Liz Castro (Califòrnia, EUA, 1965) va publicar al setembre Molts granets de sorra, un llibre que ara vol enviar a polítics i periodistes d’arreu del món per explicar el procés català. Per això ha engegat una campanya a Verkami. “Ens en sortirem i farem el referèndum, ho tenim tot a favor”, opina l’escriptora i traductora nord-americana.
Per què es decideix a fer una versió en castellà i anglès del llibre?
El llibre té dues funcions. D’una banda, vol recordar als catalans tot el que hem fet i conscienciar-nos que sí que ho podem aconseguir. I, de l’altra, crec que el procés és molt especial, i que si arreu del món hi ha la sensació que els polítics no fan la seva feina, també als EUA, amb aquest llibre es demostra que la democràcia funciona i que és possible. Voldria que aquesta obra animés a molta gent d’arreu del món a lluitar per canviar les seves situacions polítiques.
Si s’assoleix l’objectiu del verkami, faria també una versió en francès o alemany?
Sí, m’agradaria, sobretot en francès. Els alemanys estan molt oberts ja a la versió en anglès, i seria molt complicat pel que fa a la traducció.
I per què la xifra de 6.000 euros?
Al projecte verkami hi explico totes les xifres. La traducció són uns 1.200, i la correcció uns 300 euros. La impressió de 500 exemplars val uns 3.500 euros, i entre tot això ja passes dels 4.000. Després hi ha la promoció, els enviaments, els sobres, etcètera. A mi m’agradaria enviar molts llibres, però si tinc ajuda en podrem enviar molts més.
L’#OperacióEspanya és això?
Sí, es tracta d’enviar el llibre arreu del món per fer de contrapeu a l’Operació Catalunya. Si vius fora i només tens accés a informació en castellà o anglès tens una visió totalment diferent del que està passant aquí. És molt important fer-los arribar un altre punt de vista. El llibre pot servir per contrarestar el relat de l’Estat. I el vull enviar a polítics que podrien estar oberts de ment, a periodistes i corresponsals estrangers, o a periodistes espanyols que podrien estar interessats en un altre punt de vista. L’idioma català és tan important per nosaltres que ho fem tot en català, i ho entenc, però això alhora dificulta que la gent de fora tingui la nostra opinió.
Liz Castro decideix deixar el Secretariat de l’ANC per dedicar temps a aquests projectes?
Des que estic a Catalunya he intentat traduir el procés. Ho he fet sempre, des dels anys 80. I el que trobava és que, com a secretària de l’ANC, se’m feia difícil fer tot això. Sóc més eficaç fent i gestionant traduccions o escrivint articles. I pensava que així podria ser més útil que no pas gestionant altra gent des del Secretariat.
Puigdemont acaba de visitar els Estats Units. Quin impacte creu que ha tingut?
Sempre és difícil atreure l’atenció d’un altre país, perquè allà ja tenen els seus problemes. Però crec que sí que ha tingut un impacte, ha sortit a la CNN, a Al Jazeera, s’ha reunit amb diverses persones, polítics, empresaris, gent de la cultura, i també hi ha tot allò que no s’ha explicat als mitjans. Si parla amb congressistes estarà bé, apareixerà a les seves pàgines webs, generarà un impacte en la gent, i així entendran que no som uns fanàtics, simplement som gent que vol votar.
Com ho ha de fer el Govern perquè la comunitat internacional entengui que Catalunya ha hagut de fer un referèndum unilateral?
Tot el que està fent el Govern és justament el que crec que hauria d’estar fent: anunciar que el referèndum serà oficial i vinculant, amb conseqüències, i que si guanya el Sí es declararà la independència. Així no serà cap sorpresa per a ningú. Cal explicar que el referèndum complirà tots els requisits de la Comissió de Venècia, amb observadors internacionals i que s’obrin vies de comunicació amb diversos països. Hem d’explicar la nostra realitat. Tot això fa que es pugui explicar a fora que s’ha fet tot el que s’ha pogut per fer el referèndum de manera legal i acordada. Som uns demòcrates. No ens poden dir que no. Ho veig claríssim.
