La llei del lloguer anunciada dimarts pel president espanyol, Pedro Sánchez, ha rebut més crítiques que no pas elogis per la seva complexitat. Però tot i així, alguns experts consultats per El Món consideren que la llei té parts molt positives, sobretot per l’aposta que fa pel lloguer social i l’ampliació del parc públic d’habitatge. De fet, la llei espanyola preveu ampliar el parc d’habitatge públic de lloguer a partir de la reserva del 30% de totes les noves promocions per a l’habitatge protegit.
Aquest és un punt que celebra el professor de la UPF, Josep Maria Raya, que assenyala que “per primer cop una llei estatal parla d’ampliar l’habitatge protegit”. “On més patim quan ens comparem amb Europa és amb el lloguer social. La mitjana europea és d’un 10% d’habitatges en lloguer social quan aquí tenim un 2%, és a dir, cinc vegades menys”, explica l’expert, que considera que avançar en aquest aspecte és l’únic que pot solucionar el problema de l’habitatge.
En el mateix sentit, el professor del Màster de Ciutat i Urbanisme de la UOC Xavier Anzano considera que si la llei avança com a Catalunya, amb l’estabilment d’uns topalls als increments del lloguer que parteixin de l’estudi del mercat, aquesta seria “molt positiva”, però insisteix que cal veure’n el redactat primer. “La llei catalana assegura que en determinats moments on hi ha increments de preu es delimitin àrees de mercat on no pugin més que l’índex”, explica per subratllar que la llei estatal ha d’avançar en el mateix sentit. Anzano considera que els lloguers no pujaran per un control més ferri de les rendes, com asseguren alguns experts contraris a la norma.
“Podria ser un paraigua per la llei catalana, que penja d’un fil pel recurs d’inconstitucionalitat que segurament prosperaria”, assenyala Anzano. Considera que el recurs podria funcionar perquè la competència en arrendaments la té l’Estat, però assegura que l’executiu la traspassa en certa manera a cada comunitat autònoma amb aquesta nova llei. Serà cada comunitat qui decidirà si aplica la llei, i algunes d’elles -com Madrid o Galícia- ja han anunciat que no ho faran.
