Dilluns, la seu nacional del departament d’Interior, a la cantonada del Passeig de Sant Joan amb el carrer Diputació de Barcelona, serà l’escenari d’una situació insòlita: una manifestació de Mossos el mateix dia que es reuneix el Consell de la Policia. Una protesta que molts sindicats albiraven amb l’arribada del nou Govern i el nou conseller, Miquel Buch, i el seu secretari general, Brauli Duart, al comandament d’un departament protagonista principal del procés polític que viu Catalunya.
La protesta és de caire laboral i s’ha treballat les darreres setmanes a través d’un grup de Telegram que s’ha organitzat com a MosSOS. Tot i que les reivindicacions són estrictament laborals i econòmiques, funcionaris del cos hi veuen un clar transfons polític. No es pot oblidar l’entorn polític de la manifestació i que el Major del Cos, Josep Lluís Trapero està processat per sedició i els Mossos en el punt de mira del poder de l’Estat així com l’emergent moviment d’efectius del cos clarament unionistes que han generat molt malestar als vestuaris i als despatxos de la policia. Només cal recordar les diverses peticions de partits unionistes per tal que l’Estat manllevi les competències dels Mossos.
La consigna i la instrucció és anar de negre, “sense llaços grocs” i les pancartes no aniran signades per cap sindicat. Si fa o no fa, com la manifestació de policies que es va registrar a Barcelona el gener de 2017, convocada per diversos sindicats de diferents cossos de l’Estat. Però diferent a les dues convocades per JUSAPOL -Justícia Salarial para los Policias- una plataforma de Guàrdies Civils i CNP que reclamaven l’equiparació amb Mossos.
La convocatòria signada per la plataforma MosSOS s’hhi troben la majoria de sindicats i associacions com el Col·lectiu Guilleries, els mossos independentistes, fins a la recent Unión de Mossos por la Constitución, que s’ha afegit a la convocatòria. Demanda laboral? Protesta política? Recuperar el poder adquisitiu dels Mossos? La resposta seria una mica de tot plegat. La famosa “tardor calenta”, doncs, ja ha començat als Mossos.
Què demanen?
Les reclamacions dels Mossos són bàsicament econòmiques i de reconeixement laboral. Una de principal, és la seva incorporació a la taula de la Funció Pública, en tant que funcionaris de la Generalitat. Per altra banda, les reclamacions econòmiques són gairebé històriques: l’equiparació salarial amb bombers i en condicions de jubilació amb altres cossos de l’Estat com Guàrdies Civils o CNP.
Inclouen en aquest paquet els vals menjador en les jornades de 12 hores de cap de setmana que a hores d’ara es paga a raó de 8 euros bruts. “On dinarem o soparem a menys de 7 euros?”, és una de les consignes. També reclamen les pagues extres del 2013 i 2014 i el pagament del Dispositiu Àgora, l’operatiu policial de l’1 d’Octubre. A la llista hi compten la compensació de les nits i els festius així com el seu impacte en la salut dels efectius.
En l’apartat de demandes laborals incorporen més dies d’assumptes personals, la recuperació del 100% del sou en la Incapacitat Laboral Transitòria, el retorn del Fons d’Acció Social, la jubilació anticipada i sobretot, “revisió del model policial” davant la manca d’efectius del cos. Afeigeixen un complement de productivitat , l’harmonització dels quadrants del cos i un pla de carrera de Seguretat Ciutadana.
Política?
La majoria de sindicats i associacions de la policia catalana s’han afegit a la concentració. Ara bé, han estat molt explícits a què la manifestació eviti qualsevol simbologia política. Fins al punt que han prohibit portar llaços grocs per evitar ser titllats d’independentistes i no portar cap mena de bandera.
En aquest sentit, la instrucció per assistir a la manifestació insisteix que els participants no portin “cap mena d’insignia que representi cap acte polític o cap sindicat ja siguin banderes o llaços”. De fet, asseguren que aquesta condició és el “punt més important que han de complir”. Així mateix asseguren que els sindicats, els “ajudaran en logística, autocars, pancartes i megafonia” ara bé insisteixen que “és una reivindicació dels mossos i no pas dels sindicats”.
Ara bé, diverses organitzacions i veterans del cos consideren que la protesta ha estat esperonada per “nacionalistes espanyols” que s’aprofiten la “bona fe” dels molts efectius i fan creure que hi ha reivindicacions laborals per amagar el motiu polític de la protesta. Per això, alguns col·lectius i sindicats s’han sumat a la protesta per controlar que aquesta no surti dels marges polítics.
Una “grip blava”, l’origen
La protesta va començar a mitjans d’agost amb l’operació Grip Blava. “Grip Blava”. Un nom que no responia a cap operatiu especial contra la delinqüència, ni de bon tros. Sinó una mesura de protesta per part d’un bon gruix de Mossos de “fer una acció de protesta concreta però contundent”. L’acció proposada era una “indisposició massiva d’agents” en un dia concret de setembre que deixi en evidència el servei diari de la policia catalana.
Així es va gestar en un xat de Telegram, amb prop de 3.000 participants indicatius del cos i batejat com a “Mossos (Reivindicació per recuperar el poder econòmic perdut)”. Els agents impulsors de la protesta van proposar indisposicions, batejada com a “grip”; en segon terme, no realitzar “ni una hora extra”; emprendre mobilitzacions -com ara fa un any i mig- o les protestes dels cossos espanyols de policia per reclamar “lequiparació” o “tallar carrers“.
La “grip” -incapacitats temporals dels agents- és la que aleshores t¡enia més adeptes. Llavors algunes veus internes del cos no amagaven certa preocupació que la iniciativa acabi reeixint perquè una “baixa massiva de Mossos” podria “ser l’excusa per tal que intervinguin els cossos i forces de seguretat de l’Estat” i, en tot cas, mostrar les febleses del servei.
La protesta es va redreçar i es va optar per encetar la campanya “No més Hores Extres” que ha estat un èxit de convocatòria en moltes demarcacions. I, finalment, s’hi va afegir, la manifestació.
