El pla B del sobiranisme per si les coses es “posaven lletges” -intervenció de les institucions catalanes- l’Assemblea de Càrrecs Electes de Catalunya va estar a punt de celebrar-se durant l’aplicació de l’article 155. Però finalment, l‘Associació de Municipis per la Independència (AMI), la impulsora d’aquesta organització va fer marxa enrere tot i tenir tota la logística preparada i en condicions de posar-se en marxa. El motiu, evitar divisions o una manca d’unitat en una situació de neguit amb eleccions al Parlament, presos polítics i exiliats i les eleccions del 21 de desembre.
Segons han explicat fonts de l’AMI a El Món, l’Assemblea de Càrrecs Electes de Catalunya, (AECAT), ja tenia les acreditacions pels seus integrants i tenia dos locals concertats per poder celebrar la seva constitució oficial. De fet, l’AMI se’n va guardar ben bé prou de no donar-li cap mena de forma jurídica durant la seva creació malgrat anava fent les presentacioms territorials amb els seus integrants i accelerava els preparatius i protagonisme de cara l’1 d’Octubre. “Era un full d’excel que es podia posar en marxa quan la situació política del país ho requerís”, recorden les mateixes fonts a aquest diari.
El darrer balanç de l’entitat comptava amb 3.400 càrrecs electes del país entre alcaldes, regidors, diputats, congressistes, senadors o eurodiputats. La idea de base era poder configurar en poques hores una assemblea que concentrés el poder institucional del país en cas que l’Estat anul·lés o intervingués la Generalitat i el Parlament. D’aquesta manera es garantia una continuïtat institucional en “cas d’excepcionalitat política” i es constituira com un “òrgan dipositari de la legitimitat democràtica dels catalans” que els seus membres havien de determinar com i de quina manera.
L’AMI va entendre que l’aplicació de l’article 155 de la Constitució i els processos judicials contra els líders sobiranistes tant civils com institucionals podia ser l’espoleta per constituir l’AECAT. Així la Junta directiva de l’entitat municipalista va posar en marxa tota la maquinària per preparar-la, es van encomanar les acreditacions i es van concertar locals per poder celebrar el cónclave amb comoditat.
Però l’operatiu es va aturar. En primer terme, la divergència d’estratègies dins l’independentisme després del 27 d’Octubre va “complicar les coses”. “Hi podia haver divisió i un instrument com l’AECAT ha de ser el paradigma de la unitat”, enfatitzen diverses fonts consultades. L’ingrés a presó dels presidents de l’ANC i d’Òmnium, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart va fer replantejar les coses.
També el procés judicial als líders institucionals, amb l’entrada a la presó del Govern o la seva anada a l’exili, també van posar fre a la iniciativa. I, en darrera instància, l’acceptació per part dels partits independentistes -integrants de l’AECAT- d’anar a eleccions el 21 de desembre convocades arran del 155, van aturar definitivament la constitució d’una entitat que volia fer de xarxa de protecció de les institucions catalanes.
