L'advocat de Puigdemont: "Espanya vesteix d'Estat de dret la causa contra l'independentisme"

Jaume Alonso Cuevillas alerta que la justícia espanyola està disposada a vulnerar els principis bàsics del dret si l'objectiu és empresonar el president

El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i els seus consellers, s'enfronten ja a una querella per desobediència, prevaricació i malversació de fons per l'organització del referèndum. Però el Fiscal General de l'Estat fa dies que va anunciar que tenia redactada una querella per rebel·lió per si els líders independentistes declaraven la independència. Segons ha anunciat el mateix fiscal, la querella podria presentar-se aquest dilluns. Es desconeix si ho farà al TSJC o al Tribunal Suprem. El Món conversa amb l'advocat del president, Jaume Alonso Cuevillas, per saber com s'encara la seva defensa i quines conseqüències pot tenir aquesta persecució judicial.

 

 

Com a advocat del president Puigdemont, vostè treballa en l'escenari que aquest dilluns el fiscal general de l'Estat presenti una querella contra el president, i potser contra els seus consellers, per un delicte de rebel·lió, que podria comportar penes de presó de fins a 30 anys. D'entrada, vostè assegura que ja s'ha pervertit tot el sistema d'interpretació de les normes penals perquè la conducta que es vol penar no està tipificada en el codi penal.  

Exacte. Ni fer un referèndum ni proclamar la independència no és cap delicte, i menys encara se li pot aplicar un delicte de sedició. Aquest delicte va desaparèixer del Codi Penal després que el PP l'inclogués, però va ser retirat poc després. En tot cas, l'article 472 del Codi Penal, que es refereix al delicte de rebel·lió, exigeix un alçament públic i violent. Aquest requisit de violència es va introduir en la reforma del codi penal de l'any 1995, i va provocar una gran discussió parlamentària perquè aleshores es parlava d'una eventual declaració d'independència al País Basc. De fet es va introduir la condició que l'alçament fos violent perquè una declaració d'independència no es pogués considerar una rebel·lió, que té les mateixes penes previstes que un assassinat, entre 25 i 30 anys, i es va preveure que es quedés en penes d'inhabilitacions.

 

Si es presenta una querella que no té fonament jurídic, por ser una estratègia de pressió política, o podem estar davant d'una vulneració de l'Estat de dret per combatre idees polítiques?  

Crec que hi pot haver una mica de pressió, de posar la por al cos amenaçant amb penes tan greus. Però la perversió seria doble, primer per aplicar un tipus que és manifestament inaplicable, i en segon lloc, per pretendre que el cas el jutgi el Tribunal Suprem. El president de la Generalitat i els membres del Govern i diputats haurien de ser jutjats pel TSJC per la seva condició d'aforats i pels delictes o fets comesos a Catalunya, sembla que el Fiscal argumentarà que part dels fets s'han comès fora de Catalunya o que tenen efectes fora de Catalunya. Si s'ha proclamat una independència s'ha proclamat al Parlament de Catalunya. Diran que l'1-O hi va haver vot exterior, cosa que és falsa, o que algun web estava hostatjat a l'exterior, però això no té la més mínima base legal. Intentar traspassar el cas al Suprem és una altra perversió, un abús de dret claríssim.

El Govern després de la declaració de la República
El Govern després de la declaració de la República | Jordi Borràs

 

Si, efectivament, el Fiscal General presenta la querella per rebel·lió aquest dilluns, quins tràmits se segueixen?

El Fiscal presentarà la querella, que diu que té redactada des de fa dies, tot i que els fets que vol perseguir no es van produir fins aquest divendres. Per molt que tingui redactada una part substancial, suposo que l'haurà d'ajustar als fets efectivament succeïts, i veurem contra qui es dirigeix, si nomé contra el president o contra tot el Govern, i si també hi inclou la Mesa del Parlament, i on la presenta, si al TSJC o al Suprem. A partir d'aquí, el tribunal corresponent l'ha d'admetre a tràmit.

 

Dóna per fet que serà admesa, malgrat que no s'ajusti a dret?    

Aquí voldria fer una distinció. Si el fiscal José Manuel Maza és una clara corretja de transmissió del poder executiu, perquè és nomenat pel govern espanyol, i a més ha estat reprovat pel Congrés dels diputats per haver donat instruccions al fiscal de Múrcia perquè no investiguessin el president de la comunitat de Múrcia, i que fa més de defensor d'un partit polític que de jurista, i de fet dins de Fiscalia hi ha veus molt discrepants davant de les aberracions jurídiques, una altra cosa és que el tribunal ho admeti a tràmit. El TSJC o el Suprem hauran d'examinar si veritablement es compleixen els requisits del tipus penal o no.

 

Per la seva experiència, confia en la independència d'aquests dos tribunals? Si s'ajusten a la llei, no les podrien admetre.

Alguna esperança mantinc, perquè malgrat que els últims temps no em fan ser gaire optimista, el cert és que els jutges tenen un grau d'independència molt superior al de la Fiscalia, i admetre que la proclamació d'independència és delicte de rebel·lió està tan fora de lloc que em costa de creure que els magistrats posaran la seva signatura acríticament.

