El Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI) va publicar el passat mes de febrer, i per primera vegada, una guia per combatre la desinformació al ciberespai. Una mena de manual redactat pel Centre Criptològic Nacional que ofereix un decàleg de seguretat per prevenir als ciutadans de les “fake news”. Literalment, per fomentar l’autoprotecció pels usuaris de mitjans digitals “primera i última víctima de les guerres de comunicació” entre estats o organismes subnacionals.
En aquest informe, s’alerta contra les campanyes de desinformació que generen aquest fakes i el riscos que poden geenrar en societats, democràcies o ecnomies consolidades. Com exemples, en aquest informe el CNI posava la voràgine informativa de va generar el referèndum del Primer d’Octubre. De fet, embolica a mitjans russos en la difusió de notícies que responien a arquetipus de manipulació que podien arribar a fer creure que “hi va haver persones mortes durant el Primer d’Octubre a Catalunya”.
De fet, concreten una notícia de Russia Today molt compartida a les xarxes com a paradigma de com es fabrica una fake news. Una mena de base per recomanar al ciutadà que analitzi la font de la qual provenen les notícies, sobretot si tenen com a origen plataformes no tradicionals amb escassa transparència, i adverteix també contra els “cops de pantalla” que no incloguin l’enllaç a la informació concreta. És a dir una mena recomanacions de com evitar la manipulació informativa i la seva influència política i social.
El fet que es posi com exemple el referèndum, segurament té a veure la ferida que té el CNI amb Catalunya. Van ser els serveis d’intel·ligència que van assegurar a la Moncloa que no hi havien urnes. Ara bé, en canvi no fa cap mena de referència a l’ús de les xarxes per parts de partits d’extrema dreta o les armes cibernètiques que utilitzen fora dels mitjans de comunicació convencionals aquestes formacions. Tot i ser del febrer, gairebé tres mesos després de les eleccions andaluses, no fa cap esment al poder de les xarxes per fer eclosionar un partit. De fet, l‘informe de prevenció no ha servit per evitar que l’agenda política de les eleccions espanyoles estigui marcada per un partit extraparlamentari que utilitza aquests mecanismes de comunicació.
