El govern de Pedro Sánchez considera que el consorci de diplomàcia pública catalana Diplocat, recentment reactivat per la Generalitat, “ha de limitar-se a les competències autonòmiques tal com assenyala la Constitució Espanyola”, segons ha dit en resposta a una pregunta parlamentària plantejada per Ciudadanos. Segons diu, l’Executiu “assisteix respecte a la decisió del Govern de la Generalitat de Catalunya de crear una entitat per promoure la seva imatge” i “espera” que la Generalitat actuï en el marc de la Llei d’Acció i del Servei Exterior de l’Estat.
La resposta porta data del 13 de juliol, és a dir, abans de l’acte celebrat aquesta setmana pel president de la Generalitat, Quim Torra, per solemnitzar la reobertura del Diplocat, tancat al novembre per l’estat espanyol durant l’aplicació de l’article 155 de la Constitució, però posterior al fet que la Generalitat anunciés el seu pla de tornar a engegar-lo. El nou ministre espanyol d’Afers Exteriors, UE i Cooperació, Josep Borrell, ja havia admès que no es podia prohibir el Diplocat que, a més, és una entitat de dret privat, però que “caldrà veure les seves activitats”. El Diplocat no va ser objecte de les converses que van mantenir aquesta setmana Borrell i el conseller d’Acció Exterior, Ernest Maragall, però el ministre sí que li va llançar un advertiment sobre les delegacions exteriors de la Generalitat, per deixar clar que han de comunicar les obertures amb antelació perquè Exteriors i Hisenda emetin informe sobre elles.
El govern espanyol també ha respost per escrit el diputat de Ciudadanos Fernando Maura que l’estratègia de comunicació exterior del Ministeri que dirigeix Borrell pretén “presentar una imatge d’Espanya concorde a la seva excel·lent reputació política internacional”. Per a això, buscarà presentar els valors constitucionals, l'”exemplaritat de la transició democràtica, l’exemplar trajectòria en l’àmbit de la protecció dels Drets Humans i el funcionament de l’Estat de Dret”. D’altra banda, l’executiu espanyol ha respost per escrit una pregunta del també diputat de Ciudadanos Luis Salvador en relació amb la investigació de la UDEF sobre el presumpte ús per al procés independentista i per a altres finalitats privades de fons destinats a la cooperació. Es tracta, principalment, de fons de la Diputació de Barcelona destinats a dues organitzacions, Igman Acció Solidària i Fundació Catmón. El diputat estava preocupat per l’impacte d’aquest cas en la reputació espanyola en la UE, tenint en compte que Espanya gestiona un gran volum de cooperació europea, sent el tercer país per volum de fons gestionats.
El govern espanyol ha respost que ha estat “un cas aïllat i molt desafortunat” però que no il·lustra el que és ni la cooperació espanyola ni els seus professionals. Segons diu l’executiu, “es tracta d’un presumpte frau comès per una institució de cooperació descentralitzada que no té relació alguna amb la cooperació de la Unió Europea ni està acreditada per rebre fons de cooperació delegats per la Comissió”. En tot cas, assegura que existeixen mecanismes de supervisió per assegurar que els recursos de la cooperació gestionats per comunitats autònomes, ajuntaments i altres actors “s’utilitzen d’acord amb els objectius, principis i valors de la cooperació espanyola i europea”. Quan es té coneixement d’una situació fraudulenta, diu, s’activen mecanismes jurídics per investigar-la i corregir-la. En concret, en primer lloc existeix la supervisió financera de les respectives intervencions i tribunals de comptes autonòmics, i després estan els informes d’inexistència de duplicitats. A més, els fons assignats per a la cooperació internacional que gestiona l’AECID estan sotmesos a les normes de transparència i control.
