La jutgessa permet a la consellera Garriga no declarar al jutjat per la suposada desobediència al TC

Cap investigat excepte Albert Royo ha respost les preguntes sobre l'organització de l'1-O

La magistrada del jutjat d’instrucció número 13 de Barcelona ha permès a la nova consellera de Cultura, Natàlia Garriga, no declarar en la citació d’aquest dimarts a la tarda per l’organització de l’1-O i la suposada desobediència de tres resolucions del Tribunal Constitucional (TC). La jutgessa l’havia citat juntament amb una desena d’exalts càrrecs de la Generalitat i 20 més que ho faran les properes setmanes, però Garriga havia al·legat que, com a consellera, és aforada davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). Garriga no ha declarat i la resta, excepte l’exsecretari del Diplocat Albert Royo, també s’han negat a respondre.

La magistrada els ha citat a declarar a tots, malgrat que Garriga, investigada per la seva tasca quan era ex-alt càrrec d’Economia, va demanar fer-ho al TSJC i un altre investigat va al·legar que el tràmit ja estava fora de termini perquè s’havia dictat la interlocutòria de processament. En tots dos casos la magistrada no va respondre els recursos. La citació arriba després que fa unes setmanes l’Audiència de Barcelona ordenés interrogar-los per resolucions del Tribunal Constitucional que van incloure’s al procediment en resoldre’s recursos de reforma i apel·lació més tard del seu processament i per fets pels quals no havien estat interrogats.

En concret, l’Audiència va ordenar interrogar-los per la seva suposada desobediència a tres resolucions del TC entre 2015 i 2017, que anul·laven actuacions del Parlament com la d’inici del procés constituent o una partida del pressupost del 2017 reservada per a referèndums. Les resolucions del TC advertien als càrrecs públics que no les desobeïssin, però no les van comunicar directament als alts càrrecs ara investigats, sinó que es van publicar al BOE.

A banda de Garriga, aquest dimarts estaven citats Albert Royo, Antoni Molons, David Palanques, Frederic Udina, Joan Manel Gómez Sanz, Josué Sallent, Marta Garsaball, Rosa María Rodríguez Curto i Teresa Prohías. A l’entrada de la Ciutat de la Justícia els han acompanyat la presidenta del Parlament, Laura Borràs, els consellers Josep González Cambray, Tània Verge i Laura Vilagrà, les exconselleres Meritxell Serret i Alba Vergés, la portaveu d’ERC, Marta Vilalta, la presidenta de l’ANC, Elisenda Paluzie, el vicepresident d’Òmnium Marcel Mauri, i altres càrrecs polítics d’ERC i JxCat. Tots els investigats han entrat alhora a la sala per ordre de la jutgessa, cosa molt poc habitual, i s’han negat a declarar, excepte Royo que, a preguntes de la seva advocada, ha explicat que està sent investigat per fets molt similars i les despeses del Diplocat al jutjat d’instrucció número 18 de la capital catalana. En dues properes sessions també estan citats a declarar altres ex-alts càrrecs com els directors de TV3 i Catalunya Ràdio, Vicent Sanchis i Saül Gordillo, Joaquim Nin, Jaume Clotet, Josep Ginesta, Francesc Sutrias, Aleix Villatoro, Amadeu Altafaj, Pablo Raventós, Núria Llorach o Ignasi Genovès.

L’Audiència, tot i ordenar les noves declaracions, va mantenir intacta la interlocutòria de conclusió de sumari dictada el 8 de setembre de 2020 per la magistrada titular del jutjat. A més, el tribunal ordenava transcriure les declaracions d’investigats i testimonis a instrucció i confirma l’arxivament de la causa contra 19 persones inicialment investigades. En aquesta fase l’Audiència només pot examinar l’adequació dels fets i els tipus penals tal i com estan en les ordres de processament d’instrucció i les resolucions que ho integren, és a dir, de les interlocutòries de 4 d’abril de 2019, 6 juny de 2019, 25 de novembre de 2019 i 8 de setembre de 2020. En aquesta fase processal, immediatament anterior a la celebració de judici, el tribunal no pot conèixer sobre el fons de l’assumpte, la seva anàlisi és d’adequació formal i jurídica del que contenen resolucions ja dictades.

A més de les peticions realitzades per l’Advocacia de l’Estat, i estimades pel tribunal, també la resta de parts van traslladar a la sala la seva posició respecte a l’escrit de conclusió de sumari. En essència, la fiscalia va interessar la seva revocació per tal d’ampliar els processaments; transcriure les declaracions prestades en seu judicial per investigats, processats o no, i per testimonis; transcripció literal de converses telefòniques incorporades a la causa; incorporar documentació de la causa pel 1-O d’un processat que inicialment ho va estar a Instrucció 13 i posteriorment a la sala civil i penal del TSJC en obtenir l’aforament que obligava al canvi d’òrgan competent; i documentació de Mossos d’Esquadra. L’acusació popular de Vox, per la seva part, va mostrar la seva conformitat amb la interlocutòria de conclusió de sumari. Les defenses dels processats van interessar el sobreseïment de la causa “per considerar bé que els fets no són constitutius de delicte, bé que no concorren indicis de la participació dels processats”.

Respecte de les peticions de fiscalia, l’Audiència va dictaminar que tres processats siguin preguntats per un aspecte concret no inclòs en la interlocutòria de processament; la transcripció de declaracions d’investigats processats i testimonis per tal d’afavorir la gestió de la causa, no així de les converses telefòniques, que podran ser proposades com a prova i serà aleshores quan s’admetin o no i siguin utilitzades en vista pública degudament referenciades encara que no transcrites. El tribunal desestima la petició d’informació procedent de la causa al TSJC i sí que considera oportuna la petició d’una concreta referència documental als Mossos d’Esquadra.

La secció 21 va desestimar les peticions de sobreseïment realitzades per les defenses d’investigats processats perquè, en directa referència a les exigències que recull la LeCrim, “en aquest moment, no és competència del tribunal procedir novament a la revisió de les resolucions dictades en fase d’instrucció”. No obstant això, en relació als investigats no processats, sí ha considerat la sala que procedeix el seu sobreseïment provisional. “No té cap sentit esperar que es retorni novament la causa per part d’Instrucció 13 per a acordar i diferir en el temps una situació processal que procedirà en qualsevol cas i amb independència de la puntual revocació per quan ja s’ha constatat durant la recerca dels fets pels quals han estat investigats, l’absència d’indicis de criminalitat en relació”.

Nou comentari