A les properes eleccions al Parlament de Catalunya, el votant independentista es trobarà amb una amalgama de sigles on triar més enllà de JxCAT, ERC i la CUP. Concorreran al 14F el PDeCAT, després del trencament amb els junters del president Puigdemont, també Demòcrates de Catalunya, que el 21-D va anar de la mà d’ERC i que encara no ha tancat la porta a alguna altra coalició. Primàries, que ja va presentar-se en alguns municipis el maig del 2019,, i Solidaritat Catalana per la Independència (SI). També en el tronc independentista, però amb connotacions xenòfobes i situat en l’eix de la dreta, hi ha el Front Nacional Català (FNC), pendent de recollir els avals necessaris per presentar-se a les eleccions. Per altra banda, Força Catalunya, el partit impulsat per Santiago Espot, que basa el seu discurs en el “patriotisme ferm”. I finalment, Aliança Catalana, impulsat per la regidora de Ripoll Sílvia Orriols, de tall xenòfob i defensora de la DUI, que neix després d’una escissió del Front Nacional.

També creix l’espai polític que no vol situar-se ni en el bloc independentista ni en l’unionista. És el cas del Partit Nacionalista Català (PNC), liderat per l’excap de files del PDeCAT, Marta Pascal, que defensa un sobiranisme moderat allunyat de la via unilateral, si bé remarca que la independència és “legítima”. També concorreran, però només per Barcelona, Convergents, el partit fundat per l’exconvergent Germà Gordó, que defensa el dret a decidir però es desmarca de l’estratègia independentista. Per altra banda, La Lliga Democràtica, de tall autonomista, defensors d’un “federalisme plurinacional” i sorgit de la desapareguda CiU, també es planteja, com Lliures, que defensa un “catalanisme no independentista”, buscar acords –com va fer Units per Avançar amb el PSC– per poder presentar-se al 14F amb un mínim gruix tant de base electoral com d’aparell polític per afrontar una campanya. I en aquest sentit, la porta a un pacte amb el PSC no està tancada. En aquest bloc de la tercera via, Catalunya en Comú continua essent el referent més potent i amb un accés al Parlament garantit i amb moltes possibilitats de ser una força clau, a més de ser l’única sigla que representa l’esquerra en aquest punt de l’eix nacional, ja que la resta d’opcions se situen en el centre dreta i la dreta.

Unes 6.000 persones viatgen a Estrasburg aquest dimarts

Creix l’oferta electoral independentista, però també els partits que representen la tercera via

En l’eix unionista, la gran novetat és l’extrema dreta. VOX es presentarà per primera vegada al Parlament, i les enquestes apunten que podria obtenir entre 3 i 6 escons. El PSC reeditarà coalició amb Units per Avançar i l’altra incògnita és si finalment el PP i Cs arribaran a un acord per presentar-se junts o si continuaran en solitari.

Moltes primàries, candidats previsibles i nomenaments a dit 

JxCAT: Pendent d’eleccions primàries. Laura Borràs, Damià Calvet i Jordi Ferrés poden ser els candidats a la Generalitat.  Carles Puigdemont podria ser cap de llista sense ser el candidat.

ERC: Triarà el candidat a la Generalitat i els caps de llista de demarcacions per primàries. El vicepresident en funcions de president, Pere Aragonès, té tots els números per encapçalar la candidatura republicana.

CUP: El cap de llista el triarà la militància en primàries. L’actual cap de files al Parlament, Carles Riera, i l’exdiputada Eulàlia Reguant, els noms que més sonen.

PDeCAT: Àngels Chacón és la candidata, escollida en primàries.

Demòcràtes: primàries en marxa, amb 137 candidats registrats. El líder més rellevant és el diputat Antoni Castellà.

Primàries: en procés de tria de candidat per eleccions primàries. El seu cap visible és el filòsof Jordi Graupera.

SI: en procés de tria de candidat, per eleccions primàries.

FNC: encara ha de recollir avals per presentar-se al 14F

Força Catalunya: procés de primàries a principis de desembre. Santiago Espot és el líder visible.

Aliança Catalana: impulsat per la regidora de Ripoll Sílvia Orriols, que esva presentar pel FNC a l’Ajuntament.

