 

En aquests moments, s'estan demanant els comptes de l'Institut Ramon Llull…

 

"Doncs, que els demanin! Si sempre han estat públics! Una altra cosa és que no se'ls hagin mirat fins ara. No hi ha cap organisme d'aquests en què els seus comptes no estiguin més que controlats i que compleixin tots els ítems de la transparència… Ells estan buscant com s'han pagat les urnes de l'u d'octubre, perquè això és el que els hi costa d'entendre. I com pot ser que des del voluntariat i des de l'associacionisme es pugui arribar a fer tot l'esforç econòmic que s'està fent. Això és el que els hi cou. I, per això, van buscant factureta per factureta per si en algun lloc hem mentit. I estic tan traquil perquè sé que no hem mentit mai enlloc. Cada factura sempre s'ha fet per a pagar allò que diu el concepte d'una factura. I cada subvenció serveix per a subvencionar l'activitat que diu el concurs públic de concurrència amb els criteris més assenyats possibles. Hi una frase castellana que diu: "piensa el ladrón que todos son de su misma condición". Nosaltres no pensem que els altres siguin lladres. Més clar no puc dir-ho".

 

No sé si té contacte amb el Santi Vila, el seu predecessor, o amb el Ferran Mascarell?

"Amb el Santi Vila, no he tingut cap més contacte des de la nit que va dimitir. Amb el Ferran Mascarell, des que estic aquí a l'exili no he tornat a tenir contacte. Sí que n'havia tingut molt els dos anys que va ser delegat del Govern a Madrid, per l'amistat d'haver estat junts cinc anys a la seva conseleria. I també per la sorpresa i alegria que va tenir quan vaig assumir la conselleria. Aquí tampoc hem volgut forçar els contactes oficials amb persones que estan encara en actiu a la Generalitat, no fos cas que encara els assegetssin o els hi fessin 'mobing' pel fet de parlar amb nosaltres".

 

A Barcelona, hi ha festivals d'àmbit internacional com el Primavera Sound o el Sónar. Aquests també es poden veure afectats o disposen d'un model de negoci molt diferent?

 

"Aquests tan grans, espero que si els afecta sigui poc. Perquè, és clar, s'han de gestionar els diners d'enguany. És veritat que l'ajuntament de Barcelona cada any gaire bé ha augmentat les seves aportacions. Almenys, en aquesta època del Jaume Collboni tot el que ell demanava se li donava. L'Institut de Cultura de Barcelona (ICUB) ha pogut ser més generós. Cosa que dic amb sana enveja. Jo crec que el Primavera Sound i el Sónar tenen prou potencial per a resistir bé un o dos anys, passi el que passi… M'amoïna més aquelles altres coses fetes amb criteris de repartiment i equilibri territorial, d'accessibilitat, de tipus d'activitats a llocs que habitualment no si fa res. Aquestes són les que m'amoïnen. Si per exemple desapareguès un FeMAC als Pirineus, farien molt mal a uns municipis on mai ningú no s'hi havia dedicat a fer cultura. A Barcelona, si desapareix alguna coseta seguiran quedant-ne moltes. I, per posar un exemple totalment contrari, també m'amoïna un festival de dansa a les Terres de l'Ebre. Coses que s'han forjat amb una gran qualitat artística i amb una aposta pel repartiment del territori, això sí que sabria molt greu que s'encallessin perquè seria difícil reprendre-les. No vull dir que sigui més important que el Primavera Sound o el Sónar. Aquestes coses del territori porten molta més feina i esforços aconseguir que siguin models d'èxit i són més sensibles a patir problemes".

 

Depenen molt més de les subvencions…

 

"Sí, perquè són productes culturals que ja se sap que mai poden arribar a ser generadors de beneficis empresarials. Però, que es facin a base de subvencions, no vol dir que siguin despeses. Vol dir que requereix inversió. I hem de posar inversió en el Deltebre Dansa i el FeMAC. O com el festival de graffitis de Penelles, a la Noguera. Són coses que requereixen inversió pública".

 

Però seria complicat que vostè seguís gestionant això des de Brusel·les…

 

"Gestionar, no. Perquè, al final, tot això ho fan gestors culturals. L'avantatge és que la cultura la fan els gestors i els artistes. No l'ha de fer l'administració. Tot això, no ho organitza directament el departament de Cultura. Amb tots aquests sis o set anys que portava com a director general (de cultura popular) o conseller, sempre hem procurat anar deixant de fer coses que es feien i ajudar que fossin els privats, a través d'associacions o ajuntaments".

 

Li va estranyar que, a la gala dels Goya, no hi haguès cap referència al tema català?

