“Sempre he dit que vaig tenir una visió de futur quan vaig acceptar entrar en política l’estiu del 2017 i el 29 d’octubre estava exiliat…! Amb una fina ironia, Lluís Puig i Gordi, conseller de Cultura del govern Puigdemont, ballarí, músic, bomber i gestor cultural no es troba sol davant del perill. Dilluns compareixerà de nou davant del jutge a la Cambra del Consell de Brussel·les, on es farà la tercera vista referent a la euro ordre, aquesta vegada només contra ell. La immunitat garantida pel Tribunal de Justícia de la Unió Europea als eurodiputats Carles Puigdemont i Toni Comín els va deixar fora d’aquest procés. El conseller a l’exili es troba tranquil i confiat amb l’equip jurídic que el defensa i explica què pot passar.
Què es trobarà a la vista del dilluns?
En una vista que no serà pública, el jutge tindrà en compte les preguntes prejudicials al tribunal de Luxemburg, el que varia el camí d’aquest procediment d’extradició. A més, s’esperava que el 6 de gener el procurador -fiscal- belga presentaria el seu escrit d’acusació defensant la tesi d’Espanya i, vint dies mes tard, la defensa belga presentaria el seu i 15 dies desprès seria la vista. Per tant, em salto el calendari, el 2 de gener, quan el procurador torna de vacances, coneix la resolució de Luxemburg i passa un informe al jutge de sala en què diu que Puigdemont i Comín ja no poden ser jutjats perquè tenen immunitat. I per tant, no podran ser jutjats per extradició. És així com Espanya demana que aquesta quedi en suspens fins al suplicatori al Parlament europeu perquè se suspengui la immunitat.
I què diu ara el fiscal belga?
Doncs arriba el dia 6 de gener i el procurador no presenta cap escrit, malgrat que hi ha un tercer processat, Lluís Puig, que no està afectat per la immunitat europea. I passen els dies i la defensa no pot presentar el seu escrit perquè el fiscal no ha presentat l’acusació. I quina és la nostra hipòtesi? Que dilluns la Fiscalia demanarà que no sigui jutjat. En base a què? Al fet que si jo sóc jutjat, aquesta resolució contamina el futur de Comín, Puigdemont i Ponsatí. I perquè repercuteix en la presumpció d’innocència. Com pots presentar-te davant d’un tribunal sabent que estàs condemnat?
El veig molt optimista.
El 2017 tothom tenia petició de cinc o sis delictes fins a la rebel.lió. A mesura que anava avançant la instrucció, van anar reduint-se. Tot ha anat millor cada vegada per la justícia europea, no sols ací sinó també a Escòcia i a Suïssa, on tenen molt clar que és un tema polític. Si dilluns el jutge no comença el meu judici, demanaré que m’aixequen les mesures cautelars per poder sortir de Bèlgica. En aquests dos anys he viatjat a Dinamarca, Escòcia, França, Itàlia, Luxemburg i Alemanya. En dos anys, he arriscat o no he arriscat? He fet el que havia de fer. Però no puc sortir de Bèlgica mentre tinc una mesura cautelar que em diu que no puc sortir, estic en llibertat condicional… No ho sembla, però és la meva situació.
Pensa que aquesta situació es pot ajornar molt més?
M’imagine que serà llarg… Perquè quan vam decidir venir a Bèlgica, la primera missió era guanyar tres mesos per a presentar-nos a les eleccions de desembre. Era el primer objectiu. Perdent la primera euro ordre hauríem anat al tribunal d’apel.lació. Tot a Bèlgica està estipulat en 90 dies y superàvem el primer objectiu d’arribar a les eleccions de desembre. Tot el que podíem anar guanyant judicialment activava la nostra causa i ens permetia explicar-la al món. Aquí és quan la Clara Ponsatí s’en va a Escòcia i la Marta Rovira a Suïssa. Puigdemont és detingut a Alemanya i tots tres països tenen oberts expedients judicials.
Llui?s Puig en un moment de l’entrevista. REGINA LAGUNA
I com va ser la decisió de triar l’exili mentre altres companys del Govern es quedaven per a afrontar la presó?
En el moment en què el president travessa la frontera i ens comunica si el volem acompanyar, no ens plantegem que anem a l’exili o que anem per a tres mesos o per a anys. Jo no m’ho plantege així. Quan veiem la possibilitat de guanyar tres mesos per a guanyar una campanya electoral, m’en vaig a casa i ho dic. I vaig venir a Brussel.les. I, com volia compartir-ho, el 31 d’octubre torne a exposar-ho a la família amb Forn i Bassa. I allí ens acomiadem i no ens preguntem un a l’altre. I el 31 d’octubre, sense que m’hagen notificat del jutjat, marxo una altra vegada i torne a entrar i sortir sense cap ordre de detenció.
I llavors s’activa la primera ordre europea de detenció i entrega.
La justícia espanyola utilitza l’euro ordre com una eina maquiavèl·lica a la seua conveniència. L’ euro ordre no es per a posar o retirar com li done la gana. Està quedant davant dels altres jutges malament. Les eines judicials no són per a utilitzar a conveniència, sinó amb normalitat, per a impartir justícia, no venjança…
Es penedeix de no haver-se quedat amb els companys empresonats?
Porte dos anys i un trimestre com a ciutadà lliure i europeu, i és esgarrifós pensar que duen dos anys i un trimestre a la presó. Ho hagués tornat a fer perquè sento que aquests dos anys i tres mesos el que hem pogut desenvolupar per a fer conèixer la situació política i catalana han estat un màster intensiu. Ho ha estat per a nosaltres i per a la gent que he conegut, gent que no era favorable a la independència de Catalunya i que han vist els tics de l’herència feixista i franquista que hi ha encara a Espanya.
Manté la esperança de tornar a casa?
Algun dia arribarà, algun dia s’ha de resoldre…
