L’advocat de Sànchez avisa que vetar la investidura implica un nou ridícul judicial internacional

Jordi Sànchez i Carles Puigdemont conversen durant la manifestació de l’11 de setembre de 2017 | Gemma Aguilera

Ja hi ha data oficial per al ple d’investidura. Dilluns 12 de març a les 10h. I també hi ha candidat oficial, Jordi Sànchez i Picanyol (JxCAT), tot i que a hores d’ara no reuneix prou suports com per a ser investit, a l’espera que JxCAT, ERC i la CUP puguin arribar a un acord in extremis. Però la pilota és a la teulada del jutge del Suprem. Llarena ja ha rebut l’escrit de la defensa de Jordi Sànchez en què se li demana que faci els tràmits necessaris per tal que el candidat pugui assistir al debat d’investidura i exercir els seus drets de forma plena. En l’escrit d’al·legacions, de 18 pàgines, Jordi Pina argumenta les raons per les quals, constitucionalment el seu client té tots els drets civils i polítics garantits.

És per això que Pina explica a Llarena les conseqüències que comportaria denegar el permís al candidat a president de la Generalitat, després d’explicar el precedent del candidat d’Herri Batasuna, que el 1987 va poder sortir de la presó per intentar ser lehendakari tot i estar condemnat per pertinença a ETA. “Denegar la petició comporta, d’entrada, molt pocs riscos i és una decisió que rebrá, de ben segur, encesos aplaudiments de nombrosos mitjans de comunicació, que ja s’han avançat ,sense pudor i abans fins i tot de presentar aquest escrit, a publicar i celebrar el criteri denegatori del senyor instructor. Amb total certesa, aquest aplaudiment s’estendrà també als representants del govern espanyol, que ja han manifestat quina serà la decisió del senyor instructor, expressant el seu absolut rebuig a que el meu client pugui ser investit president”. L’advocat de Sànchez, que denuncia obertament la inexistència de separació de poders a Espanya, recorda al jutge Llarena que els drets polítics dels presos preventius estan reconeguts a la Constitució espanyola, de manera que si veta la investidura, estarà contravenint la Carta Magna. 

Primer ple del Parlament, dijous 1 de març | Jordi Borràs

Però si bé aquesta denegació seria, a parer de Jordi Pina, “aplaudida en el curt termini”, amb la denegació “assistiríem a un lamentable pas enrerer en matèria de protecció de drets cívics i polítics, que a més situaria Espanya davant d’un possible risc de condemna futura per part del Tribunal Europeu de Drets Humans: Com explicar internacionalment que en l’Espanya dels anys 80 un presumpte terrorista imputat va poder presentar la seva candidatura, i en canvi, en ple segle XXI, s’hagi privat de tal possibilitat el diputat Jordi Sànchez?”, pregunta Pina en el seu escrit d’al·legacions al jutge del Suprem. 

“Com justificar que els presos perventius amb imputacions summament greus gaudeixen habitualment de permisos extraordinaris per assistir a comunions, bateigs i funerals, i que algú no ha pogut gaudir d’aquests permisos per exercir els seus drets polítics bàsics?”, afegeix Pina. I conclou que les decisions que “suposen un retrocés en matèria de drets humans i llibertats ciutadanes també apareixen citades en els tractats de dret Constitucional, però la història no els acostuma a reservar un judici que no és precisament benèvol”. 

També aprofita l’escrit també es refereix al “suposat perill per a la seguretat pública que pot comportar la conducció del candidat a la seu parlamentària”. En aquest sentit, considera que és un risc que “no procedeix agregar a la necessitat de conjurar la possible reiteració delictiva, en romandre en tot moment l’investigat sotmès a les oportunes mesures de vigilància durant la conducció”. I afegeix que “si el clima social a Catalunya és realment tan inflamable com se sosté, no existeix també el risc de desordres públics si s’impedeix investir el candidat amb més suports?”. Sobre la possibiitat d’aldarulls, Jordi Pina es refereix també a la visita del monarca espanyol a Barcelona per demostrar que la policia és capaç de controlar el carrer: “Els cossos policials són perfectament capaços, com s’ha comprovat amb la visita de S.M Felip VI, de fer compatible l’absoluta seguretat de les autoritats amb el dret fonamental ciutadà de manifestació”.