"Em va fer vergonya. Perquè als Gaudí, precisament una terrassenca Mercè Paloma (vestuari per a 'La librería') em va dedicar molt emotivament el seu premi… El tema dels Goya va ser molt trist. Tota la vida el món del cinema s'ha queixat, s'ha posicionat a favor de la pau, d'aturar guerres, a favor de Palestina, a favor del Kurdistan, i no són capaços de parlar que hi ha uns presos polítics a Espanya. Algú va dir que es recordarà més temps el silenci dels amics que els exabruptes o insults dels enemics. Perquè hi ha silencis que fan mal. I el que pensa, com pensi, la senyora Isabel Coixet ja ho sabíem. Ja s'ha manifestat en contra del 'procés'. Però fins i tot, algú que es mostra en contra del procés independentista, ha de parlar en públic i dir que no li agrada que hi hagi presos polítics. No ho dic per l'Isabel Coixet, ho dic en general. Són silencis que, al món de la cultura, no hi haurien de ser. I crec que, al món de la cultura a Catalunya, hi ha un posicionament radicalment a favor pel respecte, la llibertat, la democràcia, més enllà que es vulgui o no la independència".

Creu que la cultura podria servir per a resoldre aquest conflicte?

 

"Tanto de bo! Tant de bo si la cultura servís per a fer-ho. No seria l'u per cent del pressupost de la Generalitat. La cultura, i l'ensenyament, està clar que són eines imprescindibles. No per adoctrinar ningú. Si no, per a formar la gent i que la gent tingui més criteri. Si tota la proposta d'Espanya és introduir una assignatura que expliqui als infants les virtuds del ministeri de Defensa, doncs la cosa comença a ser preocupant. El que sí és preocupant és l'adoctrinament que volen imposar els que ens tenen aquí a l'exili. És molt greu el que estan dient! Jo sóc nascut l'any 1959 i feia una cosa que es deia Formación del Espíritu Nacional. Doncs, llegeixo coses que em recorden a la 'formación del espíritu nacional'. I això ens pensàvem que s'havia acabat, i no s'ha acabat!".

 

Es pot arribar a escapsar la convivènia a les escoles a nivell lingüístic?

 

"Com més voltes i més viatges, més te n'adones el bé que fa la immersió lingüística. Aquí, a Bèlgica, hi ha conflicte amb escoles flamenques que no accepten alumnes de la francofonia valona. I la gent de la francofonia valona saben que les escoles de més prestigi són les flamenques. I els pares francòfons volen que el seu fill sàpiga francès i flamenc, o neerlandès. Aquest tema, no està resolt a Bèlgica. Caldrà veure d'aquí a uns anys què provoca. Fa trenta o quaranta anys enrere, el que estava més ben vist aquí era ser francès. I els neerlandesos eren la minoria, en xifra i en qualitat de vida. I, ara, és al revès. Ara són els flamencs, que van començar a invertir en recerca, en investigació, en bones escoles, en universitats, en donar ajudes socials a les seves famílies perquè tinguessin més fills. Ara hi ha més nombre de flamencs i són els que controlen les empreses més potents d'I D. I compten amb el personal qualificat, els tècnics, més bons. Per tant, és lògic que la gent vulgui que el seu fill o filla estudiï en una escola flamenca… I això, a Catalunya ho tenim molt ben resolt perquè no hi hagi aquest model de generar conflictes: igualtat d'oportunitats per a tots els alumnes, hagin nascut on hagin nascut, vinguin d'on vinguin i que vulguin arribar a ser el que vulguin ser. Els alumnes a Catalunya sabem que parlen català i castellà i els llegeixen i l'entenen. I utilitzen el català, castellà, l'anglès i, si convé, una quarta llengua com l'aranès. I si convé una altra i una altra. Aquí, a Brusel·les, et trobes famílies on els nens compten amb unes cinc, sis llengües de promig. I els nens no tenen cap conflicte mental. Perquè el pare és d'un país, la mare d'un altre, a més a més estudien francès i neerlandès, i anglès com a tercer idioma a l'escola. Per tant, hi ha moltes famílies on el nen està aprenent cinc idiomes a la vegada. Cinc! I no hi ha cap nen amb problemes".

 

Què és el que està llegint? I està escrivint?

 

"No he començat a escriure! No he començat a escriure, tot i que m'ho demana molta gent… Estic llegint una cosa que es diu 'Grans Moments de la Història de la Humanitat'. L'autor no te'l sabré dir. I sóc al principi, amb l'exili de Ciceró. Quan torna cap a Roma, i Cèsar és assassinat per Brutus. I Ciceró, diu: "i ara quin pla teniu?". I responen: "cap, només volíem acabar amb el dictador!". I Ciceró aprofita per a reprendre el Senat i fer un model contra el dictador que acaba de morir. Els executors de Juli Cèsar, els seus propis fills, no tenien cap pla orquestrat… Ciceró, durant el seu exili de dos o tres anys en el que reconeix la grandiositat de Juli Cèsar, és quan fa les seves obres més importants. Això sí que m'encoratja! Era un exili forçat fora de Roma i parla de la 'res publica'. La 'res publica' era el servei públic, i d'aquí neix República… Tampoc vull fer paral·lelismes, és casualitat".

 

Comentaris