L’informe jurídic del Govern justifica l’ajornament del 14-F per la “inexistència d’alternatives”

El document remarca la necessitat de garantir una bona participació en benefici de la "legitimitat"

L’informe jurídic del Govern conclou que l’ajornament de les eleccions al Parlament del 14-F s’ha de justificar per la inexistència d’alternatives “menys gravoses” i de “proporcionalitat estricta” per garantir les “màximes condicions de sufragi universal” en situació de pandèmia. El document del gabinet jurídic de la Generalitat recorda que la situació sanitària afecta en darrera instància a la finalitat del procés electoral d’oferir resultats “fiables”. Concretament, remarca la necessitat d’aconseguir la “credibilitat” del procés electoral per donar “legitimitat” als càrrecs electes amb una participació “àmplia” de la ciutadania. Destaca que suspendre les eleccions és “la millor opció possible” i la més “garantista”.

L’informe conclou que la suspensió de les eleccions contribueix en respectar al màxim les condicions de “sufragi universal, igual, lliure, secret i directe, sense que la situació de pandèmia pugui afectar les eleccions a realitzar i, simultàniament, es protegeixi la salut de les persones”. Recomanen així que el decret de suspensió contingui un “plus de motivació” per justificar la “inexistència d’alternatives menys gravoses”, de “proporcionalitat estricta” i apuntar que del fet de suspendre se’n deriven “més beneficis que costos”.

Els serveis jurídics han explicat que el decret d’ajornament podia concretar una nova data o establir de manera objectiva els paràmetres que permetin realitzar una nova convocatòria. “El reinici del calendari electoral requerirà un nou decret de convocatòria que permeti donar compliment a tots els tràmits i terminis electorals legalment exigibles, respectant el termini de 54 dies que preveu la LOREG”, apunten.

L’informe sobre un ‘Possible escenari en el qual s’hagin d’ajornar les eleccions al Parlament del 14-F com a conseqüència de l’evolució de la pandèmia i el procediment a seguir” ha recordat el precedent “similar” a les darreres eleccions a Galícia i el País Basc. Explica que no es van poder celebrar les eleccions quan es van convocar inicialment per l’absència de “garanties degudes, tant per a la salut pública com per a l’exercici del dret de sufragi”. A més, recorden la no competència en la matèria de la Junta Electoral Central.

S’aporta un dictamen de la Comissió Jurídica Assessora on es constata que, si, “malgrat les mesures adoptades, no és possible garantir la celebració d’eleccions en condicions de llibertat i igualtat, de manera que es pot posar en qüestió el caràcter veritablement democràtic de les eleccions i la legitimació democràtica de les institucions que en resulta, existeix l’opció de suspendre els efectes de la convocatòria de les eleccions i reprendre-la quan les condicions sanitàries i les mesures adoptades ho permetin”.

El document avisa que la situació de pandèmia i les condicions de risc de contagi porten a una situació on es podria alterar la decisió d’anar o no a votar i que el resultat final dels comicis no respongués a la voluntat de la col·lectivitat. “Sota aquesta premissa o fet determinant, la decisió de suspendre es podria entendre ajustada a dret”, expressen.

“Si suspendre les eleccions es fonamenta en l’existència de dades de salut prou greus, que puguin afectar el normal desenvolupament de les eleccions, i aquesta decisió té com a finalitat última garantir l’exercici del dret de sufragi, tampoc seria qüestionable”, afegeixen. Finalment, els serveis jurídics avalen que la competència per deixar sense efecte les eleccions al Parlament del 14-F sigui del vicepresident del Govern amb funcions de president, Pere Aragonès, amb la deliberació prèvia del Govern.

D’altra banda, el Departament de Salut també va fer un informe per acompanyar el decret d’ajornament de la convocatòria electoral. El text apunta que l’escenari més probable és que el pic epidèmic arribi alguns dies abans de l’inici de la campanya, mentre que el pic de pressió assistencial a les UCI s’assoliria pocs dies abans de la celebració de les eleccions. “Malgrat les diferents resolucions sobre mesures en matèria de salut pública adoptades per a la contenció del brot epidèmic a Catalunya les dades corresponents als indicadors epidemiològics i de salut pública continuen creixent de manera persistent”, afegeix.

