Les municipals del 2019 seran una cita crucial per a la implantació de Ciutadans com a força estructural a Catalunya, després d’aconseguir 36 escons el 21D. El seu principal rival a les ciutats, i sobretot a l’històric cinturó roig de Barcelona, és el PSC, fins ara en hores baixes després d’obtenir el pitjor resultat de la seva història al Parlament, però amb una implantació encara sòlida als ajuntaments i amb l’efecte Madrid de cara, després que el PSOE tombés el govern del PP i deixés Ciutadans fora de joc de retruc.
Amb tot, entre el partit que el 2015 es presentava a les eleccions municipals del 2015 en 89 municipis i obtenia 160 regidors a arreu del territori, i el Ciutadans d’avui, ha plogut molt. A Catalunya i a Madrid. Ha crescut de manera espectacular erigint-se en el principal partit de l’oposició a Catalunya, un fet que el deixa en una molt bona posició de sortida per a les municipals del 2019. De fet, el 21D, el partit que lideren Arrimadas i Rivera va ser la força més votada a les deu ciutats de Catalunya amb més població: Barcelona, l’Hospitalet de Llobregat, Badalona, Terrassa, Sabadell, Lleida, Tarragona, Mataró, Santa Coloma de Gramenet i Reus. C’s també va ser primera força en ciutats del cinturó vermell, històricament socialistes i amb àmplia tradició obrera, com Cornellà de Llobregat, Sant Boi de Llobregat, Sant Adrià de Besòs, Esplugues o El Prat. I tot plegat, sense tenir ni una sola alcaldia, però amb un discurs obertament confrontat al del sobiranisme i a dues estructures bàsiques de cohesió: l’escola i els mitjans de comunicació públics.
Joan García (Cs): “Ara volem governar municipis”
Conscients que el panorama polític pot canviar molt en un any, els estrategues del partit avancen que “ens posem objectius més qualitatius que quantitatius, però certament, analitzant els resultats del 21D detectem diverses ciutats on la possibilitat de tenir una presència forta i que Ciutadans sigui un partit decisiu a l’hora de conformar Govern és evident, començant per Barcelona i tota la regió metropolitana de Barcelona i Tarragona, però també municipis a Girona i a Lleida”, explica a El Món el secretari d’acció institucional a Catalunya, Joan García, que també és membre de la Mesa del Parlament. Si bé Cs prefereix no posar noms als municipis clau per tal de “respectar la tasca de tots els regidors”, repassant els resultats del 21D crida l’atenció la claredat amb què algunes ciutats han passat del vermell al taronja sense matisos. García però, matisa que “les dinàmiques municipals són molt diferents de les autonòmiques”, i també hi influirà el candidat a l’alcaldia de cada partit.
En tot cas, en ciutats històricament socialistes Ciutadans va obtenir un resultat aclaparador: Sant Boi de Llobregat: (Cs, 33%, PSC, 21,2%); Rubí, on Cs dóna suport a l’executiu socialista: (Cs, 33,8%, PSC, 17,3%), Gavà: Cs, 34,3%, PSC, 20%); Viladecans: (Cs 37,3% i PSC, 22,8%). Un parell de casos rellevants són Lleida, on Cs dóna suport a l’alcalde Àngel Ros, va obtenir el 24,5% dels vots davant del 12% del PSC, i en l’únic consistori de Catalunya on Cs forma part del govern, Sant Andreu de la Barca, va obtenir el 37,8% dels vots davant del 21,8% del PSC, que té l’alcaldia. Tarragona també està entre els objectius de Ciutadans, amb el 35% dels vots davant del 14% del PSC, que té l’alcaldia. I L’Hospitalet de Llobregat, segona ciutat de Catalunya i feu històric dels socialistes més propers al PSOE: 33,4% Cs i 23% PSC.
Amb aquestes xifres sobre la taula, l’equip de gestió institucional de Cs es troba en condicions de preparat un assalt al fortí del PSC, el cinturó roig, i les ciutats amb un vot històric de l’esquerra socialista, però que en els darrers comicis catalans ja van marcar un canvi radical cap al partit taronja. Però a la vegada, l’independentisme comença a plantejar les municipals del 2019 com una oportunitat de situar les capitals del país sota control republicà, amb aliances, amb llistes unitàries o amb pactes post-electorals. I la capital de Catalunya serà el principal front. Tan important és que Ciutadans –amb el rerefons del francès Manuel Valls com a hipotètic candidat– considera que “Barcelona s’ha de tractar a part, i el candidat serà una decisió que prendrà segurament el comitè executiu del partit a nivell nacional, a Madrid”, relata en Joan García a aquest diari. “Aspirem a tenir l’alcaldia de Barcelona i de moltes altres ciutats, evidentment, si fa falta amb pactes de forma constructiva amb altres partits”, afegeix.
I és aquí on Ciutadans opta per una estratègia totalment diferent a la de les eleccions del 2015. Tal i com explica García, ara hi ha una clara vocació de govern: “El 2015 vam decidir no estar en cap govern municipal, tot i que podríem haver-ho fet. De fet, només estem en l’equip de Govern de Sant Andreu de la Barca, i hi vam entrar a mitja legislatura perquè vam arribar a un acord amb el PSC. A Rubí i a Lleida tenim un acord de governabilitat amb el PSC, però no estem al Govern.
I aquí és on l’objectiu qualitatiu ha canviat: “La nostra voluntat ara és governar, tenir les alcaldies o formar part del govern”. I quina és la raó del canvi? Que Ciutadans considera que ha assolit prou experiència com per desenvolupar un projecte de govern municipalista gràcies a l’experiència dels seus 160 regidors. “No creiem en la idea de portar el debat processista als municipis, hem volgut construir municipalisme i ser una eina útil en el dia a dia dels ciutadans. El ciutadà, al seu municipi el que vol és una gestió i un alcalde que no entri en guerres que ja es porten en altres àmbits. Ho estem fent i ho continuarem fent”, relata a El Món el responsable d’acció institucional a Catalunya.
Però Ciutadans ha de superar un escull important, la falta d’implantació al territori, on els seus competidors, els partits molt arrelats al país, tenen seccions locals a cada poble. Per combatre aquesta mancança, la maquinària electoral de Cs fa temps que treballa en una direcció: “Tenim un afany d’implantar-nos, és una necessitat i alhora una oportunitat, perquè ens permet obtenir talent de la societat civil, perquè som un partit molt obert i flexible. I des del 21D que estem rebent molt de talent i fem un treball d’implantació amb persones que podrien formar part de les candidatures”, conclou en Joan García.
El 2015, PSC i PP van utilitzar en diversos municipis llistes blanques i llistes fantasma, amb candidats que no tenien cap relació amb el municipi. “Nosaltres ni ho hem fet ni ho farem”, confirma García, i ho argumenta: “El 2015 una de les decisions més encertades va ser presentar-nos allà on teníem una presència real, perquè no volíem anar a quantitats sinó de qualitat. No competirem en número de llistes, volem arribar a tot Catalunya, però tenint molt clar que un representant municipal ha de tenir relació amb el municipi, encara que no hi visqui”.
