L’acord de Govern de coalició entre Junts per Catalunya i ERC és particularment ambiciós en l’àmbit de salut, on destaquen principalment mesures pressupostàries, com la promesa d’injectar 5.000 milions d’euros addicionals durant els propers cinc anys en el sistema sanitari. Aquesta aspiració hauria d’estar consensuada a través d’un Pacte Nacional de Salut amb participació de partits, institucions sanitàries, administracions, organitzacions socials i professionals, societat civil. Tot i que no s’entra en detall sobre com s’aconseguiran els recursos més enllà de dir que serà “mitjançant la millora del finançament de la Generalitat”, el document també posa negre sobre blanc el compromís de apujar el sou als sanitaris catalans per estar a l’altura de la mitjana europea. Una promesa ambiciosa, tenint en compte que els sous dels metges a l’estat espanyol, per exemple, en algunes ocasions són un 45% inferiors als dels seus homòlegs europeus. Un informe de MedScape del 2018 situava el sou dels metges a l’estat espanyol en 53.000 euros anuals, mentre que a França serien 95.000 i a Alemanya 125.000.
Republicans i junters es proposen també atendre les queixes dels metges de primària i arribar a dedicar a aquest àmbit el 25% del pressupost de Salut. Des d’aquest sector s’ha criticat durant la pandèmia uns sistema sanitari “hospitalocèntric”, que oblida que el primer escut contra la Covid són els CAPs i la medicina comunitària. Aquest augment de recursos destinat a Salut encaixa amb les conclusions d’un comitè d’experts que l’anterior Govern, amb Quim Torra al cadpavant, va reunir en plena pandèmia. L’emergència sanitària ha obligat a posar les qüestions de Salut al centre i els partits polítics van posar totes aquestes promeses en el seus darrers programes electorals. Entre aquestes promeses, que figura en l’acord de Govern, també hi ha la de preservar la gestió pública del sistema sanitari, un aspecte que durant la pandèmia s’ha posat en qüestió a causa dels contractes d’emergència com l’adjudicat a Ferrovial per la qüestió del rastreig de contactes de la Covid, considerada primordial per al control de l’epidèmia.
L’acord s’atura especialment en la gestió de la pandèmia i dona pistes d’accions a curt termini per millorar la situació. Per una banda, es vol accelerar el pla de vacunació amb la contractació de 3.700 professionals per assumir la vacunació massiva. El text també menciona la “implementació del testeig massiu d’antígens i PCRs, aprofitant la xarxa sanitària i de farmàcia, que permeti acotar i controlar els brots”. Des de Salut els tests antígens han estat considerats de manera diversa al llarg dels mesos. En un moment inicial, l’equip d’Alba Vergés es mostrava reticent a estratègies massives a través d’aquest instrument, també s’havien mostrat recels per la implicació de les farmàcies en aquest testeig. En els darrers mesos, però, la visió ha canviat fins al punt de reclamar a l’estat espanyol més rapidesa per permetre a les farmàcies vendre els kits.
Pel que fa a les fases d’obertura de l’activitat econòmica, l’acord de Govern s’obre a l’ús del “passaport digital” i “la utilització dels mitjans tecnològics i científics per garanteixen una mobilitat segura”, una idea que havia recollit l’epidemiòleg Oriol Mitjà en el pla de desescalada que va fer a petició de Quim Torra. Els republicans es miraven amb cert recel la tecnologia per facilitat la mobilitat davant els temors de discriminació i protecció de la privacitat.
2 
