La Generalitat concedirà la Medalla d’Or a Arcadi Oliveres

L'Ajuntament de Sant Cugat va atorgar-li la setmana passada el títol de fill predilecte de la ciutat

El Govern de Pere Aragonès concedirà la Medalla d’Or a títol pòstum a l’economista Arcadi Oliveres. Així ho ha anunciat avui el president de la Generalitat durant l’homenatge que se li ha realitzat al Claustre del Monestir de Sant Cugat. Fa tot just una setmana l’Ajuntament de Sant Cugat va atorgar-li el títol de fill predilecte de la ciutat. Aragonès ha destacat els valors i l’optimisme d’Oliveras, així com les “llavors que va sembrar d’esperança, compromís i inconformisme”. El president també ha convidat a “tenir present el mestratge de vida” d’Oliveras “en les decisions i compromisos que hem de fer tots al llarg de la nostra vida, tant de forma individual com col·lectiva”.

Defensor de la teoria econòmica del decreixement i autor de nombroses obres de divulgació sobre les relacions entre nord i sud, el comerç internacional, el deute extern o l’economia de defensa, Oliveres havia col·laborat amb diferents moviments socials cristians. L’any 2013 va crear, al costat de la monja Teresa Forcades, la plataforma per la independència Procés Constituent amb la qual preveia presentar-se a les eleccions al Parlament.

Nascut el 1945 a l’Esquerra de l’Eixample, Oliveres havia estat tota la vida vinculat a moviments associatius i polítics. Llicenciat en econòmiques per la Universitat de Barcelona, es va doctorar amb una tesi sobre l’economia de defensa i va començar a impartir docència a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). En l’època d’estudiant va estar vinculat a moviments clandestins antifranquistes com ara el Sindicat Democràtic d’Estudiants. També va participar en la ‘caputxinada’ del 1966, assemblea clandestina d’estudiants celebrada a l’església dels Caputxins de Sarrià, sota el setge policial, i a l’assemblea de Catalunya.

El maig del 1968 el va processar el Tribunal d’Ordre Públic i va ser jutjat per reunió clandestina, en un judici del qual en va resultar absolt. El 1969, després de la mort del seu pare, Oliveres va haver d’agafar les regnes de l’empresa familiar, dedicada a la fabricació de suro i a la instal·lació d’aïllaments, en plena crisi del sector. Després d’uns anys es va veure obligat a fer fallida i liquidació de l’empresa, el 1978.

Va participar en l’incipient associacionisme veïnal i el 1974 va començar a militar a Pax Christi, una organització internacional catòlica dedicada a la promoció de la cultura de la pau i la reconciliació entre els pobles, que arribaria a copresidir al costat de Frederic Roda i Àngel Colom. L’organització va fer campanya contra la pena de mort en els últims anys del franquisme i va participar en les marxes populars que reclamaven ‘Llibertat, amnistia i Estatut d’Autonomia’. En una d’aquestes marxes, prohibides pel govern, Oliveres va ser detingut durant tres dies per la Guàrdia Civil.

L’any 1981 va començar a militar a Justícia i Pau, a partir d’un encàrrec de l’aleshores president de l’entitat Joan Gomis per elaborar un informe sobre el 0’7% del PIB d’ajut al desenvolupament. L’any 1986 en va ser nomenat vicepresident i el 2001 president, després de la mort de Gomis. Del 1986 al 1999 va ser vicepresident de la Comissió General de Justícia i Pau d’Espanya, que aplega les comissions i associacions espanyoles de Justícia i Pau. Del 1999 al 2003 també va presidir aquesta entitat.

Algunes activitats que van comptar amb la participació destacada d’Oliveres van ser la campanya en favor del 0,7% (1981-82), la primera campanya en favor de l’Objecció Fiscal a la despesa militar i la constitució de l’Assemblea d’Objectors Fiscals (1983), o la campanya contra la llei reguladora de l’objecció de consciència i en suport de la insubmissió (1984). També va fer campanya contra l’ingrés d’Espanya a l’OTAN (1986) i va cofundar la Xarxa Europea Contra el Comerç d’Armes. A més va tenir part activa en les mobilitzacions contra la primera guerra del Golf (1991) i contra la guerra de l’Iraq (2003), en la campanya per la cancel·lació del deute extern (1999) o en la promoció de la banca ètica a Catalunya.

L’any 2004 va ser elegit president de la Federació Catalana d’Organitzacions Internacionalment Reconegudes, que promou la presència internacional d’entitats catalanes. També l’any 2004 va ser nomenat per l’aleshores alcalde de Barcelona Joan Clos, membre del Consell de la Ciutat de Barcelona. També va presidir diverses associacions sense afany de lucre com el Consell Català del Foment de la Pau o la Federació Catalana d’ONG per a la Pau.

Pel que fa a la vinculació política, el 2013 va crear Procés Constituent al costat de Teresa Forcades, moviment organitzat a través d’assemblees locals i sectorials que reclamava un procés per permetre que el poble català decidís “de forma democràtica i pacífica” quin model d’estat i de país volia.

Comentaris

    Català 05/06/2021 10:09 am
    Quan fou mort el combregaren.
    fat boy 05/06/2021 9:34 am
    Kumbaia Deu meu, kumbaia...
    Doctor Strangelove 05/06/2021 8:15 am
    Un watermelon cristià! Al pas que anem aviat li donaran aquesta medalla a algun homeless! Doc.
    ERCatolicisme i miseria 05/06/2021 6:53 am
    Per la cara del nen? Aragonesets un puto Franco. Aquesta vulgaritat, que ha treballat molt poc, no cal honorar. Impostos per honorar ganduls, quin franquisme sotanero d'ercatolics

Nou comentari