El 20 de setembre de l’any passat, la Guàrdia Civil va confiscar per ordre del Jutjat d’Instrucció número 13 de Barcelona 9.894.350 de paperetes pel referèndum i 5.903 sobres amb documentació electoral i obtenir el llista de col·legis electorals de l’1-O. Una requisa que va suposar un ampli dispositiu de la Guàrdia Civil, amb seguiments i números de telèfons de diputats i membres del Govern punxat. Una situació que contrasta amb la inviolabilitat penal dels diputats i les acusacions d’espionatge polític dels Mossos de les darreres setmanes esperonats per Ciutadans i PP.
Segons l’atestat de la Guàrdia Civil lliurat al magistrat instructor de la causa contra l’1-O, Pablo Llarena, es va seguir el rastre de les paperetes i del llistat de locals preparats pel referèndum fent seguiments a càrrecs de l’administració i punxant telèfons de diputats i consellers com Toni Comin o Marta Rovira.
L’atestat detalla el seguiment, amb fotografies incloses, de la directora de Serveis de la Generalitat, Natàlia Garriga, i del director general de Patrimoni Francesc Sutrias, encarregats de buscar naus per custodiar les paperetes de l’1-O. Un cop localitzada la nau on pressumptament es guardava el material electoral a Bigues i Riells, el seguiment es va anar ampliant amb vigilància dels moviments dels diputats que s’acostaven a la nau amb la identificació dels seus vehicles particulars des del dos de setembre fins el dia de l’entrada i escorcoll, el 20 de setembre.
Així la Guàrdia Civil va vigilar els moviments dels diputats de JxSí, per la banda d’ERC, com Gerard Gómez del Moral, Chakir El Honrani Lesfar o Ferran Civit. Posteriorment van afegir a la investigació, el diputat d’ERC a Madrid, Joan Capdevila per esbrinar el seu paper en l’elecció de col·legis electorals. Entre els identificats també hi consta Quim Torra, actual diputat de JxCAT i que la Guàrdia Civil vinculava a Òmnium.
