Aquest dimarts finalitzava el termini per presentar els avals necessaris perquè la Junta Electoral Central doni llum verda a les candidatures que han de concórrer a les pròximes eleccions catalanes. Però amb la imminent decisió d’ajornar-les per la situació de pandèmia, què passa amb el procés de vot per correu en marxa i amb les candidatures ja presentades? Marc Marsal, membre de la Comissió Jurídica Assessora de la Generalitat, considera que si la nova data es planteja com un aixecament de la suspensió de les eleccions actualment convocades, sembla lògic que es mantingui la foto fixa del moment del 14F actualitzant el cens”, però que si és una nova convocatòria, “sembla lògic que es conservin les candidatures ja validades i que es permeti a qui pugui obtenir les signatures necessàries per presentar-se que ho pugui fer, perquè estem parlant d’un canvi temporal que podria influir en la voluntat de l’electorat i també d’un altre cens electoral. Hi haurà gent que haurà mort i gent que complirà els 18 anys”, explica a EL MÓN aquest jurista.
Al seu entendre, “mantenir les actuals candidatures i que se n’incorporin de noves si aconsegueixen les signatures necessàries seria una bona solució”, assenyala Marsal, que en tot cas, remarca que “aquesta formulació ha de resoldre en les normes complementàries que es publiquin amb la nova convocatòria”. El penalista Joan Queralt, en canvi, creu que si només canvia la data, “és millor no refer el procés de candidatures ni fer repetir les gestions als candidats i partits”, si bé reconeix que el retoc del cens i el pas del temps podria canviar les condicions.
Així doncs, segons el format que prengui l’ajornament del 14F, una nova data electoral podria obrir la porta a candidatures que el 12 de gener no han aconseguit aportar les 5.600 signatures que demana la JEC, com és el cas del partit identitari Força Catalunya de Santiago Espot. Tampoc ho han aconseguit Unitat Primer d’Octubre, la Coalició de Repressaliades (CR) i el PACMA. Per altra banda, Lliures i Lliga Democràtica ni ho han intentat després que fracassés l’intent de coalició amb el PSC.
Per contra, sí que han aconseguit els avals el PNC de Marta Pascal, VOX i Junts, que ha hagut de presentar avals en quedar fora de la cobertura del PDeCAT. També els ha aconseguit Primàries Catalunya. A més, el també identitari Front Nacional Català, liderat pel president del Cercle Català de Negocis, Albert Pont, ha aconseguit in extremis les signatures per a les quatre demarcacions, però la JEC ha anul·lat 500 signatures de Barcelona i aquesta candidatura, a l’espera que es resolgui el recurs presentat pel FNC, podria caure.
4 
