Podríem considerar que és un empat. Com a mínim, un empat tècnic. Aquest és el resultat de la primera volta de la batalla que manté l’exvicepresident del Parlament, Josep Costa, i el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya arran de la instrucció judicial per desobediència per la querella presentada per la Fiscalia. Costa va encetar una batalla legal amb el Tribunal per tal que li comuniquessin tots els escrits i diligències en català. El resultat final: li envien les resolucions judicials bilingües, és a dir, en castellà i català alhora.
El cas va començar el 22 d’abril, just el dia abans de la provisió de la querella de la fiscalia contra la Mesa. Va ser el dia en què Costa va demandar, amb un escrit dirigit al TSJC, l’ús de la llengua pròpia de Catalunya “en totes les comunicacions o resolucions” que l’afectessin. En l’escrit, al qual ha tingut accés EL MÓN, de 10 de juny, Costa retreia al tribunal que, de les set provisions comunicades, només dues havien estat en català. La resta eren en castellà. Per això, va tornar a insistir que les comunicacions sobre la seva causa siguin en català.
El tribunal va contestar a Costa. I ho va fer en castellà. En la providència, a la qual també ha tingut accés aquest diari, el lletrat de l’administració de justícia va ordenar remetre al Servei de Normalització Lingüística, per tal que tradueixin tots els documents que hagin de ser remesos a Costa en català.
Ara bé, aquest 16 de juny, se li ha notificat la primera provisió del cas a Costa, després que el TSJC acceptés la seva demanda per tal de respectar-li els seus drets lingüístics. La solució del Tribunal i de l’instructor ha estat salomònica: li ha remès la diligència en català i en castellà. Curiosament, és la diligència amb què dóna tràmit a què totes les notificacions se li facin en català.
66 