 

En quins terminis es poden produir tots aquests fets? La querella es pot presentar dilluns i aquest mateix dia ser admesa?

Estem acostumats que la justícia espanyola té diverses velocitats. Per exemple, a mi em van admetre a tràmit una demanda la setmana passada que l'havia presentada el gener del 2017 en un jutjat de Madrid. I en canvi, el TSJC, en les causes que hi ha contra el Govern, de vegades s'ha reunit a la tarda per resoldre una querella presentada al matí. Els terminis del Suprem són més lents, però té velocitats diverses en funció dels interessos conjunturals del cas. Per tant, es pot produir el mateix dia o uns pocs dies després.

 

Si s'admet a tràmit i es decideixen prendre mesures cautelars com la presó preventiva, i així ha succeït amb Sànchez i Cuixart, també pot ser qüestió d'hores?

El mateix procediment que es va fer amb els Jordis o amb el major Trapero. Els han de citar per prendre'ls declaració, i aleshores, si l'acusació sol·licita mesures cautelars, es dóna audiència als acusats perquè puguin al·legar el que convingui. Però recordem que les mesures cautelars són excepcionals i no es poden decretar perquè sí, perquè prives de llibertat una persona sense que hi hagi una condemna ferma.

Una des les urnes del referèndum
Una des les urnes del referèndum | Jordi Borràs

 

Jordi Sánchez i Jordi Cuixart són a la presó. La seva situació es podia considerar excepcional?

En absolut, se'ls va empresonar per suposat risc de destrucció de proves, un dels quatre supòsits que preveu la llei i que s'han d'interpretar de forma restrictiva. Recordem casos de corrupció importants, tots tenim al cap, per exemple, Iñaki Urdangarin, que no té mesures cautelars. En el cas de Puigdemont i els consellers, no hi ha ni risc de fuga ni de destrucció de proves, perquè tot són actes administratius documentats, i en presència de televisions, ràdios i tota mena de mitjans de comunicació. Per tant, encara que s'admetés a tràmit la querella, que ja seria molt greu, això no implica presó provisional de forma automàtica. Cal recordar també que la presó provisional mai no és una pena anticipada, per acontentar l'opinió pública per no generar alarma social amb el suposat culpable al carrer.

 

En el pitjor dels escenaris, es podria produir una detenció del president Puigdemont i dels consellers en les properes hores?

 

És precipitat. El president i els membres del Govern només poden ser detinguts en cas de delicte flagrant, en el moment en què s'està cometent el delicte, i això no procediria. A més l'Estatut els dóna immunitat per les seves opinions i els seus vots. Per tant, per procedir a detenir-los dimarts o dimecres, haurien d'argumentar que, com que han estat cessats, han perdut l'aforament i es pot decretar la seva detenció. Però novament, no té sentit perquè si es posa una querella, la detenció i la presó només la pot decretar el tribunal. I si fos una detenció policial per investigar, encara ho trobaria més fora de lloc.

 

Però el president de la Generalitat i els seus consellers s'enfronten ja a una querella per desobediència, prevaricació i malversació de fons per l'organització del referèndum. La malversació de fons sí que pot comportar penes de presó. Podria anar per aquí, la persecució?

Aquesta causa ja existeix i està al TSJC, i sí que es podria demanar la presó preventiva com a mesura cautelar, però novament haurien de justificar la concurrència d'alguna de les finalitats que permeten decretar presó provisional.

 

Jurídicament és una aberració absoluta, però no pot descartar que el president i els consellers acabin empresonats?

Com a juristes ho hauríem de descartar, però com que ja tenim precedents que s'ha fet un ús esbiaixat del procés penal i del dret penal, no podem descartar res. A més, em sembla escandalosament greu com s'ha tramitat la causa. El TSJC està investigant el Govern per una banda i la Mesa per una altra, i el jutjat d'instrucció número 13, amb una causa secreta fins ara que comença contra Santi Vidal, acaba fent una investigació general sobre el referèndum, on acorda la detenció de diversos alts càrrecs del Govern. I després una causa per sedició. El lògic és que ho instrueixi un únic tribunal i acumuli les causes.

 

Si s'acabés empresonant algun càrrec polític, l'apel·lació a la justícia internacional és un procediment molt lent?

Efectivament, és molt lent.

 

Els Jordis, i qualsevol altre càrrec, podrien passar una llarga temporada a la presó?

Malauradament, sí. És un procés lent, i el problema és que de cara a la comunitat internacional, Espanya està vestint aquest procés contra l'independentisme amb una falsa aparença d'Estat de dret i de separació de poders. Vam recusar el tribunal que instrueix la causa contra el Govern per manca d'imparcialitat objectiva, perquè el Consell d'Europa ha dit en diverses ocasions que el nomenament dels magistrats a la justícia espanyola al Suprem, l'Audiència Nacional i el TSJC no complia els estàndards mínims d'imparcialitat exigibles, perquè en el seu nomenament hi intervé un òrgan de naturalesa política com és el Consejo General del Poder Judicial. No té la imparcialitat necessària per jutjar causes de naturalesa política.

 

Comentaris

No hi ha comentaris. T'animes?