La cap de llista del Partit Popular a les eleccions espanyoles del proper 28-A, Cayetana Álvarez de Toledo, ha comptat, aquest dilluns a la tarda, amb un convidat molt especial que l’ha acompanyat en un acte que ha tingut lloc al Centre Cultural Tecla Sala de L’Hospitalet de Llobregat: l’exsecretari general de Comissions Obreres, José María Fidalgo. Durant la darrera cèdada, el veterà sindicalista, ha mostrat la seva simpatia i implicació amb Unión, Progreso y Democracia, a qui va donar suport el 2011; amb la Fundació FAES de José María Aznar, amb qui va col·laborar en alguns seminaris; i fins i tot va arribar a sonar com a possible ministre de Treball amb l’arribada a Moncloa de Mariano Rajoy. Així doncs, la confluència de visió entre l’exlíder de CCOO i l’ala més dura de la dreta nacionalista espanyola no és cap novetat, manifestant-se una altra vegada en l’acte d’aquest dilluns.
Davant la presència del president del PP Català, Alejandro Fernández; i del candidat per Barcelona, Josep Bou, la marquesa de Casa Fuerte ha presentat Fidalgo com “un gran espanyol i un gran amic”, un “patriota” de qui ha elogiat la feina al capdavant de CCOO i ha recordat l’activitat de tots dos a la plataforma espanyolista Libres e Iguales i en la “defensa” de la Constitució espanyola que, des de l’inici del procés independentista català, considera “amenaçada pel separatisme”. Álvarez de Toledo ha denunciat com l’esquerra i els sindicats, en el seu parer, s’han rendit al “nacionalisme”, unint-se a les reivindicacions de l’ANC i Òmnium a favor tant del dret a l’autodeterminació com en la defensa dels drets civils i polítics dels catalans, és a dir, del que considera la submissió del sindicalisme al “classisme” i l'”elitisme” de l’independentisme, de “la rebel·lió fiscal dels rics”, en paraules de Fidalgo.
Sobre el programa electoral del PSOE, i en un homenatge involuntari a l’exconsellera de Cultura i candidata del JxCat, Laura Borràs, Álvarez de Toledo ha ironitzat afirmant que, per entendre’l, cal ser “un hermeneuta”. Per a ella, quan el PSOE parla d'”autogovern”, vol dir “premiar als colpistes” i “desamparar els constitucionalistes i els demòcrates” de Catalunya. Rient-se, també, de “l’Espanya plurinacional”, ha interpel·lat el president del govern espanyol, a qui ha volgut preguntar “quantes nacions hi ha a Espanya, senyor Sánchez?”, pregunta que ha estat resposta per un fort aplaudiment per part dels assistents. Fidalgo, per la seva banda, ha obert la seva intervenció explicant que “sóc aquí perquè crec que sóc d’esquerres”, reivindicant-se com un defensor, com la marquesa de Casa Fuerte, de “la llibertat i la igualtat”, tant ara com durant la seva etapa de líder sindical.
Els valors de la llibertat i la igualtat, ha explicat Fidalgo, han estat defensades tant per les esquerres com pels liberals. Ara, però, creu hi ha hagut una “transmutació impensable fa 40 o 50 anys”. Fent referència a la immigració dels anys 60 i 70, els qui van veure “com s’aixecava aquesta ciutat” en paral·lel a les seves reivindicacions com a treballadors, ha recordat com van integrar-se a una Catalunya que sempre havia defensat els valors de la llibertat i la igualtat i on ara s’ha produit un “daltabaix” de què ha responsabilitzat l’esquerra. Per a ell, “la condició humana té algunes constants”, com el gregarisme, les ganes de “tenir gent al voltant” i “formar part d’un grup”. Tant al País Basc com a Catalunya, ha raonat, aquesta és la raó que gent “de primera generació” es va integrar a ETA o s’ha unit “al nacionalisme” català, moviments d’arrel “totalitària” que “converteixen a l’adversari polític en enemic”.
“Això acabarà amb una rebel·lió cívica”, ha dit Fidalgo, que ha explicat, amb menyspreu, que “a mi no m’encasella ni Déu”, independentment “del que digui la premsa demà”. El president a l’exili, Carles Puigdemont, també ha rebut un dard del sindicalista, quan ha dit que ell “no s’escaparia a Brussel·les”, un tard que ha estat rebut amb un aplaudiment del públic. “L’intent d’assalt il·legal”, del 27-O, ha valorat la marquesa, “es va estavellar contra l’Estat” gràcies, entre d’altres, a la policia i la Guàrdia Civil. Ara, ha opinat, ho intentaran per la via del PSOE, una amenaça de què només el Partit Popular, en el seu parer, els pot salvar. L’única solució, han coincidit l’aristòcrata i el sindicalista, és “eixamplar la base del constitucionalisme”, fugint, també de “la colla d’Ada Colau”, que Fidalgo no considera prou “neta”.
La sintonia entre Álvarez de Toledo i Fidalgo ha estat total, fins al punt que el darrer ha dit, simplement, que tots dos tenen “molt poc a discutir” davant del que ha considerat un problema que no és jurídic sinó “moral”, un problema que ha dut Catalunya a convertir-se en “el Planeta dels Simis”. La marquesa de Casa Fuerte ha coincidit totalment amb l’exlíder de CCOO, incidint en el seu discurs contra el “tribalisme” de l’independentisme i culpant l’esquerra, particularment al PSC, de Maragall a Iceta i passant per Montilla, d'”abaixar el cap” davant del “supremacisme”. Del primer secretari del PSC, de fet, n’ha dit que marca “la política nacional del Partit Socialista Obrer ‘pressumptament’Espanyol”. A l’altra banda, en canvi, tots dos han enaltit la figura d’un rei que “defensa els valors republicans” de la llibertat, la igualtat i la fraternitat entre espanyols, en paraules de Fidalgo. Una curiosa trobada de noblesa i sindicalisme en defensa de la monarquia com a símbol del missatge de fons: la unitat d’Espanya.
