La presidenta de l’ANC, Elisenda Paluzie, ha afirmat aquest dijous que veu “estratègic” recuperar l’argumentari econòmic i social per enfortir l’independentisme en el marc de l’actual crisi econòmica derivada de la pandèmia i com ja es va fer en la crisi financera del 2008. “Llavors vam ser capaços de contrarestar la crisi amb un discurs econòmic i social que va enfortir l’independentisme i ara hauríem de fer el mateix”, ha dit la presidenta de l’ANC en una roda de premsa amb el secretari general de la Intersindical-CSC, Sergi Perelló, per presentar la campanya ‘Alcem-nos per la república dels drets socials‘ de cara a l’1 de maig. Per aquest dia, han previst actes descentralitzats en grups petits i amb inscripció prèvia.
Per Paluzie, reforçar els arguments econòmics i socials ha de servir perquè es “visualitzi clarament els lligams que hi ha entre la manca d’instruments per dur a terme polítiques públiques que afavoreixen la cohesió i benestar social” i la necessitat de la “independència urgent per poder disposar d’aquests instruments”. “No ens podem permetre que les desigualtats socials a Catalunya s’agreugin, partim ja des d’un punt de partida molt dolent“, ha subratllat la presidenta de l’ANC durant la roda de premsa, que ha reiterat que com en la darrera crisi, entre el 2008 i el 2014, Catalunya no disposa d’elements propis d’un estat sobirà.
Paluzie ha carregat contra el govern espanyol per practicar polítiques de recentralització per afrontar l’actual crisi i ha afegit que és el que ja va fer l’executiu del PP en l’anterior període de recessió quan va fer una “centrifugació dels objectius de dèficit a les comunitats”, que són qui suporten les polítiques associades a l’estat del benestar. “Els Països Catalans tenien una pitjor derivada pel dèficit fiscal que afronten des de fa dècades“, ha criticat Paluzie, que també ha retret a l’Estat que sigui “molt reticent a endeutar-se per ajudar les famílies i empreses”.
L’ANC i la Intersindical han presentat conjuntament aquest dijous el manifest ‘Alcem-nos per la república dels drets socials’. El secretari general del sindicat, Sergi Perelló, ha reclamat un sistema sanitari i educatiu “fort” i una xarxa d’infraestructures i transport públic “de qualitat i universals que pugui generar benestar a la majoria de la població”.
Perelló ha desgranat algunes de les demandes incloses en el manifest de cara l’1 de maig, com “l’aturada immediata” de tots els desnonaments i desallotjaments previstos acompanyat de mesures per garantir el dret a l’habitatge; la implementació de la Renda Bàsica Universal i la reducció e la jornada laboral i, en tercer lloc, la regularització immediata dels refugiats o migrants en situació irregular.
El text també aposta per un “resposta unitària de país en defensa de la democràcia, l’autodeterminació i la fi de la repressió” i alerta de l’augment dels “discursos autoritaris, recentralitzadors i d’extrema dreta” de la mà d’una crisi que serà “dura i llarga”. També carrega contra un “Estat hereu del franquisme amb una monarquia corrupta que ha mantingut al poder la classe dominant de l’IBEX-35, la banca i les multinacionals, sempre al servei del capitalisme neoliberal”. El manifest, obert a adhesions, ha rebut el suport de les activistes Gabriela Serra i Tamara Carrasco; el músic Natxo Tarrés, el músic i escriptor Lluís Llach, el també escriptor Julià de Jòdar i l’exvicepresident del Govern Josep Lluís Carod-Rovira, entre d’altres.
7 
