La Fiscalia acusa el tribunal alemany d’intromissió en la jurisdicció espanyola

El Ministeri Públic també opina que el Tribunal Regional Superior de Schleswig-Holstein ha incomplert el marc jurídic comunitari que regula les euroordres

 

La Fiscalia espanyola ha acusat el Tribunal Regional Superior de Schleswig-Holstein d'”incomplir el marc jurídic europeu” que regula les euroordres en acceptar l’extradició del president Carles Puigdemont només per malversació i no per tots els delictes pels quals era reclamat, és a dir, també per rebel·lió i sedició. En examinar els fets pels què el jutge Pablo Llarena reclama l’entrega de Puigdemont, el Ministeri Públic opina que el tribunal alemany “ha assumit les funcions d’enjudiciament legalment atribuïdes a la Sala penal del Tribunal Suprem, produint-se una indeguda intromissió en la jurisdicció dels tribunals espanyols”. Així ho ha manifestat la Fiscalia en l’escrit que ha presentat davant la Sala penal del Suprem per oposar-se a la posada en llibertat dels processaments en la causa del procés sobiranista, que es troben a la presó provisional i que han demanat una vegada més la seva excarceració fins al judici.

 

A l’escrit, el Ministeri Públic considera que la decisió presa pels jutges alemanys pel que fa a Puigdemont “mai pot ser un argument a valorar” pel Suprem, ja que, al seu parer, el tribunal de Schleswig-Holstein “ha actuat incomplint el marc jurídic europeu que regula l’ordre europea de crida i cerca”. En aquest sentit, recorda que la decisió marc que regula les euroordres estableix que “una vegada constatada la doble incriminació dels fets, l’Estat d’execució -en aquest cas, Alemanya- no haurà de tenir en compte els elements constitutius del delicte ni la concreta qualificació del mateix per resoldre sobre la decisió d’entrega”. “Sembla que l’òrgan judicial alemany ha ignorat la citada previsió normativa, ja que la resolució denegatòria de l’entrega per rebel·lió es produeix després d’analitzar, examinar i valorar els elements específics que integren el delicte de rebel·lió, en particular la concurrència de la violència, per concloure que en el cas concret, malgrat reconèixer que ha existit violència, considera que no s’ha constatat un grau de violència suficient per posar en perill l’ordre constitucional espanyol”, afirma l’escrit.

Nou comentari