Incertesa total de cara a la primera Assemblea Nacional que el PDeCAT celebra a partir d’aquest divendres a la tarda al Palau de Congressos de Barcelona, i que s’allargarà fins diumenge. La direcció que comanda Marta Pascal admet que al conclave hi pot passar de tot, i algunes fonts consultades accepten, fins i tot, que l’actual direcció es pot veure abocada a un relleu. El sector crític que lideren Joan Ramon Casals, Míriam Nogueras i altres alcaldes del partit asseguren que arriben a l’assemblea enfortits. El president del Govern, Quim Torra, finalment no assistirà a la inauguració de l’assemblea, que començarà sense cap candidat a la presidència del PDeCAT, després que Carles Puigdemont hi renunciés. Sobre la taula també hi haurà l’encaix amb JxCat i amb la Crida Nacional que promou l’expresident del Govern.
La pugna entre la direcció i els crítics ha tensat la corda entre les diferents famílies del partit. Fins altes hores de la nit d’aquest dijous s’han mantingut converses a totes bandes per encarar l’assemblea, i s’espera que es reprenguin al llarg d’aquest divendres al matí. Un dels objectius dels crítics és forçar que el PDeCAT s’alineï amb la Crida Nacional, i que Pascal faci una passa enrere a la direcció. Veus del sector contrari a l’actual executiva asseguren que hi ha una candidatura alternativa preparada per a presentar-se al relleu en cas que ho vegin necessari. Els òrgans de la direcció s’hauran de votar. La proposta de Pascal és afegir les veus crítiques a una executiva que passaria de 20 a 30 membres, amb una presidència, diverses vicepresidències i una secretaria general a la qual opta l’actual coordinadora general. Els crítics, però, volen forçar un relleu a l’executiva per comandar el partit. Diversos alts dirigents del PDeCAT -amb càrrecs territorials- expliquen que el propi Puigdemont s’hauria mostrat disposat a estripar el carnet del Partit Demòcrata en cas que Pascal es mantingui al capdavant de la formació.
Diverses veus consultades es mostren confiades que el PDeCAT doni suport a la Crida Nacional que impulsen Puigdemont i JxCat -sobretot els seus independents. La manera de canalitzar-ho durant l’assemblea és modificar ‘in situ’ alguna esmena que hi hagi arribat viva, aprofitant les que puguin fer referència a la relació entre PDeCAT i JxCat, després d’un acord entre la part esmenant i el comitè redactor. Els associats votarien i triarien d’aquesta manera l’encaix del partit amb el nou espai de Puigdemont, i que compta amb el suport del president Torra i Jordi Sànchez. Sigui com sigui, la direcció que comanda Pascal confia en sortir viva de l’assemblea. Admeten que la pressió del sector de Puigdemont -i dels espais de Jordi Turull i Josep Rull, perdedors de l’assemblea fundacional de fa dos anys- és superior a la que s’imaginaven fa uns mesos, però alhora opinen que no tenen tan suport intern com fan notar. Tal com subratllen, hi hauria més dirigents enfrontats amb Pascal que no pas associats disposats a formalitzar un relleu a la direcció.
600 esmenes incorporades
L’assemblea del PDeCAT reunirà gairebé 2.000 associats en la primera assemblea nacional després del congrés de fa dos anys, en què van deixar enrere la marca CDC. El debat girarà en torn a 7 ponències marc que la direcció va enllestir a finals de juny i que les bases han esmenat. S’han incorporat i negociat més de 600 esmenes de les 1.500 que es van presentar; la resta arribaran vives a l’assemblea d’aquest cap de setmana.
La ponència política
A l’espera de l’aprovació dels documents definitius aquest cap de setmana, la proposta que va presentar la direcció per la ponència política fixa el dret a l’autodeterminació com a “bàsic i irrenunciable”. L’esborrany apel·la també a la “radicalitat democràtica” de l’1-O i proposa un procés d’autodeterminació que “faci realitat un estat català en forma de República en el marc de la Unió Europea”. En un dels punts, els redactors proposen a les bases reclamar “la llibertat política necessària” per a Catalunya “fent realitat la institucionalització republicana proposada el 27 d’octubre”. L’esborrany de ponència apunta també que s’han “d’utilitzar al màxim” tots els espais i avisa: “Sense renunciar a res, a cap dels objectius, ha arribat el moment d’estructurar una acció política possibilista que consolidi de manera progressiva els avenços cap a un nou estat”.
Sumar amb altres projectes
L’esborrany de ponència també deixa per escrit, per ara, que després de les eleccions del 21-D el PDeCAT “ha de seguir estan disposat a sumar amb altres projectes polítics per facilitar i alinear els diferents elements que facin possible l’assoliment dels objectius proposats”. Una referència clara a Junts per Catalunya, una “experiència exitosa”. Així, amb la mirada posada a la “regeneració democràtica”, l’esborrany apunta que s’ha obert ara un camí que ha de “reconnectar la política amb la ciutadania” perquè JxCat ha “fet de l’excepcionalitat, virtut. El text inicial també defensa seguir “avançant conjuntament” amb els presidents Quim Torra, Carles Puigdemont i Artur Mas: “Barcelona i Brussel·les sumen; ho farem sense deixar de lluitar a favor dels presos polítics i exiliats; ells amb el seu exemple i voluntat sumen; ho farem sumant el nostre partit amb tot allò que suposa Junts per Catalunya”.
Ampliació de la direcció
La pugna amb els crítics per al lideratge del PDeCAT passa també per introduir canvis a la direcció. I els redactors de la ponència organitzativa proposen modificacions a l’estructura que va crear el congrés fundacional. D’entrada, una ampliació de la direcció, de les 12 persones actuals a una vintena o trentena. A més, la proposta de la direcció també passa per modificar nomenclatura i funcions: proposen retornar a la figura del secretari general amb funcions executives, fixar una presidència política i plantejar que hi hagi també diverses vicepresidències –fins ara hi havia una coordinació general a mans de Marta Pascal, una coordinació organitzativa amb David Bonvehí al capdavant i una bicefàlia a la presidència –Artur Mas va renunciar-hi al gener i Neus Munté també va anunciar que feia un pas enrere. Una de les incògnites dels darrers dies ha estat, en aquest sentit, el rol que jugaran orgànicament els dirigents del PDeCAT empresonats o a l’estranger. Puigdemont ja va tancar la porta a la presidència que li havia ofert Pascal. Al seu torn, l’exconseller Lluís Puig va assegurar fa pocs dies que estaria “disposat” a assumir el mandat que sorgís de l’assemblea. La previsió és que la nova direcció ja surti escollida diumenge.
Incompatiblitats
Un altre dels canvis que defensa la direcció fa referència a les incompatibilitats de càrrecs. “Han d’existir”, afirma a la ponència inicial l’equip redactor, per garantir “independència” del partit respecte les institucions i per garantir també un relleu ideològic i generacional. “Però, malgrat tot, les incompatibilitats […] no poden, en cap cas, obviar els criteris de proporcionalitat, flexibilitat i eficiència que han d’operar en aquesta matèria”, conclou.
