L’ANC ha tornat a sortir al carrer. I aquest cop amb un missatge dirigit als partits independentistes que configuren la majoria independentista al Parlament, JxCAT, ERC i CUP. “Vull que els meus representants se la juguin!”, ha estat el clam dels “nou herois anònims” que han aixecat els aplaudiments dels milers de persones concentrades al passeig Colom de Barcelona convocats per l’Assemblea amb el lema “Ara República!”. Tots han estat represaliats d’una o altra manera –un pallasso, una bomber o un mecànic que es va negar a arreglar un cotxe d’un policia nacional- per la seva participació al 1-O i tots han assegurat que “se la van jugar”. Un record i una circumstància que ara exigeixen als electes, just dos dies després que s’hagi suspès el ple d’investidura de Jordi Sànchez.
Una manifestació amb discursos contundents que han renyat al bloc independentista perquè gairebé tres mesos després de les eleccions no hi ha Govern i no s’aplica el mandat de l’1-O. “Què coi passa? Que ens amaguen?, Per què ens vam trencar la cara l’1-O? Per què rebem represàlies pel que vam defensar al carrer? Per res? , s’ha preguntat Jordi Pairó, secretari de mobilització de l’ANC. Una invectives que han hagut d’entomar els juntaires, republicans i cupaires que es trobaven a primera fila.
En referència a la repressió i als presos polítics, el missatge també ha estat prou clar: “Només acceptant les conseqüències de la lluita, serem lliures per lluitar-la”. “No podem cedir ni un gram davant l’Estat, però no veiem la mateixa determinació al Parlament”, ha advertit Pairó davant la sorpresa dels polítics concentrats. “Si no hi ha marge ni normalitat, perquè portem dos mesos i mig negociant amb normalitat? Que volem un Govern autonòmic? Oi que no? Doncs a veure si ens posem les piles!”, ha sentenciat. Per afegir, que la “sobirania del Parlament no es demana, s’exerceix”.
Més mesurat en la seva intervenció ha estat el vicepresident de l’ANC, Agustí Alcoberro, que ha criticat la manca de separació de poders a l’Estat i també als partits independentistes: : “Som República i hem decidir avançar”. L’avís de l’ANC ha estat tant clar com contundent pressionant als partits independentistes per arribar a l’acord de Govern i començar a implementar la República.
Les reaccions polítiques
Els partits també han pres part en la manifestació i han aguantat amb cert estoïcisme les crítiques rebudes. Per part de JxCAT, el vicepresident del Parlament, Josep Costa, que s’ha compromès a seguir lluitant per assolir “un Govern fidel al que el poble ens ha demanat“. En aquest sentit, ha assegurat que la formació manté el nom de Sànchez com a candidat.
Per la seva banda, la presidenta del PDeCAT, Neus Munté, no ha amagat que sent “llàstima” i “indignació” quan veu queSànchez no pot ser president perquè està a la presó. “És que no hauria d’estar a la presó!”, ha isistit Munté davant els micròfons. “Els seus drets polítics estan intactes”, ha recordat. Entre els dirigents de JxCAT s’hi comptaven Josep Rull, Jordi Turull, o diputades com Elisabet Tarrés, Aurora Madaula o l’aranesa Anna Geli.
Des d’ERC han entomat amb certa sorpresa la pressió de l’ANC tant als càrrecs electes com a l’estratègia jurídica que se segueix pels investigats o empresonats pel procés. Entre els dirigents republicans s’hi trobaven Isaac Peraire, Carme Forcadell, Ferran Civit, Ernest Maragall i Jordi Solé. Els diputats no han fet cap tipus de declaració pública.
Pel que fa a la CUP, la diputada Natàlia Sánchez ha remarcat que cal espolsar el “derrotisme que s’està instaurant entre part del moviment republicà” i “donar un missatge positiu”. Sánchez ha defensat que “per fer Govern cal un compromís amb la república” i per tal que això sigui possible cal “desplegar un projecte polític que sustenti una visió que superi el marc autonòmic”. La cupaire ha assegurat que la proposta de JxCat i ERC “encara ha d’avançar en el concepte de procés constituent” i en “consensuar que fer república és el camí que ens ha de portar en aquesta legislatura a avançar amb passos ferms”.
Fes clic aquí per recuperar el minut a minut de la manifestació.
