L’afusellament de Companys: o restitució legal o pur simbolisme

La llei de Memòria Democràtica que prepara Madrid genera dubtes en alguns sectors sobre si l’anul·lació dels consells de guerra serà legal o simbòlica

La llei de memòria històrica impulsada pel govern Zapatero l’any 2007 s’anunciava com un punt i final a dècades en què l’Estat havia deixat en un calaix tancada amb pany i forrellat la necessitat de fer justícia i reparar el dany que va fer la dictadura franquista. Mai abans cap govern havia impulsat una llei sobre aquesta temàtica. Però el context polític del moment, amb un PSOE ja debilitat i sense pressió a l’esquerra i un PP fent una oposició ferotge a qualsevol gest de reparació de l’Estat cap a les víctimes del franquisme, van deixar una llei desdibuixada i poc ambiciosa. Tant, que una dècada després, el 2016, el mateix PSOE registrava al Congrés una proposició de llei de reforma integral del text del 2007. “Era gairebé una autoesmena a la llei del 2007, conscients que calia incloure tot allò que no es va poder aprovar pel joc de majories al Congrés però que era necessari per fer justícia i restablir la veritat”, assenyala a EL MÓN Ferran Pedret, diputat del PSC al Parlament i secretari de memòria i moviments socials del partit.

Aquella iniciativa no va prosperar, però quatre anys després l’executiu del PSOE i Podemos treballa en l’avantprojecte de Llei de Memòria Democràtica, que preveu anul·lar les condemnes i sancions produïdes per “raons polítiques, ideològiques, de consciència o creença religiosa” durant la Guerra Civil o la dictadura, incloent-hi, per tant, la del president Lluís Companys, assassinat pel règim franquista ara fa vuitanta anys. El termini amb què es treballa és perquè pugui tirar endavant durant el primer trimestre del 2021, quan el Congrés dels Diputats debatrà la llei i la sotmetrà a votació.

[r:1]

Segons l’esborrany de l’avantprojecte, la norma declararà la nul·litat de les resolucions i condemnes dictades pels òrgans de repressió franquista, que es declaren “il·legítims”. Ara bé, l’Estat no demanarà perdó de forma explícita –com sí que van fer Alemanya i França– pels crims del franquisme, ni tampoc de forma individual en el cas de Lluís Companys. El govern de Pedro Sánchez insisteix que la millor forma de reparació és “declarar nul el seu procés”, en paraules de la vicepresidenta espanyola i responsable de de memòria històrica, Carmen Calvo, en resposta a les peticions de la Generalitat perquè Espanya demani formalment perdó per l’assassinat d’un dels seus presidents.

Serà una anul·lació legal o purament simbòlica?

És en aquest punt en què l’entitat memorialista catalana Comissió de la Dignitat posa en dubte que l’Estat vulgui realment anar més enllà amb la nova llei i anul·lar amb tots els efectes legals els consells de guerra del franquisme. El seu portaveu, l’advocat Pep Cruanyes, remarca a EL MÓN que “és molt significatiu que en comptes de dir que els òrgans repressors eren il·legals diu a l’esborrany de llei que eren il·legítims. No és innocent, és la manera que les víctimes no tinguin dret a cap compensació. A mes, tanquen la porta a tenir un certificat d’anul·lació i ofereixen només un certificat de reconeixement personal”. En aquest sentit, Cruanyes alerta que la nova llei és “una llei que pel que fa als consells de guerra no té contingut jurídic. En el món jurídic, si t’han fet una sentència il·legal tens dret a reclamar una compensació, perquè o és legal o no ho és. En aquest avantprojecte no deixen de passar de puntetes i fer una cosa purament simbòlica”.

[r:2]

Per contra, Ferran Pedret defensa el gir radical que donarà aquesta llei a les polítiques de memòria històrica: “Un cop declarada la nul·litat de les sentències, és el més dràstic que es pot fer. Amb aquesta llei el govern espanyol intenta atendre totes les recomanacions que va fer el relator de l’ONU sobre desaparicions forçoses i inclou demandes llargament reivindicades pels moviments memorialistes”. En aquest sentit, Pedret nega el caràcter simbòlic del text i insta partits i entitats a proposar millores quan l’avantprojecte arribi al Congrés. Alhora, insisteix que no es pot personalitzar en la figura del president Companys, perquè les víctimes es compten per milers: “Si parlem de la nul·litat dels judicis ha de ser per a tots”.

Homenatge del Govern a Lluís Companys (J.A.G.)

Homenatge del Govern català al president Lluís Companys (J.A.G.)

Sigui com sigui, el Parlament de Catalunya ja va anul·lar, per unanimitat, els consells de guerra sumaríssims del franquisme celebrats al territori. El 16 d’octubre del 2016, la cambra catalana donava llum verda a una llei de reparació jurídica de les víctimes del franquisme en què el Parlament assumeix la sobirania i la legitimitat republicana. Amb la normativa, la Generalitat emet, a sol·licitud dels processats o dels seus familiars, una certificació de la nul·litat del procediment i sentència corresponents. Una diferència que Cruanyes troba “substancial” respecte al projecte espanyol. Però a més, la Comissió de la Dignitat denuncia que “no té sentit que si els impuslors de la llei espanyola –PSOE i Podemos– ja van votar l’anul·lació a Catalunya, que ara vulguin tornar a anul·lar-los. És que la llei del Parlament no serveix per a res? Si volen tornar a anul·lar-los, hauran de tombar la llei catalana, mantenir vigents els consells de guerra i després tornar-los a anul·lar”, assegura Cruanyes.

Polèmiques a banda, l’avantprojecte de llei espanyol haurà de passar el tràmit parlamnetari, on es preveu una oposició dura per part de VOX, PP i Cs. Mentrestant, aquest 15 d’octubre es compleixen 80 anys de l’afusellament d’un president escollit democràticament. Un assassinat que, a dia d’avui, encara és legal a ulls d’Espanya.

Nou comentari