El centre dreta independentista està esverat. Ho acredita el congrés del PDeCAT que ahir es va encetar a Barcelona. Al Palau de Congressos de Catalunya, a la Diagonal de Barcelona, s’ha creat un microclima de revolució. De revolució burgesa, amb ganes de gresca i desacomplexada.
Si ahir a la nit, tirava endavant una esmena a la ponència política que proposava “fer efectiva la República de manera immediata si el PDeCAT guanyava les eleccions”, ara un grup d’esmenants esperen portar al plenari una esmena als estatuts que reclama la “unilateralitat” i es va posposant el debat sobre com i què és i què ha de fer el Consell de Coordinació, el sanedrí que ha de bastir les aliances polítiques i electorals. És a dir, la direcció que hauria de negociar l’aparellament amb la Crida Nacional.
L’esmena de la “unilateralitat”, implica que es registrin els estatuts del partit admetent que no renuncia a la via unilateral. Un concepte, aprovat en el congrés fundacional, però que el ministeri de l’Interior va obligar a retirar. Ara s’ha votat de nou l’esmena però es va perdre. Ara bé, com que va superar el 40% dels vots l’esmenant ha decidit portar-la a plenari.
Per altra banda, també s’ha demorat un altre dels punts calents que anima els debats en ponència del PDeCAT: el consell de coordinació. De fet, hi ha hagut una mica d’embolic sobre quan i com s’havia de debatre. Finalment es farà tot en un paquet. Aquest “consell de coordinació” seria una direcció de facto que negociaria futures aliances polítiques i electorals com la integració dins la Crida Nacional.