A més, no es descarta que durant la campanya electoral i la setmana del dia de les eleccions s’hagi de prendre mesures de “major restricció social” que les actualment vigents. L’informe apunta que això fa referència a evitar desplaçaments no essencials, disminuir la mobilitat de la ciutadania, evitar les interaccions socials al màxim i romandre al domicili tant com sigui possible. “Res fa preveure que, fins a la celebració de les eleccions i en base a criteris de salut pública, es puguin recomanar mesures d’obertura”, afegeix.

L’informe assenyala que la data de les eleccions s’hauria de decidir en funció de la immunització de la població i s’apunta que al maig “és plausible pensar que s’haurà assolit un bon nivell d’immunització de la població de més risc”. “En conseqüència, les condicions per celebrar les eleccions poder ser més propícies, amb majoris garanties de protecció de la salut col·lectiva, en un context de menor impacte de la covid-19 en la salut de la població”, diuen.

En relació a al vacunació, recorden que fins que uns 5.800.000 persones no estiguin vacunades no es considerarà que la població catalana és immune. Es calcula que un 11,6% de població podria estar immunitzada per haver patit la malaltia –tot i que no se sap la durada de la immunitat-, i s’apunta que a finals d’abril es podria tenir entre el 9,57% i el 30,3% de la població vacunada amb dues dosis, en funció de la seva disponibilitat.

Indicadors epidemiològics

Segons el Govern, els indicadors epidemiològics aconsellen que la convocatòria electoral s’ajorni al 30 de gener. A l’informe que Salut va presentar per donar suport a aquesta tesi es detalla que entre el 4 i el 10 de gener el 13,14% de les urgències hospitalàries van estar relacionades amb el coronavirus (un 12,35% els set dies anteriors) i als CUAP van representar un 24,77% (un 21,63% el període anterior). En relació a les proves, un 11,88% de les proves fetes van donar positiu, mentre que en la setmana anterior el percentatge va ser del 8,66%. En aquest sentit, l’informe apunta que l’indicador és “creixent”.

L’Agència de Salut Pública també assenyala que el 12 de gener els pacients ingressats per coronavirus representaven el 22,5% del total, mentre que en el cas dels crítics suposen una ocupació del 553,65% de l’ocupació a la UCI. En el cas dels ingressos hi ha hagut una augment del 10,10% respecte a la setmana anterior, mentre que en crítics la pujada ha estat del 13,54%. Les defuncions del 5 de gener a 11 de gener van pujar un 55,43%. Remarquen que a les regions de Barcelona Àrea Metropolitana Nord, Lleida i el Camp de Tarragona ja s’ha superat el pic màxim de pacients ingressats a la segona onada.

L’informe també detalla que actualment hi ha 595 brots de coronavirus encara actius, amb 4.325 persones afectades. 207 han necessitat ingrés hospitalari i 136 han mort. S’ha fet el seguiment a 7.126 contactes. Al territori on més brots actius hi ha és a la Catalunya Central (196), però els que afecten més persones són els de Girona (1.765 afectats). El major percentatge de brots s’han produït a domicilis i reunions familiars (63,5%), seguit de residències (14,6%) i àmbit laboral (6,4%) i centres sanitaris (5,7%).

Comentaris

    Per a remenar i triar 20/01/2021 11:37 am
    Pues no hace mucho se celebraron elecciones en los Galicia y el País Vasco español..... Y allí estavan mejor que aquí y ahora.
    Gonzalo 20/01/2021 6:40 am
    Pues no hace mucho se celebraron elecciones en los EEUU..... Y allí están peor que aquí.
      Dubois 20/01/2021 11:35 am
      Tens raó allà tenen en Trump, han d'estar molt malament per a que arribi a governar un individu a com aquest.
    Maria 20/01/2021 1:09 am
    Ja el veieu a l'ARagonés. Ara que han canviat la data de les eleccions, s'ha tret les ulleres de pasta groga que portava. Més fals que una de les monedes del Rufián.

Nou comentari