Imatge d'arxiu d'Artur Mas i Marta Pascal quan lideraven el PDeCat

Artur Mas i Marta Pascal quan lideraven el PDeCAT

PNC: Marta Pascal és la candidata, escollida per primàries.

Convergents: Teresa Pitarch es presenta per Barcelona. Germà Gordó podria tancar la llista.

Lliga Democràtica: el partit el lidera Astrid Barrio, però encara no s’ha formalitzat candidatura, i el seu número dos és Josep Ramon Bosch, expresident de SCC.

Lliures: a l’espera de pactes de coalició, el líder visible és l’exconvergent Antoni Fernández Teixidó.

Catalunya en Comú: Jéssica Albiach és la candidata escollida per primàries. I Joan Carles Gallego (exsecretari general de CCOO) serà el número dos.

VOX: Ignacio Garriga, líder del partit a Catalunya, i qui va defensar la moció de censura contra Pedro Sánchez, serà el candidat.

PSC: Pendent de primàries, però tot apunta que repetirà Miquel Iceta.

PP: Els estatuts del PPC estableixen que el president del partit és el candidat a la Generalitat, i per tant, serà Alejandro Fernández qui encapçali la llista. Tot plegat, a l’espera de si fructifica un pacte amb el partit taronja.

Cs: Lorena Roldán va guanyar les primàries, però va renunciar i el candidat és Carlos Carrizosa.

El diputat electe de Vox per Barcelona Ignacio Garriga

Ignacio Garriga serà el candidat de l’extrema dreta de VOX a Catalunya

Comentaris

    El cit campejador Novembre 19, 2020 | 21:46
    Quina mania teniu els indepes en amagar a Marta Pascal. Quina rabiaus fa que sigui la veritat
    Ramon Novembre 19, 2020 | 22:26
    Tot allò que resti més a Junts per Catalunya que a ERC, beneficiarà els enemics de la nació catalana.
    Tan debò Novembre 19, 2020 | 22:58
    La marta, no entrarà al Parlament, és fotarà una ostia molt gran, però que mooooolt gran. Així tocarà de peus a terra, i aleshores, s'haurà de buscar feina, i deixar de ser una vividora de la política
    Ramon Novembre 20, 2020 | 00:10
    Qui estigui per claudicar en l'intent d'independència, que voti el PdCat. I qui no, Junts per Catalunya. No hi ha més opcions. I mira que em complauen les diverses opcions de major fermesa. Però d'entrada ja presenten aquest problema: que n'hi ha "diverses". Si ni tan sols són capaces d'unir-se, a la merda. No aconseguiran representació i a sobre ajudaran Espanya en llur objectiu que ERC quedi per davant de Junts per Catalunya.
    Ripoll Novembre 20, 2020 | 06:11
    Aliança Catalana no en te res de xenfobob,ven al contrari, Aliança Catalana es anti xenofobia i defensa als catalans discriminats per voler viure a una catalunya catalana.
    francesc Novembre 20, 2020 | 07:37
    Els catalans amb el capcot anant a votar en unes eleccions imposades per l'enemic. Tot plegat de pena.
    Tom Novembre 20, 2020 | 07:58
    Tanta divisió pot ser poca representació
    ciutada del mon Novembre 20, 2020 | 09:59
    jajaja ni a la vida de brian del genials monthy piton, prompte n'hauran mes partits indepres que indepres jajajajaa, jajaja front popular de judea front de liberacio de judea, front lliure de judea gran pelicula jajaja a vegades la realitat supera la ficcio.
    Kevin Costner Novembre 20, 2020 | 12:15
    Una dotzena de partits independentistes catalans per arribar a 50%. A Escòcia, un sol partit l' SNP fa els 50%.
    Ramon Novembre 20, 2020 | 15:06
    ERC no ha fet cap independentista més dels que hi havia el 2010. Cap ni un. Però ha impedit que en siguem més. I ha podrit força que n'eren.
    Miquel Desembre 12, 2020 | 21:07
    I els programes dels partits? O wenu això és lo de menys, lo important és ocupar seient..

Nou comentari