Carles Puigdemont ja té partit. La Crida Nacional que impulsa ja té una parella de fet amb molt patrimoni, el PDeCAT. La formació amb implantació territorial, militància, finançament i sobretot, gent. Una gent que ha passat de ser militants a ser associats i que s’han empassat el nou mantra de la democràcia i la transparència. Uns associats disposats a creure el nou líder Carles Puigdemont però no a combregar amb rodes de molí ni a fer passar bou per bèstia grossa.
Així, el partit hereu de CDC que ha sobreviscut als processos judicials per corrupció, a la confessió del seu fundador de tenir una milionada a Andorra i a la trituradora del procés polític de Catalunya, ha decidit reinventar-se per viure en la nova biosfera del sobiranisme. Però ho han decidit els associats que han imposat les seves condicions. Els nous ‘militants’ han apostat per posar el PDeCAT al servei de Puigdemont però tampoc li han lliurat les claus de la casa. Han sacrificat a Marta Pascal sense gaire delicadesa, tal i com volia el president i els presos polítics, però tampoc li han fet un passeig militar al seu marmessor, David Bonvehí. I sí, s’apuntaran a la Crida Nacional però negociant de tu a tu. I tot amb una pulsió de negociacions constants i dures per part de tots els interessats.
De fet, la llista unitària de despatx, amb totes les famílies integrades -Llibergència, Generació Llibertat, Territori, Corsos i Possibilistes- ha guanyat, sí. Però amb un vot de càstig més que considerable. La llista de Bonvehí i de Míriam Nogueras s’ha tancat a darrera hora, amb la inclusió de noms dels corrents més minoritaris, amb plors i llàgrimes incloses. I ha guanyat amb el 65% dels vots. Però ha rebut prop del 30% de vot de càstig dels associats que han votat la llista alternativa agrupades a la candidatura “free-lance” formada per associats d’arreu del territori. Una llista organitzada en només dues hores i que ha obtingut un resultat extraordinari. “Hem fet coses que no les hem fet bé”, ha admès Bonvehí en el seu primer discurs com a president.
El resultat ha estat arran que la llista tancada no ha fet gota de gràcia a les bases. De fet, ja es va embolicar la troca al debat de les ponències. El dissabte a la nit, els associats van posar el crit al cel en veure que les direccions s’havien d’escollir amb llistes tancades. L’ambient es va escalfar i van haver de baixar al fang Damià Calvet i David Bonvehí, que se’n van sortir a mitges. La mateixa situació es va viure pel Comitè de Coordinació on s’hi va afegir Miquel Buch i que va acabar com el rosari de l’Aurora.
La insistència dels partidaris de la llista unitària a bloquejar la candidatura ha estat un punt temerària perquè la nit anteior ja havien rebut algun senyal d’avís que el Congrés no seria un congrés a la “convergent”. A les onze de la nit de divendres, els associats van aprovar una esmena que comprometia al PDeCAT a “fer efectiva la República de manera immediata”. El plenari però, ha matisat la velocitat canviant la immediatesa per “quan sigui possible”.
I un segon avís, els associats van poder passar al plenari una esmena que incorporava al Estatuts del Partit el concepte “unilateral”. Una paraula que el ministeri de l’Interior va fer treure per poder-los registrar i que ara els associats han tornat a incorporar per 13 vots de diferència. El règim d’incompatibilitats també ha estat un altre senyal d’alarma que al final permeten tenir fins a tres càrrecs però amb un fort debat intern.
El malestar intern, però, ha implosionat quan els associats s’han molestat perquè els missatgers de la llista consensuada no paraven d’utilitzar els presos polítics i Puigdemont per justificar les seves posicions. El botó nuclear però ha estat en el moment de registrar les llistes. David Torrents, cap de files del partit a Badalona, ha impulsat una llista alternativa amb el compromís de si sortien elegits plegarien per convocar eleccions amb llistes obertes. L’aposta ha tingut èxit, molts associats li han trobat el gust a contestar i s’han apuntat al carro de tocar la pera a la direcció malgrat que fossin els ungits per l’hiperlíder Puigdemont. Al final, un 28,9% dels vots. Un exitàs.
La cloenda ha estat multilateral i polifònica. El líder espiritual de l’independentisme escocès, Alex Salmond, que ha defensat el dret a l’autodeterminació de Catalunya amb un discurs èpic i ple de referència a la “nostra Clara Ponsatí”- la consellera exiliada a Escòcia-. “Les urnes són la màxima autoritat democràtica. No li correspon a la policia dir qui pot votar i qui no. Li corresponen a la gent. La vostra valentia seguint la via pacífica ha despertat l’admiració del món”, ha animat Salmond.
Artur Mas també ha tingut el seu protagonisme tot i el silenci durant el Congrés. Mas ha advertit que “el verí que pot acabar amb el sobiranisme és la desunió“. Ha cridat a files als partits independentistes avisant que els independentistes “no som prou forts” i ha recordat que des d’aquest cap de setmana hi ha “dos Aznar: Casado i Rivera”. Els presidents Quim Torra i Carles Puigdemont també han intervingut en la clausura posant en valor la Crida Nacional.
I ha tancat el nou president del partit, Bonvehí en un discurs honest -potser massa per alguns dirigents- i entrebancat. Bonvehí, home encara només de gestió i no d’aixecar les masses, ha mostrat suport absolut i lleialtat a Puigdemont i al partit amb una frase clara: “Si ets del PDeCAT has de ser de la crida”. Bonvehí també ha demanat unitat d’acció amb els partits independentistes però a poc a poc: “acordant qualsevol pas endavant que es faci”.
El nou líder del PDeCAT ha admès errors i no ha tancat la porta a trobar espais amb els partits no independentistes que no facin perdre la perspectiva del objectiu de la independència. Sia com sia, el PDeCAT s’afegirà a la Crida i no discutirà el lideratge de Puigdemont, però també han demostrat que volen fer les coses a la seva manera. Potser és que la revolta de la nova política ha arribat al centre dreta. Com deia Xavier Trias, president del Congrés, a qui se li acostava hem de “tenir paciència, bon humor i entendre que hem deixat de ser un partit senyor”.
