Cop de porta a la petició de juristes catalans Drets de retirar la candidatura de Falange de les eleccions a la Comunitat de Madrid del 4 de maig. Segons la resolució, a la qual ha tingut accés El Món, segons la Junta Electoral Provincial de Madrid no es pot alterar la llista electoral de Falange per no “s’han apreciat defectes en els candidats Manuel Andrino i Jesús Fernando Fernández Gil, condemnats a tres anys de presó per l’atac a Blanquerna per sentència ferma, ja ratificada pel Tribunal Suprem. La Junta assegura que “no s’han detectat defectes a la candidatura”.
Segons la JEM, “no s’acredita que els citats senyors, es trobin complint una pena privativa de llibertat per sentència ferma o que estiguin privats del dret a sufragi passiu per sentència ferma”. Un argument que ha despertat més que “perplexitat” a l’entitat Drets que va interposar la queixa. “És increïble, la Loreg reclama sentència ferma no que es compleixi la pena, amb el president Quim Torra ni van esperar que fos ferma”, assegura en declaracions a El Món, el portaveu de Drets, Sergi Blàzquez. “La LOREG parla de sentència ferma, no que s’hagi complert”, argüeixen des de Drets.
El Tribunal Constitucional va suspendre el compliment de la pena, un cop va ser constituïda i proclamada la candidatura, pel que seguint el criteri Torra, haurien d’estar apartats com a candidats. Des de Drets, però emfatitzen el fet que la JEM al·legui que no s’ha acreditat un fet que “és públic i notori” i “com deia el recurs, si té algun dubte hauria de demanar testimoni de la sentència”.
L’entitat Drets va posar en coneixement el passat 9 d’abril de la Junta Electoral Central i de la Junta Electoral Provincial de Madrid que els candidats en el número 1 i 8 de la candidatura de la Falange Espanyola i de las JONS a les eleccions a l’Assemblea de Madrid del proper 4 de maig són inelegibles perquè han estat condemnats amb sentència ferma. La candidatura, per tant, no podia ser proclamada amb aquests candidats per incompliment de la Llei Orgànica de Règim Electoral General. Això ja no es pot rectificar, per la qual cosa el que cal fer, segons Drets, era retirar la candidatura sencera. La Junta no només no dóna la raó a drets sinó que, a més, barra el pas a qualsevol altre recurs. Però l’entitat no s’arronsa i presentarà recurs a la Junta Electoral Central.