La fiscalia s’ha oposat als indults dels presos independentistes condemnats per l’1-O perquè no aprecia raons de “justícia, equitat o utilitat”, segons els informes que ha remès el mateix ministeri públic. Els fiscals de sala també recorden que no avalen un indult parcial, ja sigui reduint les penes de presó o bé substituint-les per penes d’inhabilitació. Segons els fiscals cal tenir present “l’enorme gravetat dels fets i la proporcionalitat de les penes imposades”. De fet, considera que la manca “d’acatament a la legalitat” indica que els presos polítics ho tornarien a fer. Així mateix, avisa a Manuel Marchena que amb la sentència es va quedar curt i que ara no rebaixi una condemna que per la fiscalia no va ser prou a través d’un indult.
Pel ministeri públic, “en qualsevol cas, sembla obvi que una de les condicions mínimament exigibles per al seu atorgament és la constatació d’una acceptació manifesta de la responsabilitat pel delicte comès i el decidit propòsit de no reincidir com mostres d’acatament a la legalitat conculcada“. “Cap d’aquestes circumstàncies s’ha acreditat en el present cas”, conclou.
Els fiscals també avisen a Manuel Marchena i la sala penal que no admetin l’indult perquè la sentència ja va ser prova tova. “Tot i que el tribunal hagi considerat finalment que els fets comesos no van tenir suficient eficàcia lesiva per a l’ordre constitucional, és la veritat que el mateix relat de fets provats acredita un cert desbordament dels contorns legals propis de la sedició i la incursió dels mateixos en l’execució d’alguns dels elements típics de la rebel·lió (alçament públic, violència, declaració d’independència, derogació de la Constitució, etc.)”, critiquen els fiscals de sala.
Per altra banda, els fiscals entenen que la pena imposada ha estat “benigna” dins la gravetat dels delictes pels que se’ls ha condemnat. “L’aplicació per la sentència de les regles del concurs medial de delictes”, escriuen, “ha permès a la pràctica que la resposta punitiva hagi estat molt més benigna, ja que el delicte de malversació ha quedat absorbit pel de sedició (com si d’un concurs de lleis es tractés), de manera que si la punició de tots dos delictes s’hagués fet separadament les penes mínimes de presó haurien estat de 10 anys per la sedició i de 6 anys per la malversació de fons públics, i les penes mínimes d’inhabilitació absoluta
haurien estat de 10 anys per la sedició i de 15 anys per la malversació”.
“Això vol dir que una pena única de 13 anys de presó i el mateix període d’inhabilitació absoluta per dos delictes mai podrà ser considerada com desproporcionada si valorem en els seus justos termes el notable increment del desvalor antijurídic que suposa l’execució conjunta de ambdues accions, així com la pluralitat de béns jurídics que han resultat agredits“, conclouen.
Més informació en breu
Més informació en breu
