Els cinc membres sobiranistes de la Mesa del Parlament declaren al TSJC acusats de desobediència i prevaricació per haver permès debats i votacions a la cambra catalana sobre el referèndum. No és la primera vegada que un membre del Parlament declara davant la justícia espanyola per permetre exercir la democràcia. Carme Forcadell ja va ser-hi el desembre del 2016 acusada també de prevaricació i desobediència per haver permès la votació de les conclusions de la comissió d’estudi del procés constituent. Però el setge judicial al procés ve de lluny, i més enllà de les desenes de sentències del Tribunal Constitucional que anul·len lleis i resolucions catalanes i d’amenaces provinents de Madrid, els efectes de l’estratègia judicialitzadora de l’Estat té algunes xifres impactants.
Quatre polítics inhabilitats pel 9N, 356 denúncies contra ajuntaments i consells comarcals, cinc membres de la Mesa del Parlament i 8 electes municipals investigats, multes a l’ANC, Òmnium i el Barça per valor de 740.000 euros, i un setge cada vegada més descarat a ciutadans anònims per expressar les seves opinions polítiques en esdeveniments esportius. Són les xifres més voluminoses de l’estratègia de l’Estat per frenar el sobiranisme.
L’Associació de Municipis per la Independència (AMI) fa un inventari de denúncies als seus adherits, i a dia d’avui la xifra de processos judicials arriba als 356. D’aquests, 106 corresponen a denúncies de la delegació del govern espanyol per impulsar la “sobirania fiscal”, per no penjar la bandera espanyola (105), pagar la quota anual de l’AMI o per pertinença a l’entitat ha comportat 91 denúncies, declarar-se “territori català lliure i sobirà” ha acabat amb 47 denúncies, i finalment, se’n sumen 2 més per contractar autocars per anar a la Diada del 2012. Però a més, l’Audiència Nacional espanyola ha denunciat els ajuntaments de Celrà, Deltebre, Girona, Igualada, la Seu d’Urgell, Sant Cugat del Vallès, Premià de Dalt i Vic per donar suport a la Resolució 1/XI del Parlament de Catalunya. Els acusa de rebel·lió o sedició, però també de prevaricació, desobediència, ús indegut de fons públics i usurpació de funcions. Amb aquests 8 casos, el nombre de denúncies de l’Estat espanyol suma 356 processos.
I quin desenllaç han tingut les denúncies? Segons l’AMI, els jutjats han desestimat o arxivat 150 contenciosos impulsats per delegats espanyols del govern de Madrid, dels quals, 82 per sobirania fiscal (amb 22 sentències fermes del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), 25 per declaracions de “territori català” (amb una sentència ferma del TSJC), 36 pel pagament de quotes a l’AMI, 4 per sedició i 3 per no penjar la bandera espanyola. Els jutges han donat la raó als advocats de l’Estat espanyol en 71 ocasions (20 per no penjar la bandera espanyola, 7 per sobirania fiscal, 8 per declaracions de “territori català” i 36 pel pagament de quotes a l’AMI). Pel que fa als ‘casos de sedició’ impulsats per la fiscalia, els magistrats de l’Audiència espanyola han arxivat quatre denúncies.
Càrrecs municipals, també assetjats
L’alcaldessa de Berga, Montserrat Venturós (CUP) va ser acusada de delicte electoral per negar-se a despenjar una estelada del consistori durant les eleccions espanyoles, i obligada a declarar detinguda pels Mossos d’Esquadra, i el regidor de la CUP-Capgirem Vic Joan Coma, acusat d’incitació a la sedició per dir que per fer una truita s’havien de trencar els ous, també han patit el setge judicial, tot i que la justícia ha arxivat els seus casos. No ha passat el mateix amb els sis regidors de Badalona, que el 12 d’octubre van oferir els seus serveis perquè no tenien res a celebrar. El cas estava arxivat, però fa unes dies, la fiscalia va demanar a l’Audiència que reobrís el cas i portés a judici els sis regidors badalonins investigats per una possible delicte de desobediència.
Les sancions econòmiques, l’altre setge
Des del punt de vista quantitatiu, les multes imposades a polítics independentistes, a entitats de la societat civil i al F.C Barcelona suma a hores d’ara 860.000 euros només en multes a polítics i entitats de la societat civil. D’aquests, el volum més gran és de 660.000 euros, i correspon a les multes que va imposar l’Agència de Protecció de Dades espanyola a l’ANC i Òmnium Cultural per haver utilitzat dades personals “per a finalitats ideològiques” per dur a terme la Gigaenquesta. L’Agència Tributària espanyola va embargar els comptes de les entitats per cobrar les multes. Després, 120.000 euros corresponen a les multes que han de pagar els inhabilitats pel 9N. Artur Mas (36.000 euros), Joana Ortega (30.000), Francesc Homs (30.000 euros) i Irene Rigau (24.000 euros).
El F.C Barcelona va pagar una multa de 80.000 euros perquè els seus aficionats van exhibir banderes estelades en un partit de la Champions. I a hores d’ara té pendent una multa de 75.000 euros, que podria acabar evitant. Tot va començar arran d’una denúncia de la delegada de la UEFA d’Ucraïna, que ni tan sols era al camp de futbol, i que va rebre pressions d’Espanya per fer la denúncia. A tot això, cal sumar-hi milers d’euros que hauran de pagar ciutadans per haver xiulat l’himne espanyol en estadis esportius o haver exhibit estelades, el darrer cas dels quals és una multa de 600 euros a dos seguidors de la Santboiana de Rugby.
