L'Estat torna a jutjar el 9N

En un mes i escaig, el Suprem i el Tribunal de Comptes revisaran la causa amb el perill de condemnar a pagar 5 milions d'euros als organitzadors de la consulta

 

Amb presos i exiliats polítics per l'organització i celebració del referèndum del Primer d'Octubre, amb una causa "especial" per sedició i rebel·lió oberta tant al Tribunal Suprem com a l'Audiència Nacional i jutjats d'Instrucció, l'Estat afegeix ara un doble segon judici als ja condemnats per la consulta sobiranista del 9 de novembre de 2014. 

 

En pràcticament un mes, la Justícia espanyola i el Tribunal de Cuentas tornaran a passar per la picota els responsables de l'organització del 9N que va organitzar el Govern d'Artur Mas. Per una banda, el Suprem ha fixat una vista pel 6 de novembre i el Tribunal de Comptes, dues vistes pel 10 i 11 d'Octubre, coincidint amb la data de la primera declaració d'Independència suspesa pel mateix Carles Puigdemont al Parlament. 

 

Concretament el Suprem ha fixat la vista per analitzar els recursos presentats per l'expresident Artur Mas, l'exvicepresidenta Joana Ortega i l'exconsellera d'Ensenyament, Irene Rigau a la sentència del 9N. Just quan farà 4 anys de la celebració de la consulta i un any i mig després de la sentència. El recurs s'interposa arran de la resolució de març de 2017 del Tribunal Superior de Catalunya que els va condemnar per un delicte desobediència a dos anys d'inhabilitació en el cas de l'expresident Mas; 1 anys i nou mesos a Ortega i 1 anys i 6 mesos a Rigau. També els va imposar multes des del 24.000 euros als 36.000, la més alta a l'expresident. 

 

En canvi, el tribunal els va absoldre d'un delicte de prevaricació, per al qual la Fiscalia sol·licitava 8 anys de presó. Abans d'arribar a judici, l'acusació per malversació va decaure i no se'ls va arribar a jutjar per aquest delicte. 

 

Ara, el Suprem haurà d'analitzar els recursos presentats i determinar si les condemnen del TSJC són fermes o les modifica. A la vista podran assistir-hi els advocats. La decisió no es coneixerà el mateix dia i l'únic referent és la sentència a l'aleshores conseller de Presidència, Francesc Homs, que va ser condemnat a un any i un mes d'inhabilitació que el van obligar a deixar l'escó al Congrés de Diputats. 

 

En la vista del 6 de novembre, cadascuna de les parts podrà defensar el seu posicionament i les defenses de tots tres exposar els arguments que recullen els seus recursos. La decisió del tribunal, però, no se sabrà aquell mateix dia ja que els magistrats hauran de deliberar i posar per escrit la decisió en una sentència que es coneixerà més endavant. 

 

 

La sala estarà constituïda pels magistrats Luciano Varela Castro (president), i Alberto Jorge Barreiro, Antonio del Moral, Vicente Magro i Eduardo de Porres Ortiz de Urbina. 

 

Judici al Tribunal de Comptes a l'octubre

Per altra banda, el 9-N encara té una altra branca judicial que continua oberta al Tribunal de Comptes. El proper 10 i 11 d'octubre es celebrarà un judici civil de reintegrament contra Artur Mas, Joana Ortega, Irene Rigau i Francesc Homs per les despeses del 9-N.

 

En el judici s'haurà de dirimir si els quatre exmembres del Govern i altres exalts càrrecs han de retornar 5,2 MEUR per l'organització del procés participatiu del 2014, i que ja han aportat com a fiança amb l'embargament de propietats i l'ajuda de la 'caixa de solidaritat' de l'ANC i Òmnium. El gruix de la demanda és l'import de la compra dels ordinadors, uns tres milions d'euros, que en estar en servei a la xarxa de centres públics d'Ensenyament, esperen que excloguin de l'expedient. En qualsevol cas, consideren el judici al Tribunal de Comptes d'un procés "confiscatori" sense precedents.

 

Comentaris