Els Comuns diuen que no volen repetir el 9-N
Ningú no vol repetir el 9-N. I jo menys que ningú. Volem un referèndum efectiu, i ho serà justament perquè el Govern està convocant un referèndum oficial i vinculant, i el president ha promès que tindrà conseqüències: en guanyar el 50% més 1 dels vots es declararà la independència. Serà un referèndum, no una consulta.
Oriol Junqueras diu que s’anunciarà la data cap al juny, i Francesc Homs opina que el referèndum s’ha de fer abans de l’estiu per aprofitar la feblesa de la política espanyola. Hi ha d’haver ja una data?
Sí, caldria tenir data i pregunta ja. S’ha de dir una data, això ajudarà a fer la campanya. És difícil obrir-la sense una data fixa. Encara que es digui “a finals de setembre” o bé “el 24 de setembre”, és igual, però cal tenir la data ja. I tothom vol saber ja la pregunta. Hem de poder treballar. I sobre si s’ha de fer abans o després de l’estiu… millor abans. La primera cosa que vaig pensar quan Puigdemont va dir que seria a la segona quinzena de setembre, va ser que caldria organitzar una altra Diada. I la veritat prefereixo fer-lo abans [riu].
N’hi ha prou amb una campanya de dues setmanes abans del referèndum?
Jo vinc d’un país [EUA] que fa campanyes de dos anys, estic acostumada a campanyes molt llargues. Jo l’hauria començat ja. D’altra banda, crec que una part important de la campanya serà per fomentar la participació. I caldrà anar on sigui per explicar que el referèndum tindrà conseqüències. Això requereix temps, de manera que m’agradaria que la campanya comencés ja, tant si el referèndum es fa al setembre o al juny. A més, si el Govern sap que no podrà passar gaire temps entre la convocatòria del referèndum i la data de la votació encara dóna més arguments per decidir i anunciar ja la data.
Així, la campanya serà del Sí i per la participació. Costa veure una mobilització a favor del No
No ho sé eh. Si deixem tan clar que serà vinculant hi haurà gent que farà campanya pel No. I el Govern ha de finançar les dues opcions.
La comunitat internacional entendrà per igual si la pregunta és sobre una República o sobre un Estat independent?
No estic segura si tot el món entén que República no és Monarquia. És evident que el significat és això, però no sé si és una paraula amb tanta ressonància arreu del món. A mi em sona a picabaralla entre uns i altres, per identificar-se o no amb els partits. A mi m’és igual, realment. No vull una monarquia, i no ho serà, però vaja. Crec que amb Estat independent ja en tenim prou.
D’altra banda, com veu la tasca del Pacte pel Referèndum?
El Pacte és important, i intentar negociar amb l’Estat també ho és. Però hem recollit signatures ja tantes vegades que és difícil reunir-ne més. Crec que, en comptes de les firmes del Pacte, a Mariano Rajoy li hauria d’entregar les signatures que vam recollir el 9-N de 2014, amb més d’un milió, al costat de milers de firmes d’electes. I que, per cert, van presentar el propi Puigdemont (com a president de l’AMI) i Jordi Sànchez (ANC) a la Comissió Europea, a finals de 2015. També en nom d’Òmnium, que no hi van poder assistir. Aquestes firmes s’haurien de poder entregar a Rajoy, si cal al costat de les que aconsegueixi el Pacte. És pel mateix propòsit! D’altra banda, la idea del Pacte d’arreplegar la gent favorable al referèndum també és important. I necessitem el suport dels Comuns, particularment el d’Ada Colau. El referèndum s’ha de fer a Barcelona també, i ens cal el seu suport.
Diversos eurodiputats han explicitat el seu suport al referèndum català, i fins i tot alguns l’avalen si es fa de manera unilateral. Quina importància tenen aquestes declaracions que venen d’arreu d’Europa?
Sembla que estan entenent el que està passant aquí, veuen el nostre procés com un fet democràtic. I no tenen por. Veuen que tenim un problema polític i saben que hem de poder votar. I tindrem el seu suport, també el d’Europa eh, perquè volen que Catalunya es mantingui a la Unió Europea i que es faci de manera estable, tranquil·la i democràtica.
