Hores després que el Parlament Europeu hagi aixecat les immunitats als europarlamentaris independentistes catalans -Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí- el Tribunal Suprem ha posat en marxa l’enèssima ofensiva internacional. El jutge instructor de la causa del Procés, Pablo Llarena, ha formalitzat la qüestió prejudicial al Tribunal de Justícia de la Unió Europea. En concret, set qüestions abans d’encetar un nou procediment d’ordre europea de detenció pels exiliats, tot arran de la bufetada de la justícia belga de lliurar-li per tres vegades i de manera ferma, el conseller a l’exili Lluís Puig.
En la seva interlocutòria, de 44 pàgines, Llarena a més de les preguntes emet una sèrie de judicis de valor i de retrets a la decisió de la justícia belga. En primer terme, li tira en cara el que considera un “profund desconeixement de l’estructura jurisdiccional espanyola”. Així acusa, el jutges belgues de confondre el Tribunal Suprem amb el Tribunal Superior de Madrid. Així mateix, denuncia que Bègica no ha demanat informació complementària sobre les competències del Suprem i el debat jurídic que ha generat en tot el procés.
Per altra banda, posa en dubte la validesa de l’informe del Grup de Treball sobre Detencions Arbitràries de l’ONU amb què els tribunals belgues fonamenten el perill de violació de drets fonamentals. Llarena assegura que no és vinculant i pregunta al TJEU si és “fiable, precís, objectiu i degudament actualitzat per justificar, a la llum de la jurisprudència del TJUE, la denegació del lliurament de la persona reclamada sobre la base d’un risc seriós de vulneració dels seus drets fonamentals”.
Per altra banda, l’instructor es mostra convençut que la decisió belga provoca que el “principi de confiança mútual es transmuta en un principi de desconfiança que només es buida després de l’examen de competència“. “Malament rai quan es confia en el sistema penal i processal d’un altre Estat, si el primer que es pretén per l’Estat d’execució és posar en dubte la seva competència per emetre un instrument de cooperació basat, precisament en la confiança i cooperació recíproca”, escriu el jutge.
En aquesta línia, el magistrat acusa a la justícia belga d’ultra passar-se les seves competències. “L’òrgan d’execució de l’ordre europea de detenció no pot aplicar ni interpretar el Dret intern espanyol, a més que tampoc ho ha fet adequadament i que ha obtingut les seves conclusions sobre la competència (o, més ben dit, sobre l’absència de la mateixa) interpretant i posant l’èmfasi en altres elements diferents”. Així qualifica “estranyes” les remissions a la Constitució i al Grup de treball sobre detencions arbitràries de l’ONU.
36 
6 
