Pablo Casado (Palencia 1981) va presentar-se al procés de primàries del PP apel·lant a la necessitat de “reconnectar” amb l’electorat que ha marxat a Cs mitjançant una proposta “jove”, afirmava, basada el que considera cinc vells pilars de la dreta espanyola: “la llibertat, la unitat d’Espanya, la família, la seguretat” i també, va dir “l’honestedat”, en un intent de superar el descrèdit del partit pels casos de corrupció. El nou president del PP és el màxim exponent de la dreta desacomplexada que defensa el seu predecessor, José María Aznar, de qui va ser cap de gabinet a la fundació FAES. És un ferm partidari de la política de la mà dura contra l’independentisme i durant aquesta campanya de les primàries del PP ha defensat novament la il·legalització de les forces que no comparteixen els ‘valors constitucionals’, i ha denunciat suposades “coaccions” als nens castellanoparlants a les escoles de Catalunya. Ha avançat que no avalarà cap mena de “contemporització ni diàleg” amb els que volen “trencar Espanya”, i aquest dissabte ha promès que “reconquerirà” els catalans fent “realitat” ‘Tabarnia’.
Casado ha obtingut la victòria a base de sumar els suports que no ha teixit la seva contrincant, Soraya Sáenz de Santamaría, començant per la dels quatre altres aspirants que van concórrer a la primera fase de les primàries. La fotografia d’aquest dijous amb Maria Dolores de Cospedal, José Manuel García-Margallo i un reguitzell d’antics ministres del G-8, el grup enfrontat a la vicepresidenta de Rajoy, explica el creixement que l’ha fet passar de ser la tercera opció a esdevenir president del PP.
El nou líder del partit va arribar a la campanya amb el handicap de l’escàndol per l’obtenció suposadament irregular del seu màster de la Universitat Rey Juan Carlos, que es troba sota investigació d’una jutgessa després que ell mateix hagi admès que no va assistir a les classes ni va fer cap examen per aprovar-lo. La seva defensa aferrissada i les denúncies cap a la resta de candidatures –el seu entorn apuntava l’autoria de la filtració a Soraya Sáenz de Santamaría- van fer sobreviure les seves aspiracions a l’inici de la cursa. Després han arribat els vídeos anònims contra l’exvicepresidenta i contra el propi Casado, en un final de cursa marcat pel joc brut.
Amb Casado el PP recupera l’esperit de la dreta desacomplexada que defensa José María Aznar. El seu primer objectiu, a part de recosir un partit amb risc de fissura interna, és recuperar part dels vots que han anat abandonant les files del PP per acostar-se a les propostes d’Albert Rivera, amb qui el nou líder del PP no només comparteix joventut, sinó part del seu programa electoral i bel·ligerància contra les forces independentistes. Casado, que després de l’1-O va advertir el president de la Generalitat Carles Puigdemont que podria acabar “com Companys”, és partidari d’il·legalitzar els partits independentistes.
Durant aquesta campanya ha intentat treure rèdits de l’hostilitat als moviments nacionalistes mitjançant un desplaçament a Altsasu (“Jo he vingut a Alsasua a dir que visca la Guàrdia Civil”), i manifestacions d’advertència respecte a Catalunya, on segons assegura fins i tot hi ha “adoctrinament” i “coaccions” als nens que no parlen català. “Si sóc president del PP no hi haurà cap tipis de contemporització ni diàleg amb els que volen trencar Espanya”, va afirmar dimarts passat en una entrevista a RNE.
Casado culmina d’aquesta manera amb només 37 anys un ascens meteòric que l’ha portat amb només 11 anys de ser diputat autonòmic a l’Assemblea de Madrid a rellevar Mariano Rajoy com a líder del PP. Afiliat al partit des del 2003, quan va entrar a la política de la mà del conseller de la Comunitat de Madrid Alfredo Prada –una de les suposades víctimes de la trama d’espionatge intern al PP de Madrid- va presidir Nuevas Generaciones entre 2005 i 2013 i es va graduar en Administració i Direcció d’Empreses a la Universitat Rey Juan Carlos. Després de ser diputat a l’Assemblea de Madrid durant dos anys (2007-2009) va abandonar l’escó per esdevenir director de gabinet d’Aznar a la Fundació FAES (2009 i 2011) i posteriorment va arribar al Congrés dels Diputats com a diputat per Ávila a les eleccions del 2011. Va renovar l’escó el 2015, quan va esdevenir també vicesecretari de Comunicació del PP en un intent de Mariano Rajoy de rejovenir la seva direcció.