Un judici contra Carme Forcadell pot accelerar el procés i, per tant, el referèndum?
Quan van cridar Forcadell a declarar al TSJC (al gener) em vaig fixar que rebia una gran quantitat de suports d’Europa. D’una manera que no havia vist mai eh. La diferència era que els electes europeus s’oferien a donar suport sense que nosaltres ho demanéssim, i les mostres venien de països que no són els nostres amics més habituals. A més d’Escòcia, Flandes, Euskadi o Galícia rebia suports d’Alemanya, Suïssa, Dinamarca o Itàlia, tots a favor de la democràcia. Si l’Estat tira endavant aquesta via trobaran més resistència a nivell d’Europa, nosaltres tindrem més suports, i veuran encara més que Espanya està trepitjant la seva gent. Això ens ajuda. D’altra banda, a la Carme li donarem tot el suport que puguem quan la cridin al judici, i si la inhabiliten estarem tots al Parlament, n’estic segura. Si el Parlament acata una sentència així hi haurà molta decepció. En canvi, crec que la gent anirà físicament a donar el seu suport al Parlament perquè es mantingui el que ens han dit, que no canviaran cap presidenta ni cap diputat si no és per una votació de la gent. El moment clau serà quan es desacati la sentència. Serà necessari que ens manifestem davant del Parlament per donar aquest suport en aquell moment, i perquè es desacati la sentència.
Veu la imatge de diputats defensant el Parlament des de fins, i a fora una mobilització massiva que ompli la Ciutadella?
No m’estranyaria pas.
Caldrà fer vagues generals?
Ens queden moltes estratègies que encara no hem provat. El més problemàtic d’una vaga general és que té un esperit negatiu, i hem tingut èxit quan hem estat positius, i això està demostrat. Els moviments pacífics i alegres funcionen millor que els que no ho són. Tenen més capacitat d’atreure la gent. No sé si seria la meva primera opció, però no la descarto.
Anem al pitjor dels casos. Si no hi ha referèndum es convocaran eleccions autonòmiques. Hi haurà un Puigdemont contra Junqueras?
És que no veig que no hi hagi referèndum, no accepto aquesta possibilitat. El president s’hi ha compromès. El Parlament té una majoria a favor, amb els Comuns a favor del referèndum. I l’Estat té poques eines per a combatre-ho. Tenim suports a Europa, tenim el 80% de la població, i una majoria que votarà encara que el referèndum no sigui acordat amb l’Estat. Per què no hem de poder fer el referèndum? L’hem de poder fer!
Canviem de tema. Aquest darrer mes ha visitat Galícia i Euskadi. Quina experiència n’ha tingut? Com veuen des d’allà el procés?
A Coruña va venir una gent que em deia que no sabien res de res de l’ANC. He après que el nostre missatge no arriba tant com ens pensem, i que alhora nosaltres tampoc els veiem gaire a ells. No els entenem. Molta gent a Galícia em retreia que, a Catalunya, tothom pensa que els gallecs només voten el PP, “i no és veritat”, em deien. També em deien que ara el PP intenta demostrar que Espanya pot ser plurinacional. No sé si ha tingut èxit aquesta estratègia, però és el que m’explicaven. D’altra banda, ens miren amb admiració i amb un cert grau d’enveja. Al·lucinen amb la nostra capacitat de mobilització. I em van preguntar si teníem por dels tancs, o de què en teníem. Jo els vaig dir que aquí la gent no té gaire por de res.
I com ens veuen els bascos? I com estan ells, ara després del desarmament d’ETA?
També tenen la sensació que no els veiem gaire. Els ha costat molt trobar la transversalitat on nosaltres hem trobat tanta força. Jo els he aconsellat aquesta transversalitat, que és difícil de gestionar però és bàsica. Estan superant el tema de la violència, i tenen esperança amb el desarmament. I pel que fa al seu procés, han d’anar més enllà de les consultes que ara estan organitzant. Potser estan massa enfocats en aquestes votacions simbòliques, estan massa al principi.
