El 8 de setembre de 2017, el veterà intendent dels Mossos Miquel Justo Medrano, aleshores cap de la Comissaria General d’Informació dels Mossos, va crear un informe setmanal, que passaria a ser diari, denominat “Valoració estratègica àmbits d’Interior davant el procés sobiranista”. Aquests informes, als que ha tingut accés El Món, analitzaven l’evolució social de moviments de l’independentisme radical, l’anarquisme i l’extrema dreta a mida que s’acosta el Primer d’Octubre.
En els dossiers s’alerta del canvi de xip de l’extrema dreta i l’increment de la seva activitat. Els Mossos alerten que els ultres han “superat diferències”, actuen amb més “transversabilitat” i se senten identificats amb les mesures de l’Estat contra Catalunya i el moviment independentista.
La poderosa Unitat Central d’Anàl·lisi id’Estratègies d’Organitzacions (UCACEO) que depèn de la Comissaria General d’Informació, és qui ha signat aquests informes amb el segell de “reservat”. Amb caràcter general, els informes conclouen i constaten l’increment de les organitzacions ultradretanes que han superat les “dissidències” per “afrontar un enemic comú” que és el “sobiranisme català”.
Un primer informe, datat el 8 de setembre i amb número 1232/17-CGINF, del què només se’n van fer cinc còpies i d’una extenció de deu planes, els analistes subratllen les “novetats rellevants de l’Extrema dreta” en el marc polític tres setmanes abans del Primer d’Octubre. La primera conclusió dels agents d’intel·ligència interior dels Mossos és que les organitzacions d’extrema dreta van dur a terme una “instrumentalització dels atemptats gihadistes per atacar políticament i judicial el Govern de la Generalitat i dels Mossos d’Esquadra”. Inclouen aquí el que titllen de “propaganda” amb el suposat comunicat de la CIA difós per El Periódico de Catalunya.
Com una “bona prova” d’aquestes conclusions els Mossos al·leguen la denúncia que Vox va presentar a la Fiscalia General de l’Estat contra la Cúpula d’Interior per la “suposada omissió per part d’aquests càrrecs dels avisos dels possibles atemptats de Catalunya i de les recomanacions sobre mesures de protecció física d’espais públics”.
Una segona conclusió és la “transversabilitat entre els diferents actors que conformen l’espectre ideològic i l’unionisme democràtic”. Precisament, en aquest punt, els Mossos alerten de la “convergència d’interessos per fer front a un enemic comú (sobiranista català) ha estat el detonant que, un cop més, ha permès a l’extrema dreta superar les dissidències i les desavinences que, històricament, feien inconcebible una entesa”.
Precisament en aquest punt, els analistes subratllen que els concentracions setmanals convocades per Vox a partir del 6 de setembre hi van assistir “persones vinculades a organitzacions com Som a Temps, Societat Civil Catalana, Legión Urbana, Resistència civil Catalana, Unidos Sí, Por España me atrevo o la Asociación Cultural por el Progreso”. Afegeixen com un argument d’aquesta unitat la coincidència d’alguns d’aquests actors esmentats a la missa de comiat de Mossèn Custodio Ballester, el polèmic capellà de l’Hospitalet fervent opositor al catalanisme i habitual frare que celebrava eucaristies ultres.
“Aquesta transversabilitat”, avisen els Mossos, “pot afavorir la coordinació entre els diferents actors i alhora, confereix a l’extrema dreta/unionisme una major capacitat d’aglutinar i mobilitzar un ampli sector de la societat contrària el procés sobiranista i, conseqüentment, una major visibilitat”. En aquest informe, també hi afegeixen, les declaracions del màxim dirigent de Democràcia Nacional en relació al referèndum: “Nosaltres estem disposats a lluitar, a anar a la presó i a donar la nostra vida per Espanya si fos el cas”.
