La Comissió Europea reconeix que té una tasca pendent amb els joves, que “tenen menys interès en la Unió Europea, la veuen massa burocràtica i política”, segons admet a l’ACN el portaveu comunitari Daniel Ferrie. El repte és intentar capgirar la tendència amb la Conferència sobre el Futur d’Europa, una iniciativa de Brussel·les per debatre el futur de la Unió, i on un 47% dels europeus creu que “els joves haurien d’estar implicats activament”, segons l’Eurobaròmetre.
oves provinents de diversos contextos i situacions expliquen a l’ACN com entenen la Conferència sobre el Futur d’Europa i plantegen que pot ser una “oportunitat” per reduir la distància entre ells i les institucions de Brussel·les. Estructurant-se al voltant de panells ciutadans, actes presencials i online, xerrades, tallers i una plataforma digital, que ja estan en marxa i s’allargaran fins a l’abril de 2022, la Conferència sobre el Futur d’Europa vol ser el camí perquè “tothom se senti escoltat a Europa”, afirma el representant de la CE, Daniel Ferrie.
Segons ell, els esdeveniments que havien fet abans estaven massa “centrats en la bombolla de Brussel·les”, així que ara l’objectiu és “anar més enllà d’això, arribar a la majoria silenciosa”.
Dins d’aquesta majoria silenciosa s’hi podrien incloure, entre d’altres, una gran part dels joves europeus. El representant europeu afirma que els joves “tenen el rol més important a la UE”, i des de les institucions europees intentaran que “totes les veus siguin escoltades”. “Absolutament tot està sobre la taula”, assegura el portaveu de la CE.
Veus joves dins les institucions
Però encara que el jovent sigui un dels sectors més difícils per comunicar-s’hi, hi ha un gran nombre de joves arreu dels Estats membres que comparteixen un gran interès per la UE i els seus valors. Aquest és el cas de Janice Chantre (25), una jove portuguesa que està treballant al Parlament Europeu gràcies a les beques Schumann que ofereix la institució. “Crec que aquesta és una oportunitat que ens estan donant les institucions europees per tenir alguna cosa a dir, sobretot després de la pandèmia”, afirma la jove becària sobre la Conferència.
“Aquesta pandèmia ens ha robat oportunitats laborals, moments amb els nostres amics i familiars, i ara tenim l’oportunitat de dir la nostra i que ens escoltin”, assegura la Janice. “Com a persona jove, a vegades em sento mal entesa, i crec que és força comú entre els joves, així que la Conferència la veig com el moment oportú per canviar això”.
Àlex Villaluenga (23) és un estudiant madrileny que també està aprofitant la beca Schumann de l’Eurocambra. Ell veu més positivament l’opinió dels joves sobre la UE. Segons explica, la Conferència sobre el Futur d’Europa “forma part d’un camí que ja es va iniciar en les darreres eleccions al Parlament Europeu, on la franja dels joves, d’entre 18 i 30 anys, va ser en la que es va observar un major augment de participació”.
Ell està directament implicat amb les institucions europees, però segueix apostant per què tots els joves també hi trobin una implicació més rellevant. “S’ha de buscar que la participació dels joves sigui central i transversal. En aquest sentit, la Conferència pot marcar un abans i un després, sobretot en aquesta falta de legitimació democràtica de la qual sempre s’ha acusat la UE”, afirma.
Ambdós joves coincideixen, però, en la importància dels programes que té la UE dedicats especialment als joves. Els programes de mobilitat com l’Erasmus o els voluntariats europeus “han fet que molts joves, en trobar-se fora del seu país i connectar amb altres joves europeus, vegin en realitat de què va tot això de la Unió Europea”, assegura l’Àlex.
“Saber que tinc el dret d’estudiar, treballar i viure com una ciutadana nacional a qualsevol Estat membre de la Unió Europea és el que em fa sentir que formo part de la UE”, explica la Janice.
De fet, un altre punt de vista que comparteixen ambdós becaris Schumann és el convenciment que el sentiment de pertinença a la UE anirà en augment en els anys que venen. La jove portuguesa està convençuda que forma part de la generació que “canviarà la percepció de pertànyer a la UE únicament per motius polítics i econòmics, la que anirà més enllà”. Per la seva banda, l’Àlex preveu una “Unió Europea amb més competències que les que té ara, més compacta, que planti cara al repte migratori d’una vegada per totes”.
