L’exsecretari de Salut Pública, Joan Guix, mà dreta de la consellera de Salut, Alba Vergés, en els primers mesos de la pandèmia, ha defensat aquest dilluns que si només valorés la situació com a epidemiòleg apostaria per un confinament total de tres setmanes per tornar a una situació com la del primer desconfinament però ha entès que com a Govern s’han de tenir en compte tots els factors i això fa buscar un “equilibri”.
Daltra banda, Guix ha defensat que cal una comissió de la veritat sobre la gestió que s’ha fet de la pandèmia de la covid-19. En declaracions a TV3, ha apuntat que aquesta comissió l’hauria de portar a terme un organisme independent però “amb col·laboració” de l’administració, qui hauria de ser “suficientment transparent”. Amb tot, ha dit que creu que des de l’administració “s’està pensant” en posar-la en marxa.
Guix, tal i com va ja expressar en una entrevista amb EL MÓN, ha considerat necessari que s’avaluï què es va fer, què va fallar i què es podria haver fet millor per tal d’evitar tornar a repetir els errors. “Tindrem pandèmies relativament continuades, hem d’estar preparats per assumir-ho“, ha manifestat. Quan fa un any dels primers casos de covid a Catalunya, Guix ha assegurat que s’estava tot l’atent que es podia estar en aquell moment i que esperaven una alta incidència de grip però no una pandèmia com l’actual. Ha defensat que es van seguir en tot moment les recomanacions dels organismes internacionals i ha reconegut que es van veure “desbordats totalment”.
Ha afirmat que el problema va ser “estructural”, ja que la preocupació sí estava present des d’abans. “Teníem els recursos que teníem, aquesta és la realitat”, ha declarat, fent referència no només als materials sinó especialment al personal qualificat i preparat per a la gestió d’una pandèmia i la vigilància epidemiològica. Guix ha valorat que s’havia tingut “prepotència” en quant a que sempre es deia que Catalunya tenia el millor sistema sanitari del món, ja que la pandèmia ha evidenciat que era molt bo però funcionava “gràcies” a la dedicació del personal. “Perquè no teníem els recursos suficients”, ha afegit. Ha afirmat que també cal una anàlisi “molt profunda” del que va a passar a les residències. Ha assegurat que els protocols que es van fer no s’adequaven a la realitat dels centres residencials, sovint amb problemes d’espais per fer per exemple aïllaments.
