L’ajornament de les eleccions del 14F dictada pel Govern aquest divendres ja és un assumpte judicialitzat. A l’espera que el PSC, l’únic partit que es va oposar a la data del 30 de maig, proposant inicialment mantenir el 14F i després el mes de març, decideixi si porta el decret de l’executiu a la via contenciosa administrativa, altres partits extraparlamentaris ja han fet el pas i l’han portat al TSJC. Aquest tribunal podria decretar mesures cautelars en 48h i deixar sense efecte el decret d’ajornament, o rebutjar-les i donar llum verda a l’executiu.
A primera hora del matí, Lliga Democràtica, que no es presenta a les eleccions, ha entregat davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) un recurs contra el decret de suspensió de les eleccions. En un comunicat, la formació, que volia concórrer en coalició amb el PSC, ha remarcat que és d’extrema gravetat deixar sense efecte la convocatòria electoral, tenint en compte “la precarietat institucional que viu la Generalitat, sense president des de l’inhabilitació de Quim Torra com a president de la Generalitat i amb un Govern absolutament dividit”. Pocs minuts després, el moviment Federalistes d’Esquerres anunciava també a Catalunya Ràdio que presentarà recurs contra el decret d’ajornament electoral. Joan Botella: “No demanem que les eleccions es facin el 14F, sinó les condicions sanitàries perquè es facin en el moment oportú”, un argument que també sosté el PSC.
A mig matí, Foment del Treball i PIMEC han anunciat que valoren presentar un recurs al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) per l’ajornament de les eleccions. El comitè executiu de la patronal dirigida per Josep Sánchez Llibre es reunirà aquest dilluns a les tres de la tarda per prendre la decisió. Per la seva banda, PIMEC ha convocat una reunió extraordinària del comitè executiu a les dotze del matí per decidir el posicionament de la confederació. Les dues patronals han advertit dels efectes negatius per a l’economia d’un endarreriment dels comicis i han alertat d’una demora en la presa de decisions i l’execució de polítiques “claus” per superar la crisi del coronavirus.
Mentrestant, els socialistes catalans estan a l’espera d’analizar a fons el decret i les mesures complementàries per determinar si presenten o no un recurs al TSJC. L’aspecte que més preocupa el PSC, de fet, ja està confirmat, i és que durant aquests quatre mesos que queden fins al 30M, es podrien presentar noves candidatures si aconsegueixen els avals, entenent el Govern que canvia el cens i canvia el context polític. Per tant, tot apunta que el PSC també farà el pas.
I per quina raó es pot recórrer al TSJC? “Si algú creu que es vulnera l’article 23 de la Constitució, que garanteix el dret de participació política, podria impugnar el decret davant del TSJC, una acció que pot fer també un partit polític o una persona inscrita en el cens electoral. En aquest cas, la suspensió no és automàtica, sinó que s’ha de demanar la suspensió cautelar, que el TSJC pot concedir o no”, explica en declaracions a El MÓN el catedràtic de Dret Constitucional Xavier Arbós. La diferència és crucial, perquè si l’Estat ho planteja com un problema de competències té la suspensió garantida d’aquest decret i per tant, les eleccions són el 14F”, aquest expert.
Però els partits també podrien demanar empara a la Junta Electoral. Ara bé, el precedent basc i gallec fa pensar que aquest òrgan administratiu en període electoral probablement acabaria donant la raó al Govern.
La Junta Electoral d’Euskadi va avalar l’ajornament amb una fórmula força genèrica. “La declaració d’emergència sanitària impedeix el normal desenvolupament de la cita electoral”, i va destacar que “l’acord assolit entre els partits polítics efectua una adequada ponderació entre els drets en joc a la salut i als el sufragi actiu i passiu”. En el cas català, el consens també ha estat majoritari, amb l’excepció del PSC i partits extraparlamentaris que no formaven part de la mesa de partits.
12 
