L’imam de Ripoll, Abdelbaky Es Satty, és mort. Punt i final. Aquesta és la conclusió dels tres magistrats de l’Audiència Nacional que han condemnat a 107 anys de presó els tres acusats dels atemptats del 17A a Barcelona i Cambrils. L’imam que hauria inspirat els joves a perpetrar els atemptats ha estat una de les incògnites principals de la instruccio i el judici.
De fet, l’acusació particular de Javier Martínez, defensada pels advocats Jaume Alonso Cuevillas i Agustí Carles, en van demanar la deducció d’un testimoni per certificar si l’imam era viu perquè era dubtosa la certificació de la seva mort. Una petició a la que s’hi va afegir l’advocat de Driss Oukabir. El president del tribunal, Felix Guevara, i la resta de magistrats refusen investigar en considerar que la mort de l’imam és indubitada.
La sentència dedica fins a 32 planes hiperdetalladíssimes a justificar, a través de la prova practicada, que l’imam és mort. D’entrada, amb una extensa i pormenoritzada relació de prova genètica practicada durant la instrucció que porten a concloure que el famós “perfil 2″ trobat a Alcanar i comparat amb el rastre genètic que la policia científica va poder trobar a través de suposats familiars de l’imam al Marroc. Una prova que no es va ratificar a sala per les restriccions de COVID i perquè el Marroc no permet les videoconferències en el seu sistema judicial.
La resolució també indica que els testimonis que van veure fugir un vehicle que podia ser el de l’imam la nit de l’explosió són “testimonis imprecisos”. Així mateix, dóna per bo l’atestat del Cos Nacional de Policia que el suposat vol que hauria agafat l’imam per fugir de Barcelona va ser utilitzat per una altra persona buscada per la policia belga. Així mateix, nega que l’ús d’un telèfon conspiratiu o l’ús d’una bústia morta utilitzada per l’imam. El tribunal sostè que altres persones hi podien tenir accés com el mateix Younnes Abouyaaqoub que seguia amb vida.