Posició difícil la dels vuit diputats de Catalunya En Comú Podem en la votació de la constitució de la nova Mesa del Parlament. L’aritmètica, com en la legislatura del 27-S, torna a ser diabòlica per a l’independentisme, aquesta vegada no pas per la pressió de la CUP, sinó perquè 8 dels seus 70 diputats es troben a la presó o a l’exili. JxCAT, ERC i la CUP fan números sense poder comptar amb els 5 diputats a l’exili, però si finalment es troba encaix en el reglament de la cambra, els 3 diputats empresonats podran votar amb la fórmula del vot delegat. Això farà que el bloc independentista passi a tenir 65 vots, amb els quals vol aspirar a tenir la presidència i també la majoria absoluta de la Mesa -la presidència més tres cadires-, tal i com van pactar Puigdemont i Rovira en una reunió a Brussel·les aquest dimarts. Però aquesta aritmètica no està gens clara, perquè en el millor dels casos, l’independentisme sumarà 65 vots. Exactament els mateixos que, sobre el paper, sumen Cs, el PSC, Catalunya En Comú Podem i el PP quan es voti la presidència de la cambra.
La repressió judicial de l’Estat ha jugat una mala passada als Comuns, que s’hauran de mullar, en la primera votació de la presidència del Parlament o en la segona, sumant-se al bloc del 155 o al dels independentistes. Però alhora, també els dóna una clau per negociar un lloc a la Mesa, que pel pes que tenen en aquesta legislatura, no els correspon. Si en la primera votació els Comuns trien el seu candidat, Joan Josep Nuet, JxCAT, ERC i la CUP no tindran la majoria absoluta necessària per aconseguir la presidència, fixada en 68 escons. Això vol dir que, si 3 dels 8 vots de Catalunya En Comú Podem no voten a favor del candidat independentista, caldrà anar a una segona votació, en què només es podran votar els dos noms que han obtingut més vots, o sigui, el de CS i el d’ERC. I aquí sí que els Comuns no podran escapar. Només podrien evitar-ho fent un vot nut, cosa que no ha passat en cap inici de legislatura.
Si tenim en compte les declaracions dels Comuns, que han dit per activa i per passiva que no votaran el candidat de Ciutadans, la presidència per a ERC està garantida. I gràcies, justament, al fet que els diputats de Xavier Domènech s’hauran vist abocats a abandonar l’equidistància i a mullar-se a favor de l’independentisme. Però, què passaria si els Comuns decidissin votar Espejo Saavedra per comptes del candidat o candidata d’ERC? Aleshores el bloc republicà perdria la presidència. Això sí, després de quatre votacions. El reglament preveu que, en cas d’empat entre dos candidats -l’independentisme en sumaria 65 i el bloc del 155, amb els Comuns, també 65-, si després de quatre rondes de votació persisteix el bloqueig, el guanyador serà el candidat del partit amb més escons, en aquest cas, el partit d’Arrimadas, que té 36 escons. Ara bé, fonts dels Comuns expliquen a El Món que l’escenari amb què treballa el grup parlamentari és una Mesa amb presència de Nuet, en què “l’independentisme no tingui majoria, el 155 estigui en minoria i el sobiranisme tingui la majoria”.
És justament aquesta situació anòmala a causa de la repressió judicial contra diputats electes la que fa que els Comuns tinguin la clau per determinar si s’aplica el repartiment que correspondria en una situació de normalitat democràtica, on Cs tindria 2 membres, el PSC 1 i l’independentisme ostentaria la majoria absoluta amb la presidència, una vicepresidència i dues secretaries, o si per contra, forcen ERC i JxCAT a cedir-los un lloc i acceptar que l’independentisme no tindrà majoria, però sí el sobiranisme. Els Comuns, amb la figura de Joan Josep Nuet com a bandera, creuen que poden oferir “estabilitat” a la Mesa amb la seva presència, contenint les aspiracions independentistes i alhora impedint que el bloc del 155 pugui laminar encara és l’autonomia de Catalunya. Tenen a les seves mans una mesura de pressió molt clara. Si volen, poden entregar la presidència a Ciutadans.
El que sí que té clar el grup de Xavier Domènech és que no vol ocupar el lloc del PSC a la Mesa. L’independentisme aspira a una majoria absoluta, però amb 65 diputats no té opcions de guanyar les votacions de vicepresidència segona i dues secretaries, perquè els 8 vots dels Comuns fan decantar la balança. És per això que Catalunya En Comú Podem no contempla l’opció que els independentistes li ofereixin una secretaria si aquesta va en detriment de la presidència del PSC, amb 17 diputats, o d’un dels dos llocs que li correpondrien a Ciutadans, amb 36 diputats i essent el partit més votat. En aquestes circumstàncies, la majoria absoluta independentista a la Mesa i també la presidència de la cambra, que legítimament li correspondria en una situació de normalitat democràtica sense presos polítics i exiliats, queda en mans dels Comuns.
El Suprem passa la pilota al Parlament
En qualsevol cas, el pas de 62 a 65 vots independentistes encara està per concretar i serà decisió de la Mesa d’Edat, que s’encarrega de constituir el Parlament. El jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena ha denegat als diputats Junqueras, Forn i Sànchez poder desplaçar-se al Parlament per participar de forma presencial en la votació constituent de la XII legislatura, però assenyala que correspon a la cambra catalana establir la fórmula a través de la qual puguin delegar el seu vot en un altre diputat. El jutge afirma que aquest procediment es farà sempre que no hi hagi “raó administrativa que s’hi oposi”. És a dir, que Llarena passa la pilota a instàncies polítiques, perquè serà la Mesa constituent, en què el membre de més edat, Ernest Maragall (ERC) determinarà si el vot delegat s’ajusta o no al reglament del Parlament. Tal i com ha pogut saber El Món, ERC ja ha demanat un informe dels lletrats de la cambra sobre “el vot delegat per a les persones que es troben en situació de presó preventiva”, i els lletrats del Parlament tenen previst presentar un informe dilluns a migdia sobre la interpretació que creuen que s’ha de fer del reglament de la cambra sobre vot delegat. Aquesta clàusula inclou el terme incapacitat, i si bé no especifica quina mena d’incapacitat, fonts jurídiques de la cambra remarquen que “es va fer pensant en incapacitat per malaltia i baixa per maternitat, però no en aquests supòsits de presó i exili”, apunten fonts dels serveis jurídics del Parlament a aquest diari. La indicació del jutge del Suprem per tal que el Parlament busqui la manera d’encaixar el vot delegat en el seu reglament fa que la decisió acabi essent política i no pas judicial, “que hauria estat el més raonable”, conclouen.