Els Mossos també remarquen que el “denominador comú de la majoria d’actors de l’extrema dreta, més enllà de l’assenyalament d’aquells que amenacen la unitat d’Espanya, és l’exigència al govern central d’una actuació contundent contra el procés sobiranista o contra les persones que l’abanderen”. Els policies també avisen de campanyes com “Se buscan hombres de honor” per posar-se al servei del cap de l’Estat Major de l’Exèrcit, a qui sol·liciten “instruccions” per fer front el referèndum del Primer d’Octubre. Unes campanyes que els Mossos demanen “seguir de manera especial” així com constaten que poden agafar més visibilitat en la convocatòria conjunta del 12 d’Octubre de 2017.
21 de setembre: ultres animats pels escorcolls
L’informe del 21 de setembre, amb número 1359/17CGINF analitza les reaccions de l’extrema dreta als registres de diversos departaments del Govern per la causa del procés del dia abans. Els analistes expliquen que els escorcolls agafats amb “satisfacció” per l’extrema dreta que exigien una “acció contundent del govern central contra el procés sobiranista”. En aquest sentit, destaquen que les concentracions de Falange a Madrid i davant la Guàrdia Civil a Catalunya aquells dies “evidencien que l’extrema dreta recolza sense cap mena de dubte les actuacions practicades per aquest cos policial”.
En aquest mateix dossier, els Mossos insisteixen que en les “properes mobilitzacions podrien enregistrar-se aldarulls amb actors ideològicament antagònics” i “en cas de ser així, les expressions violentes podrien ser instrumentalitzades per aquest àmbit ideològic”.
22 de setembre: Continuïtat i auxili de l’extrema dreta
La Comissaria General d’Informació, el dia 22, alerta de la “continuïtat de l’extrema dreta la seva lluita contra el procés sobiranista”. Segons les conclusions dels Mossos, “l’extrema dreta pretenia oferir a l’opinió pública què una part de catalans se sent auxiliada davant l’ofensiva sobiranista”. En aquest punt, els Mossos posen com exemple l’escarni davant de l’ANC convocat per l’organització “Por España me atrevo” serveix per “assenyalar davant l’opinió pública els principals responsables de l’ofensiva sobiranista”.
El perill que veuen els Mossos en aquests tipus d’iniciativa de l’extrema dreta és que aquestes accions podrien provocar “reaccions per part de persones o col·lectius sobiranistes o de l’independentisme radical, fet que ajudaria a potenciar la pretesa indefensió dels catalans no sobiranistes que viuen a Catalunya”. Per això, els policies alerten de probables aldarulls entre “actors ideològicament antagònics que podrien ser instrumentalitzades per part de l’Extrema Dreta”.
26 i 27 de setembre: Increment de la visibilitat i perill per a Catalunya Ràdio
L’informe 1441/17CGINF, amb data de 26 de setembre, subratlla “l’increment de la visibilitat de l’extrema dreta” arran de l’èxit de l’acció davant de la seu de l’ANC del 22 de setembre. En aquest informe s’avisa dels atacs que podria patir Catalunya Ràdio pel missatge de les convocatòries davant la seu del mitjà de comunicació: “plantar cara a la manipulació colpista”.
El dossier 1457/17-CGINF de 27 de setembre alerta dels incidents ocorreguts davant la ràdio pública i dels enfrontaments que es poden registrar en tres convocatòries de Falange, Falange de la JONS i Som a Temps, en els propers dies.
28 de setembre: Irrupció violenta als centres de votació
En aquest informe -1472/17-CGINF signat a tres dies del referèndum- el servei d’informació dels Mossos sospitava que podrien haver “accions directes en els centres de votació” durant l’1-O a través “d’irrupcions violentes, enfrontament amb ciutadans sobiranistes, crema d’estelades, amenaces de bomba falses a qualsevol punt del territori”. Així mateix, enfatitzaven d’accions i actuacions “imprevisiles” de l’extrema dreta en “petits grups organitzats”.
