La previsió d’una investidura de Carles Puigdemont, tal i com avui ha anunciat el president del Parlament, Roger Torrent, ha obert la caixa dels trons de les especulacions jurídiques a la cambra catalana. “Podem entrar en una dimensió desconeguda”, apunten fonts del Parlament a El Món en analitzar la situació d’una investidura suspesa -que no anul·lada- pel Tribunal Constitucional. Una investidura suspesa podria impedir una nova investidura d’un altre candidat fins arribar als dos mesos necessaris per dissoldre el Parlament, convocar noves eleccions i allargar el 155.
Les situacions que es contemplen són diverses. En primer terme, JxCAT continua decidida a realitzar una investidura a distància. Un plantejament que encara ERC no veu clar. Tot i això, una de les possibilitats que agafa més força darrerament és realitzar un debat d’investidura sense discurs del candidat però sí dels grups parlamentaris i que es procedeixi a la votació.Sia quina sia la fórmula utilitzada per procedir a votació, els serveis jurídics contemplen dues possibilitats: una impugnació de la convocatòria i un recurs per impugnar la investidura ja votada.
En primer terme, una impugnació davant el Tribunal Constitucional a la resolució de la Mesa que convoca el debat d’investidura amb un candidat no presencial. Això podria implicar una decisió de suspensió cautelar de la convocatòria per part del Tribunal Constitucional i una posterior resolució d’anul·lació de la decisió a més o menys celeritat.
Una opció, però, que perd gas donat que la convocatòria d’un debat d’investidura no és una decisió personal dels membres de la Mesa sinó que és un automatisme parlamentari, regulat pel Parlament, l’Estatut d’Autonomia i la Llei de Presidència de la Generalitat. Per tant, els que contemplen aquesta situació entenen que el Constitucional, com organisme que decideix suspendre o anul·lar la convocatòria del ple, hauria d’explicar com s’hauria de procedir i si corren els terminis.
Amb la investidura votada
En canvi, entre JxCAT, ERC i fonts parlamentàries apunten que si la investidura s’ha votat i surt escollit Carles Puigdemont, vol dir que la investidura “s’ha perfeccionat”. Així, si el Constitucional suspenguès aquesta “investidura perfeccionada”, no es podria presentar una nova investidura amb un altre candidat fins que el mateix TC no decidís si anul·lar-la definitivament o bé, que decidís, improbablement, donar-li validesa constitucional.
“Si el Tribunal Constitucional resolguès ràpid, cap problema; però si triguès fins als dos mesos, podríem entendre que ha transcorregut el termini de dos mesos inexorables des de la primera investidura fallida que ens abocaria a noves eleccions i, per tant, allargar uns quants mesos més l’aplicació del 155 sobre la Generalitat”, detallen fonts del Parlament. Altres fonts jurídiques, però recorden que la Llei 13/2008 de Presidència de la Generalitat permetria “pensar que es podrien fer noves consultes, però no està del tot clar”.
Una tercera via de pensament, és que el Constitucional resoldria ràpid -abans dels dos mesos- perquè “podria ser jurídicament contraprudent perllongar una situació de bloqueig institucional”. En aquest supòsit, es podria realitzar un altre debat d’investidura perquè el realitzat ja estaria anul·lat.
Tant les formacions com fonts jurídiques del Parlament consultades insisteixen que en qualsevol cas, la resolució del Constitucional de suspensió hauria d’explicar si corren o no corren els terminis legals i les seves conseqüències. “Si volen saltar-se un automatisme, ho hauran d’explicar”, remarquen les mateixes fonts.
