La CUP està avesada a sotmetre a votació decisions binàries, transcendents per a la política catalana però també per a la línia política d’una formació polièdrica que, a més de tenir un sistema assembleari molt avançat, pivota sobre una concepció de l’activitat política prou allunyada dels partits més convencionals, que es presenten a les eleccions amb una clara vocació d’assolir el poder. La CUP i les formacions polítiques que integren la plataforma electoral amb què s’ha presentat a les eleccions al Parlament des de l’any 2012 celebren aquest dissabte un Consell Polític ordinari –amb periodicitat mensual, l’òrgan màxim de presa de decisió entre assemblees nacionals es reuneix per abordar qüestions organitzatives i estratègiques- en què se sotmetrà a debat, però no a votació, un document referent a les negociacions després del 14F, que prèviament han debatut les assemblees territorials.
Es tracta d’un document en què la CUP posa sobre la taula la possibilitat d’assumir responsabilitats institucionals, bé entrant a formar part d’un executiu independentista, bé ocupant un lloc a la Mesa del Parlament, que podria ser també la presidència de la segona institució del país si en les negociacions es posés sobre la taula aquesta possibilitat. “El paper de la Mesa del Parlament és important per tal de fer front als atacs del TC a la sobirania del Parlament. Pels resultats obtinguts en les eleccions ens correspon un lloc a la Mesa. D’acord amb la nova correlació de forces, hauríem de plantejar l’assumpció de la presidència de la Mesa del Parlament”, es pregunta la formació, que també formula la pregunta de “en quin grau hauria d’assumir responsabilitat en clau institucional i en funció de quins acords?”.
En aquest escenari, la CUP es troba en una cruïlla que marcarà el seu futur. El seu projecte polític s’enforteix justament si continua mantenint-se a l’oposició i marcant un perfil propi molt clar, tot i permetre la investidura d’un president independentista com ha fet en les legislatures de Puigdemont i Torra, o per contra, la CUP serà més forta si assumeix responsabilitats institucionals –al Govern o al Parlament- i s’implica de forma directa en el redreçament del full de ruta i l’impuls d’un nou cicle de mobilització al carrer i a les institucions? Què significa el creixement que han donat les urnes en nombre d’escons a la formació anticapitalista, que ha fet el sorpasso als Comuns? Parlem amb portaveus d’Endavant-OSAN, Poble Lliure i Arran, les tres organitzacions polítiques amb més pes dins de la CUP, per analitzar els camins que s’obren en una organització que una dècada després d’entrar al Parlament ha de prendre una decisió que de ben segur que marcarà el seu futur.

Endavant-OSAN: no a la institucionalització, però sense tancar la porta
Tot i que quan se sotmeti a decisió qualsevol decisió només es podran intuir les majories, perquè a banda dels grups de més pes a la CUP hi ha la militància no adscrita i hi pot haver canvis de darrera hora segons com hagin avançat les negociacions, les posicions de sortida fan preveure que el salt a les institucions amb responsabilitats toparà amb posicions enfrontades. “Pensem que la CUP té un paper important d’exercir una oposició d’esquerres i independentista a un govern que es veurà forçat a retallar serveis públics i drets socials, perquè la gestió de la crisi per part d’Espanya i de la UE va en la línia de retallar drets socials i col·lectius. Per tant, la CUP no ha d’entrar a gestionar la misèria, sinó que ha de proposar un projecte clarament rupturista amb l’Estat i l’ordre capitalista i patriarcal que ens venen”. Així argumenta a El MÓN el portaveu d’Endavant-OSAN, Lluc Gayà, la posició de la formació política, que insisteix que a més, cal ser a l’oposició perquè “la via per fer la independència no es pacta amb l’Estat, ni és tampoc passar de la llei a la llei perquè un parlament proclami la independència, i tampoc perquè hi hagi un 51% dels vots. Es tracta d’imposar la tesi que la independència és l’única via per donar dignitat als Països Catalans”, conclou Gayà.
Ara bé, Endavant-OSAN reconeix que estar a l’oposició pot tenir un cost electoral, “si una part de l’electorat ens ha votat per formar part del govern independentista”. I la porta està totalment tancada? Lluc Gayà creu que no: “Si parlen de nacionalització de sectors estratègics, d’una sanitat 100% pública i de mesures per aturar els desnonaments, potser estem disposats a parlar d’escenaris, però a hores d’ara no hi ha res d’això i sí que hi ha repressió al carrer contra independentistes”. Endavant-OSAN recorda que “la CUP ja ha avalat governs que es basaven en titulars i que després es convertien en renúncies”, de manera que “per votar un govern cal que hi hagi compromisos reals”. I sobre entrar a la Mesa, es pregunta “per a què, si hi ha un plantejament rupturista per fer des del Parlament, aleshores la CUP no hi ha de renunciar, però si es per tenir una cadira de poder i per gestionar debats parlamentaris estèrils, no cal”, conclou Gayà.

Poble Lliure aposta per una institucionalitat republicana
La formació més procliu a la implicació de la CUP en la governabilitat del país, i per tant, a rubricar un acord amb ERC i JxCAT, és Poble Lliure, que de fet, forma part de l’executiva del Consell per la República. La formació és clara i encomana a la CUP “la responsabilitat d’aprofitar el mandat que ens han donat els resultats, no només a la CUP, sinó amb un 52% dels vots donant suport a una majoria independentista. I aixo vol dir anar a màxims contribuint a la formació d’un nou Govern que presenti un programa polític basat en un rescat social, un pla de desconnexió amb l’Estat que culmini amb un referèndum d’autodeterminació amb reconeixement internacional el 2025, la lluita per l’amnistia i el final de la repressió i el retorn dels exiliats i la reconstrucció nacional dels Països Catalans”, assenyala el portaveu de Poble Lliure, Guillem Fuster. I anar a màxims, insisteix Fuster, “vol dir que si s’arriba a un acord en aquestes línies, la CUP ha de formar part del Govern”. A més, apressa a “contribuir a la consolidació d’estructures d’institucionalitat republicana paral·lela com la que promou el Consell per la República”. A més, Poble Lliure també insta la CUP a dissenyar un cordó sanitari contra l’extrema dreta i a consolidar el creixement de la unitat popular.
Arran: no radical a les cadires de poder
“El principal paper de la CUP a les institucions ha de ser augmentar el conflicte amb l’Estat i a la vegada treure caretes, és a dir, revelar quin és el posicionament real dels diversos agents sobre qüestions com la independència, el feminisme o l’ecologisme per poder evidenciar que, més enllà de la retòrica i les polítiques reformistes, els projectes de tots aquests partits no proposen una transformació real i profunda de la societat actual”, alerta l’Adriana Roca, portaveu d’Arran, que s’oposa sense matisos a la institucionalització de la CUP. En aquest sentit, remarca que la CUP no pot pretendre fer aquesta “transformació radical” en solitari, sinó que “necessita tota l’Esquerra Independentista i el Moviment Popular per garantir que aquest conflicte i la construcció d’un contrapoder des de la institució no acabarà sent paper mullat o caient en la lògica del mateix sistema, sinó que tindrà la capacitat de transformar-lo i crear un sistema nou”, argumenta la portaveu d’Arran, que creu que la CUP ha dur a terme la seva acció al carrer, “fent d’altaveu d’aquesta Esquerra Independentista i Moviment Popular per tal de generar consciència al carrer”.